Traduïda del llatí, la clàusula  rebus sic stantibus significa literalment «estant així les coses» i es tracta d’una disposició del Dret que contempla la possibilitat de  resoldre o revisar  els termes d’un contracte quan, per circumstàncies excepcionals, sobrevingudes i  imprevisibles, esdevé impossible satisfer les obligacions acordades.

 

Tot i que el principi general  del Dret indica amb claredat que allò acordat i pactat s’ha  de complir, els jutjats també  poden acceptar que davant  circumstàncies excepcionals es flexibilitzin els termes d’un contracte quan existeix una  «impossibilitat absoluta» de  realitzar la prestació acordada. Ara bé, aquesta aplicació es troba dificultada pel fet que la clàusula rebus sic stantibus és una construcció jurisprudencial que no està pas regulada per cap llei ni incorporada al Codi  Civil, ni al català ni a l’espanyol. És a dir, apareix a les sentències com un principi inspirador general, però la legislació  no especifica amb claredat en quins casos i com cal aplicar-la.

 

La Generalitat ha anunciat el  propòsit d’incorporar aquesta clàusula al Codi Civil català  vinculada a la publicació del  decret de 21 d’octubre que,  entre altres mesures, estableix reduccions temporals obliga-tòries al preu del lloguer dels  locals afectats per les mesures de suspensió o reducció de  l’activitat a conseqüència de la lluita contra la propagació de  la Covid-19. No obstant això, l’abast d’aquesta clàusula pot anar  més enllà d’aquests supòsits.

 

 

A l’espera que es concreti  aquest projecte de regulació  que afectarà de forma específica als lloguers de locals comercials, la clàusula  rebus sic  stantibus es podria invocar  en altres contextos i circumstàncies diferents del cost del  lloguer, tenint en compte la  seva configuració clàssica que ha creat la jurisprudència i, especialment, les sentències  del Tribunal Suprem. Aquestes resolucions ens diuen que  es podrà resoldre el contracte  o «acomodar-lo a les noves circumstàncies» quan es produeixi una «profunda alteració de les circumstàncies que  trenqui l’equilibri entre les  parts» per causes «sobrevingudes i alienes a la voluntat»  que no siguin «racionalment  previsibles» en el moment de  celebrar-se el contracte. És a  dir, tan sobrevinguda i poc previsible com una pandèmia que ha obligat a limitar la mobilitat general de la ciutadania durant un llarg període de temps i a  suspendre determinades activitats econòmiques. La regulació de la clàusula  re-bus sic stantibus seria una  bona i necessària notícia que  podria contribuir a que els jut-jats puguin intercedir en defen-sa dels interessos de moltes de les víctimes d’aquesta crisi sa-nitària, econòmica i social.