L'esport més enllà dels 50: amic o enemic?

Riscos i beneficis sobre el cor de la pràctica esportiva a partir d'aquesta edat

Aparador

Doctor Trias de Bes, cardiòleg i doctor en Medicina i Cirurgia
Doctor Trias de Bes, cardiòleg i doctor en Medicina i Cirurgia

Les passades dues dècades han presenciat un augment exponencial del nombre d’esportistes de mitjana edat i més grans (màster, veterans...), els quals s'han exercitat intensament des de joves, i que continuen fent-ho i que, a més, avui en dia constitueixen una proporció en alça dels participants en esdeveniments esportius de resistència (running, ciclisme, natació, rem, maratons, senderisme de llarga distància...).

Aparentment, se solen trobar en bona forma i amb aspecte saludable, fan goig, però tanmateix, tenim certa controvèrsia apareguda tant a les societats científiques com a la premsa i en la societat en general: diversos estudis publicats han reportat en esportistes veterans valors alts de calci arterial en les artèries coronàries (el calci dipositat a les parets és un marcador de malaltia coronària), així com àrees de fibrosi en el gruix del múscul cardíac o miocardi, i també major propensió a arrítmies i elevació d'enzims de dany cardíac a mostres de sang un cop acabades proves extenuants de resistència (maratons). Així doncs, molts esportistes majors de 45-50 anys continuen empenyent als seus organismes a situacions més dures que mai amb l'esperança que l'exercici físic entès d'aquesta manera els mantindrà sans i forts en els seus últims anys o dècades de vida. Però, ¿això és així, o estan danyant el cor a força de posar-ho repetidament al límit més enllà del que és raonable?

És una pregunta inquietant perquè, al capdavall, els metges hem estat dient durant dècades que l'exercici físic és la millor medicina per al cor. Però ara, hi ha la possibilitat que sigui perjudicial? En què quedem? Pensem que només a Europa, uns 2 milions de persones corren maratons i mitges maratons, que l'edat mitjana dels participants va pujant cada any i que el nombre d'esdeveniments esportius multitudinaris de resistència s’incrementa un 5% anualment. Però, primer de tot, bones notícies. L'exercici físic és boníssim per a tothom i el deure de nosaltres, metges, és difondre-ho i aconsellar-lo. Les actuals Guies Europees i Americanes de recomanació d'activitats físiques com a mitjà per aconseguir una bona salut cardiovascular aconsellen un mínim de 150 minuts d'exercici físic moderat per als adults (30 min/dia, 5 dies a la setmana, de caminar lleuger o sigui 5- 6 km / h, o pedalar a 15-20 km / h). Fàcil, no?

Amb aquestes recomanacions seguides durant anys, sembla que es redueix un 50% la incidència d'infart de miocardi a partir de la sisena dècada de vida, aquestes persones viuen com a mitjana de 5 a 7 anys més de vida que els totalment sedentaris a causa de la millora en el perfil de colesterol, les xifres de tensió arterial i de glucosa, i redueixen la incidència de càncer de còlon i també de pròstata en l'home. Si tan fantàstic és l'exercici físic, la gent pot pensar que com més, millor. Més sans i més feliços. Però pensem-ho detingudament: quan es tracta d'exercici físic com passa amb tot, podria ser que massa dosi no fos un assumpte tan bo...

Hem d’explicar que el cor de la persona esportista habitual no necessàriament professional o de competició, amb els anys, ja pateix uns canvis fisiològics (benignes, adaptatius); uns són elèctrics detectables en l'electrocardiograma (baixes freqüències cardíaques, alguns tipus de bloquejos de l'impuls elèctric, extrasístoles, imatges aïllades de creixement del ventricle esquerre ...), d’altres anatòmics visibles a l’Ecocardiograma i altres proves d’imatge (augment del gruix i dels diàmetres de les cavitats cardíaques). Aquestes adaptacions els permeten mobilitzar 5 a 6 vegades més litres de sang per minut que una persona normal i sedentària, durant llargs períodes d’exercici intens.

Tanmateix, aquests individus tan ben adaptats, després de molts anys d’activitat esportiva, tenen per contra major nombre de plaques ateroescleròtiques a les artèries coronàries i més calcificades, més àrees de petita fibrosi al gruix muscular cardíac, i més propensió a arrítmies tan extrasístoles com fibril·lació auricular… També, se’ls detecta elevacions en sang d'enzims troponines (marcador de necrosi cel·lular) en finalitzar una prova de resistència de llarga durada.

Llavors tenim per una part que l’exercici físic moderat és, sens dubte, afavoridor de bona salut cardiovascular (redueix l’infart de miocardi, ictus i arrítmies) comparat amb les persones sedentàries, fins i tot si només se segueixen els nivells d’intensitat de les guies internacionals abans esmentades. Però per altra banda, l'excés en intensitat i durada de l'esforç durant molts anys, sobrepassant límits un cop i un altre, no sembla produir beneficis sinó fins i tot perjudici (arrítmies, problemes coronaris, mort sobtada).

Els metges recomanem un examen ben fet que tingui en compte el tipus d’esport, la intensitat i metes que es pretenen, amb:
● valoració dels factors de risc (hipertensió, colesterol, diabetis, tabac).
● antecedents familiars.
● examen físic.
● Electrocardiograma (ECG) de repòs.

I, si es creu convenient:
○ ECG d’Esforç
○ Ecocardiograma
○ Holter
○ Ressonància magnètica cardíaca

L’esport és el millor medicament perquè és gratuït, no té cap efecte secundari, i es pot practicar en qualsevol lloc i moment. Però, practiquin esport amb seguretat!

Dr. Jordi Trias de Bes
Cardiòleg. Doctor en Medicina i Cirurgia
Fellow de la Societat Europea de Cardiologia (ESC). Asociación Española contra la Muerte Súbita (AEMS JoseDuran#7)
www.triasdebes.es
[email protected]

 

Edicions locals