Ha trobat Koeman la fórmula per al seu Barça?

Aparador

Ronald Koeman va arribar al vestuari del Futbol Club Barcelona amb la difícil tasca de reflotar a un equip que venia de caure estrepitosament davant el Bayern de Munic per 2-8. Aquella derrota no sols va ser la més humiliant de la història recent del club català, sinó també va suposar que Leo Messi, la llum que ha il·luminat el camí del Barça durant més d'una dècada, demanés formalment la seva sortida. Així, és clar que aquell fracàs a Portugal davant els bavaresos va fer tremolar els fonaments de l'equip blaugrana. L'entrenador neerlandès va ser fitxat per la ja ex-directiva del club per a restablir aquests fonaments...o per a renovar-los.

Donant confiança plena a jugadors joves com Ansu Fati o Pedri, així com a futbolistes que pareixien des del primer minut clau en el projecte de Koeman com Frenkie De Jong, el nou Barça va semblar durant diverses jornades ser efectivament un Barça nou, fresc i amb ambició. El 4-4-2, en detriment del clàssic 4-3-3, semblava que funcionava durant les primeres compassos de la lliga i les apostes de futbol van trigar molt poc a col·locar al Barcelona com al principal candidat a fer-se amb el títol nacional. Va ser un miratge.

A mesura que van anar passant les setmanes el 4-4-2 de Koeman es va anar convertint en un sistema on els jugadors no trobaven el seu lloc, on el bon joc brillava per la seva absència i on els resultats no acompanyaven. Exemples d´aquesta circumstància són els partits amb el Sevilla, Getafe o Reial Madrid. Partits on els de Koeman van oferir un pobre rendiment que allunyava del Camp Nou tota esperança de tornar a ser l´equip temut a Espanya i a Europa que havia estat durant molt de temps i que va deixar de ser-ho fa també massa temps, especialment a Europa.

Per si el pobre rendiment i el joc avorrit del Barcelona no fos poc, un dels pocs jugadors que estaven col·laborant perquè els resultats no fossin conforme a aquest rendiment i avorriment, Ansu Fati, va caure lesionat de gravetat durant els primers mesos de temporada, quedant fora de l'equip fins a finals de febrer. Una tragèdia. Això va semblar el final de campanya per a un Barcelona que tenia molt dolenta pinta i en el qual ni tan sols Messi semblava rendir com deuria. Per si no fos poc, Dembelé, que havia brillat en moments concrets, també es va lesionar. Drama.

Ajustos necessaris i sorpreses inesperades

Probablement, davant la falta de bon joc i bons resultats Ronald Koeman va prendre la decisió de desfer la seva decisió d'apostar sempre, en qualsevol circumstància i contra qualsevol equip, pel 4-4-2. Va començar així el neerlandès a utilitzar amb més assiduïtat un 4-3-3 que històricament s'ha adaptat millor a les característiques d'aquest equip. En aquest format, Koeman porta ja temps alineant a Pedri, Busquets i De Jong en el centre del camp i la realitat és que la millora s'ha notat. Un ajust necessari on el Barça ha trobat l'estabilitat que segurament buscava Koeman des que aterrés a Barcelona.

A més d´ajustos necessaris, també hi ha hagut sorpreses inesperades. La desafortunada lesió de Piqué, a la qual li va seguir després la de Lenglet, va provocar que Koeman hagués de recórrer fins i tot al segon equip del Barça. D'allí va portar a Mingueza, a qui va col·locar en el centre de la saga juntament amb Araujo. Tots dos han estat una grata sorpresa, oferint un rendiment alt quan s'ha requerit d'ells i passant a ser en l'actualitat dos homes clau en el sistema de l'entrenador. Així les coses, tot sembla indicar, en conclusió, que els ajustos necessaris i les sorpreses inesperades han fet possible que Koeman trobi per fi la fórmula per a la seva Barça. A veure quant dura.

Edicions locals