Covid-19: pot afectar el cor?

Possibles afectacions cardíaques derivades de la pandèmia

Aparador

Doctor Trias de Bes, cardiòleg i doctor en Medicina i Cirurgia
Doctor Trias de Bes, cardiòleg i doctor en Medicina i Cirurgia

Doncs, lamentablement, la resposta és un sí claríssim. En un recent article molt ben fonamentat, el prestigiós cardiòleg i científic nord-americà Eric J. Topol, va explicar el que anem sabent fins ara.
La família del 7 coneguts coronavirus humans són populars pel seu impacte en el sistema respiratori, no en el cor. Tanmateix, el coronavirus més recent i responsable de la síndrome respiratòria aguda severa per Coronavirus 2 (SARS-CoV-2 / COVID-19) té, a més, una marcada afinitat pel cor i pot produir miocarditis (inflamació del cor), necrosi de les seves cèl·lules, simulació d’un atac cardíac, arrítmies, i una disfunció aguda de la musculatura cardíaca (insuficiència cardíaca). Aquestes complicacions, les quals són de vegades les úniques troballes d'infecció per COVID-19 en la seva presentació clínica, han ocorregut en casos amb només símptomes lleugers i en persones que mai van tenir símptomes. Les recents troballes d'afectació cardíaca en esportistes joves, inclosa la mort sobtada, han suscitat inquietuds.

Els quatre coronavirus humans del "refredat comú" -HCoV-229E, HCoV-NL63, HCoVOC43 i HCoV-HKU1- no han estat associats a anormalitats cardíaques. Només hi va haver casos aïllats reportats de la "Síndrome Respiratòria de l'Orient Mitjà" (MERS; causat pel MERS-CoV) amb miocarditis, i un limitat nombre de casos en sèries de malaltia cardíaca en pacients amb SARS (causat pel virus SARS-CoV). Llavors, l'afectació cardíaca molt més extensa i freqüent és el tret distintiu de la infecció per SARS-CoV-2 / COVID-19, la qual pot ser una conseqüència de la pandèmia i de l'exposició de desenes de milions de persones al virus.

L'afinitat d'aquest virus a altres òrgans del cos humà més enllà dels pulmons ha estat estudiada en casos autòpsics: l'ARN genòmic de la SARS-CoV-2 va ser més alt en els pulmons, però el cor, ronyons i fetge també van mostrar quantitats substancials.

Estudis in vitro han demostrat una sorprenent capacitat d’aquest virus d’infectar cardiomiòcits (les cèl·lules cardíaques) produint cosa semblant a una completa dissolució de la maquinària contràctil, ni més ni menys. A més de les esmentades arrítmies, miocarditis i atacs cardíacs, aquest virus ha augmentat la incidència de mort sobtada cardíaca a múltiples regions geogràfiques que han patit una terrible expansió de l’epidèmia, com ara la Llombardia italiana, on s’ha constatat un increment del 77% de morts sobtades respecte de l’any anterior (2019). També resulta interessant -i preocupant- que en grups de pacients COVID-19 recuperats de la malaltia i estudiats per tècniques d’imatge cardíaca com ECO i Ressonància Magnètica, un 78% tinguessin anomalies cardíaques incloent 12 dels 18 pacients que mai havien tingut símptomes…

Em preocupa el forat en la nostra base de coneixements que suposa tenir un percentatge alt de pacients amb infeccions silencioses i, simultàniament, amb evidències de danys als òrgans interns. També, com deia al començament, resulten esfereïdors els casos de mort sobtada en joves esportistes com el recent cas d’un jugador de bàsquet nord-americà de 27 anys recuperat de la COVID-19 i que va morir sobtadament després durant un entrenament. Aquest mateix grup demogràfic -joves, esportistes i sans- és el que més sovint té absència de símptomes després d’infecció per COVID-19, la qual cosa alça la qüestió de quants d’ells tenen en realitat afectació cardíaca oculta?

En la meva opinió, semblaria prudent una valoració sistemàtica amb proves d’imatge i electrocardiograma en tots aquells esportistes joves, no necessàriament professionals, que tinguin un test PCR positiu independentment de si han tingut símptomes o no; fins que sapiguem més i comprenguem millor.

Per acabar, donada la marcada heterogeneïtat d’aquesta malaltia que va des de la manca de símptomes fins la fatalitat, més enllà de prevenir les infeccions per SARS-CoV-2, resulta d’importància suprema l’objectiu d’evitar l’afectació cardiovascular. Hi ha quelcom més que la temuda pneumònia bilateral.

Dr. Jordi Trias de Bes
Cardiòleg. Doctor en Medicina i Cirurgia
Fellow de la Societat Europea de Cardiologia (ESC). Asociación Española contra la Muerte Súbita (AEMS JoseDuran#7)
www.triasdebes.es
[email protected]

Edicions locals