Covid-19: malaltia estigmatitzant i vulneració de drets

Col·lectiu Ronda

Aparador

Oriol Pintos, Col·lectiu Ronda
Oriol Pintos, Col·lectiu Ronda

Recentment, el Jutjat Social 1 de Mataró ha dictat una innovadora sentència que considera nul l’acomiadament d’un treballador a qui la seva empresa va extingir el contracte sense preavís quan només havien transcorregut dos dies des que havia comunicat que es trobava de baixa en haver estat contagiat per la Covid-19. Com dèiem, es tracta d’una resolució pionera a Catalunya que només té un precedent a tot l’Estat, concretament a la Regió de Múrcia.

La resolució considera que l’empresa va vulnerar els drets fonamentals del seu treballador i el va discriminar per raó del seu estat físic, ja que no va aportar cap argument que justifiqués ni tan sols mínimament l’acomiadament més enllà del fet que la persona havia estat diagnosticada de Covid-19. Sent així, i aquí és on rau la importància de la sentència del jutjat mataroní, la magistrada arriba a la conclusió que la Covid-19 admet la consideració de «malaltia estigmatitzant» i que l’acomiadament va ser conseqüència de la reacció de «rebuig i por» que, malauradament, coneixen prou bé moltes de les persones que han sofert aquesta patologia.

La legislació espanyola continua admetent que acomiadar una persona que es troba en situació de baixa -en situació d’incapacitat temporal- no suposa automàticament una discriminació que justifiqui la nul·litat de l’acomiadament. Recordem que la nul·litat de l’acomiadament comporta la readmissió en el lloc de treball i l’obligació per part de l’empresa d’abonar els salaris deixats de percebre des del moment de l’extinció fins a l’efectiva reincorporació a la feina.

Ara bé, arran d’una importantíssima sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea aconseguida en un cas on la nostra cooperativa també exercia la defensa del treballador acomiadat, els tribunals van haver d’admetre que, en determinats casos, acomiadar una persona de baixa sí que podia ser discriminatori. Això és així quan, per exemple, es preveu que la baixa pugui ser de llarga durada, existeixi incertesa respecte al període de recuperació o si la persona tornarà a tenir en el futur plena capacitat laboral.

En aquests casos, si l’acomiadament no té altra causa o aquesta es demostra falsa o inexistent, l’acomiadament podria ser nul. Com també ho és quan la malaltia o les lesions de la persona acomiadada tenen aquest efecte «estigmatitzador» que esmentàvem a l’inici de l’article. Tot plegat per prevenir que algú pugui perdre la feina només pel fet d’haver tingut la mala sort d’emmalaltir o lesionar-se, sense que intervinguin altres raons que justifiquin la impossibilitat de mantenir el contracte.

Moltes persones han perdut la seva feina injustificadament després de veure’s obligades a seguir una quarantena o sotmetre’s a tractament mèdic per la Covid-19. Sentències com aquesta han de contribuir a fer que aquesta situació no es repeteixi i, sobretot, que no es vulnerin impunement els nostres drets.

Oriol Pintos
Advocat de Col·lectiu Ronda Granollers
Pl. Josep M. Folch i Torres, 12, 1r C
Tel.: 93 870 87 42 · Fax: 93 860 01 66
www.cronda.coop

Edicions locals