Emmalaltir a la feina quan ets dona

Col·lectiu Ronda

Aparador

Emmalaltir a la feina quan ets dona
Emmalaltir a la feina quan ets dona

De vegades la feina emmalalteix. Anys dedicats a una mateixa professió fent moviments repetitius i adoptant postures forçades o mantingudes en el temps poden provocar lesions osteoarticulars, sobretot pel que fa a canells, mans, espatlles i colzes que s’han de considerar com a malalties professionals.

És important detectar si ens trobem davant d’una malaltia d’origen professional, doncs si les lesions són motivadores de baixa mèdica o, fins i tot, d’una incapacitat permanent, la prestació que ens correspondria cobrar és d’un import superior a la de la malaltia comuna. A més, serà la Mútua d’Accidents de Treball i Malalties Professional de l’empresa qui haurà de prestar l’assistència sanitària, realitzar les intervencions quirúrgiques o fer-se càrrec de la rehabilitació que pertoqui i abonar íntegrament la medicació prescrita pels metges. I no oblidem que si la patologia apareix perquè l’empresa no ha adoptat les mesures preventives per evitar-la, se li poden demanar responsabilitats via recàrrec de les prestacions i també indemnització pels danys i perjudicis soferts.

El problema és que, sovint, aquestes malalties queden silenciades i no es detecten. I quan són finalment diagnosticades les dones treballadores es troben addicionalment amb un altre entrebanc: una bona part de les patologies que pateixen elles a la feina no estan reconegudes com a malalties professionals. Per què? Doncs perquè la norma que recull les malalties professionals per a determinades professions se centra, bàsicament, en professions majoritàriament masculines: guixaire, pintor, paleta, calderer, planxista, ferrer, fuster... i, en canvi, s’oblida de professions molt feminitzades com ara perruqueres, netejadores, gericultores, cambreres de pis, etc.

Si ets xarcutera o peixatera i tens dolor al colze o a l’avantbraç, segurament pateixis una epicondilitis que sí que està recollida al reglament com a malaltia professional. Però si ets netejadora, cambrera de pisos o gericultora/auxiliar de geriatria, aquesta mateixa epicondilitis no serà reconeguda de manera automàtica com a malaltia laboral. El mateix passa amb patologies i lesions com la síndrome del túnel carpià o l’afectació del maneguet de rotadors de l’espatlla que afecta moltes netejadores i cambreres de pisos. Això obliga les treballadores a lluitar per tal que els tribunals reconeguin les seves malalties com a professionals. Els tribunals, però, estan donant la raó a les treballadores. I cada vegada hi ha més sentències de jutjats i Tribunals Superiors de Justícia en aquest mateix sentit.

Estem davant d’una discriminació per raó de gènere en el reconeixement de les malalties professionals i així ho expressen diferents sentències. El fet que aquesta norma estigui enfocada en professions majoritàriament masculinitzades oblidant-se de professions exercides eminentment per dones, porta a una situació discriminatòria per raó de sexe que obliga a moltes d’elles a lluitar judicialment per garantir els seus drets en salut laboral.

És hora que el legislador modifiqui la normativa, respecti la igualtat de tracte i oportunitat entre homes i dones a la feina i reconegui que també les professions més feminitzades són l’origen i la causa de nombroses malalties d’origen laboral. Emmalaltir a causa de la feina no pot suposar tenir menys drets pel fet de ser dona.

Col·lectiu Ronda
Pl. Josep M. Folch i Torres, 12, 1r C
Tel.: 93 870 87 42 · Fax: 93 860 01 66
www.cronda.coop

Edicions locals