Com “tancar” una empresa en crisi

Article de José Ignacio Carnero Sobrado de CGC Abogados

Aparador

Com “tancar” una empresa en crisi
Com “tancar” una empresa en crisi

Quan una empresa comença a acumular impagaments i les perspectives d’ingressos no són gens encoratjadores és molt comuna que el seu administrador es plantegi “tancar” la mateixa.
Les dues vies per a afrontar el tancament són: a) La dissolució i liquidació previ pagament dels seus deutes; b) Si no pot afrontar el pagament dels deutes, el concurs de creditors.

Un tancament negligent, al marge d’aquests dos possibilitats, podria comportar l’exercici d’accions judicials contra l’administrador i, en conseqüència, que aquest hagi de respondre amb el seu patrimoni dels deutes de la companyia.

L’opció més senzilla, òbviament, és la primera assenyalada, és a dir, dur a terme una liquidació ordenada de la societat. En aquest cas, es nomenarà un liquidador, sigui el mateix administrador o un tercer, que serà el responsable de fer les operacions de liquidació, pagant als creditors i dissolent la mercantil.
En aquest cas, no existeix cap mena d’intervenció judicial, però la companyia ha de disposar d’actius suficients per a saldar els deutes del negoci. Quan això no és possible, la via és la del concurs de creditors, en el qual, a diferència del que ocorre en la primera opció, existeix intervenció judicial.
El concurs de creditors pot finalitzar amb la liquidació de la companyia, encara que no se satisfacin la totalitat dels deutes socials, i la qualificació com a fortuït d’aquest, això és, sense que l’administrador sigui responsable dels deutes de la mercantil.

Per aquest motiu, a fi d’evitar responsabilitats personals dels administradors, és important no dilatar en el temps la presa de decisions, sobretot en el cas que el patrimoni net se situï en una quantitat inferior a la meitat del capital social, es doni qualsevol altra causa que pogués impedir la continuïtat de l’empresa, o existeixi una situació d’insolvència, ja que llavors s’ha de convocar la junta general en el termini de dos mesos per a optar entre la dissolució, o el concurs de creditors. En cas de no actuar-se així, existiria el risc que l’administrador, conforme s’ha assenyalat, hagués de respondre amb el seu patrimoni dels deutes socials en declarar-se culpable el concurs.

 José Ignacio Carnero Sobrado

[email protected]

c. Anselm Clavé, 2 · 4t 2a · Mollet del Vallès · Tel. 935 703 991

Edicions locals