L’impagament de la pensió d’aliments pot ser “violència econòmica”

Consultori Asemax

Aparador

El Tribunal Suprem va dictar el passat 21 de març una Sentència per la qual va condemnar a un home a la pena de sis mesos de presó i inhabilitació per al dret de sufragi passiu per deixar d’abonar les pensions alimentàries a la seva família.

La parella s’havia divorciat i tenia dos fills menors d’edat. El pare tenia l’obligació d’abonar 360 euros mensuals en concepte de pensió d’aliments, suma que no va pagar durant una dècada i això malgrat que “sabia de l’obligació de pagament d’aquesta pensió d’aliments i tenia capacitat econòmica per al seu pagament”.

El rellevant de la Sentència està en el fet que el Tribunal Suprem considera que l’incompliment de l’obligació de prestar aliments es configura com una “espècie de violència econòmica” i això des del moment en què, de manera conscient i amb possibilitat d’obrar d’una altra manera, es deixa als propis fills en un estat de necessitat. A més, pel que respecta al progenitor que compleix amb la seva obligació, aquest és col·locat a una situació de sobreesforç personal, de cura i atenció, i privat d’atendre les seves pròpies necessitats. Existiria, per tant, una “doble victimització”, això és, sobre els fills, necessitats d’aliments que no reben, i sobre el progenitor que compleix.    

En el cas analitzat l’incompliment i la “violència econòmica” és especialment notable, ja que el pare condemnat va buidar les seves pròpies empreses durant anys, de manera que no sols va deixar de pagar les quotes de la pensió dels seus fills, sinó també la hipoteca sobre l’habitatge, l’ús del qual s’havia adjudicat a la seva ex dona i els dos menors.

 

Iker Cabezuelo
Advocat  
[email protected]

 

Edicions locals