La lluita per aconseguir un país feminista

Una conselleria pionera a Catalunya

Aparador

La lluita per aconseguir un país feminista
La lluita per aconseguir un país feminista | AGE FOTOSTOCK

La Conselleria d’Igualtat i Feminismes és un dels departaments de nova creació de l’actual govern de la Generalitat. Els seus objectius se centren en les polítiques de dones, l’erradició de les violències masclistes i la igualtat i la no discriminació.

Treballar per la transformació feminista del país. Aquest és l’objectiu de la Conselleria d’Igualtat i Feminismes, un departament pioner a Catalunya creat per garantir la perspectiva de gènere en totes les accions del Govern de la Generalitat. Liderada per la politòloga Tània Verge Mestre, la nova conselleria se centra en tres grans àrees d’actuació: la de les polítiques de dones i l’erradicació de les violències masclistes; la de migració, refugi i acollida, i la de la igualtat i la no discriminació. Són tres reptes ingents i ambiciosos per als quals el Govern ha doblat el pressupost destinat a polítiques d’Igualtat i Feminismes, que ara disposa de 92 milions d’euros.

Respostes individualitzades
Aquests tres objectius s’aborden des de la transversalitat. Això significa que es treballa dissenyant accions i programes específics des de la nova conselleria que es posen en pràctica amb altres departaments de la Generalitat. Un exemple d’aquesta transversalitat és el nou Protocol d’actuació davant dels feminicidis, elaborat des de la nova conselleria en col·laboració amb els diferents departaments implicats: Justícia, Interior, Salut, Educació i Drets Socials.

Aquest nou marc d’actuació vol emfatitzar la responsabilitat dels poders públics en aquests crims, personalitzar les respostes institucionals davant de cada cas i evitar situacions de revictimització generades per una manca de coordinació entre els diversos serveis implicats.
Malauradament, les xifres parlen per si mateixes. L’any 2021 es van registrar dotze feminicidis confirmats, a Catalunya: vuit en l’àmbit de la parella i quatre en l’àmbit familiar. A més, segons un informe de l’Organització Mundial de la Salut i de l’Organització de les Nacions Unides que es va publicar el març del 2021, una de cada tres dones al món d’entre 15 i 49 anys ha patit almenys una vegada a la vida violència física o sexual.

Violències sexuals
Només a Catalunya, es van registrar 1.558 delictes contra la llibertat sexual, els primers nou mesos del 2021. Per això, una de les prioritats d’aquesta nova conselleria és lluitar contra les violències sexuals que pateixen dones, adolescents i nenes. Per portar-ho a terme, el departament ha preparat un nou model d’abordatge de les violències sexuals que posa les dones al centre, i que va més enllà del marc sanitari i de denúncia en què s’havien acotat fins ara. Aquest model implicarà la coordinació de tots els serveis implicats: Salut, Justícia, Educació i, també, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA).

Sensibilització
Les accions que es duran a terme per combatre les violències masclistes estan relacionades amb la sensibilització, la detecció i la reparació.
En aquest sentit, el departament ha elaborat l’Estratègia Nacional de Prevenció de les Violències Masclistes per reforçar la xarxa d’atenció i recuperació per a les dones que han patit aquest tipus de violència, com ara el Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) i la xarxa dels Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD).
Al darrere de tots aquests objectius hi ha una sola idea: la voluntat de ser un país amb persones lliures tenint molt clar que sense igualtat no hi ha llibertat.

Entrevista a la consellera Tània Verge
“EL FEMINISME HA DE SER PER A TOTHOM”

Tània Verge Mestre és catedràtica del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF

–La vostra conselleria és pionera a Catalunya. Us heu basat en algun model a l’hora de crear-la?
–Hi ha pocs referents, arreu del món, de conselleries d’aquest tipus, perquè les polítiques d’igualtat tendeixen a veure’s com a polítiques sectorials. Per a un Govern que assumeix la transformació feminista del país com a objectiu polític, era imprescindible tenir una conselleria que situés les polítiques d’igualtat al centre de l’agenda política i que coordinés les actuacions del conjunt de departaments des del Consell Executiu.

–Quines són les reivindicacions feministes que voleu aplicar per abordar les violències masclistes?
–Canviem l’enfocament perquè no hem de fer que les dones s’adaptin als serveis, sinó que els serveis s’han d’adaptar a les necessitats de les dones. Això implica definir un nou model d’atenció, amb una resposta més individualitzada a les dones que, des de la seva diversitat, poden necessitar tempos o intervencions específiques. Un dels elements cabdals és la prevenció, que implica posar èmfasi en els nois i en els homes, perquè és innegable que la violència masclista té gènere.

–Els reptes que afronteu són ingents i ambiciosos: quin voldríeu que fos el balanç al final d’aquesta legislatura?
–L’objectiu és que el conjunt de la societat entengui que el feminisme és per a tothom, que sense igualtat no hi ha
llibertat, ni individual ni col·lectiva. Amb masclisme no hi ha llibertat,  ni amb LGBTIfòbia, ni amb racisme, xenofòbia o antigitanisme. Tampoc amb qualsevol altra forma de discriminació, ni amb els nivells de la desigualtat socioeconòmica de la vella normalitat. Juntament amb la transformació social, la transformació feminista ens ha de permetre contenir els discursos negacionistes i els discursos d’odi que posen en qüestió els drets humans i, per tant, la llibertat de les persones.

Edicions locals