El feminisme del 10 de març (i el de l'11, el 12...)

Col·lectiu Ronda

Aparador

El feminisme del 10 de març (i el de l'11, el 12...)
El feminisme del 10 de març (i el de l'11, el 12...)

El 8 de març de 2018, i a l’estela del ressò mundial assolit pel moviment Me Too de denúncia de l’assetjament sexual, es va celebrar per primera vegada la vaga feminista coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora. De llavors ençà, cada 8 de maig esdevé l’ocasió de treure al carrer la veu de milions de dones arreu del món per intentar esberlar amb contundència el silenci còmplice al voltant de la pervivència de les múltiples formes de discriminació per raó de gènere que continuen afectant les dones.

Però més enllà d’aquest moment de paroxisme, quan la fulla del dia 8 cau del calendari, la necessitat de mobilització i lluita es manté inalterada perquè tot i els evidents i significatius avenços en matèria d’igualtat dels darrers anys la velocitat dels canvis no s’adiuen amb la urgència de la necessitat. Perquè d’allò que parlem és del fet que la meitat de la població viu en situació de greuge i que, tal com esmenta la famosa cita, la idea que les dones són persones i que entre persones només pot existir igualtat de drets continua sent radical. Estranyament radical.

Avui en dia, la igualtat és aparença. Les normes poden ser neutres, però els seus efectes no ho són i precarietat és una paraula de gènere femení no tan sols en termes gramaticals. La bretxa salarial continua situada per sobre d’un intolerable 20%, afectant també les futures pensions. El vidre és un material que hauria de ser fràgil, però que sembla impossible de trencar quan d’allò que parlem és dels sostres de vidre que limiten els horitzons professionals. El pes de les tasques domèstiques i, sobretot, de l’esforç relacionat amb la cura de les persones (grans i petites) continua sense redistribuir-se en termes d’equitat i recau de forma aclaparadora sobre les dones que són, precisament a conseqüència d’aquest pes, les que continuen sacrificant salari i temps de treball.

Les dones continuen sent assassinades per motivacions exclusivament masclistes i tot i el desplegament normatiu dels darrers anys, la protecció arriba tard o no ho fa mai en molts casos en què existien denúncies prèvies. Situació que encara s’agreuja més quan constatem, tal com fan nombrosos estudis, que entre les noves generacions no tan sols perviuen aquest tipus de conductes violentes, sinó que, fins i tot, en algunes de les seves manifestacions s’agreugen i n’augmenta la tolerància. I no, no és una forma de violència. Són violències, en dolorós plural. Violència física, psicològica i sexual; violència simbòlica i cultural; violència econòmica i laboral. Violència que, com succeeix amb precarietat, també és una paraula de gènere femení.

Com també ho són valentia i esperança. Dues de les coses absolutament necessàries per mantenir la voluntat de canviar un sistema injust i transformar en profunditat una realitat que condemna la meitat de la població a ostentar la categoria de ciutadanes de segona. I avui, 10 de març, és un gran moment per recordar-ho.

Col·lectiu Ronda

Granollers
Pl. Josep M. Folch i Torres, 12, 1r C
Tel.: 93 870 87 42 · Fax: 93 860 01 66

Mollet
Rambla Nova, 26, 1r 
Tel.: 93 593 33 46 · Fax: 93 570 33 44

www.cronda.coop

Edicions locals