Pedrolo i l'insubornable dret a desitjar

CRÍTICA LITERÀRIA / L'Editorial Fonoll recupera l'inèdita obra 'Visita a la senyora Soler', mig segle després que fos censurada

Aparador

Pedrolo i l'insubornable dret a desitjar
Pedrolo i l'insubornable dret a desitjar | Generalitat de Catalunya

Ramon Torrents

 
‘Visita a la senyora Soler’
Manuel de Pedrolo
Editorial Fonoll
Preu: 19 €

La ploma prolífica de Manuel de Pedrolo, l'escriptor en llengua catalana que fins a la data més ha produït i publicat, mai no perdia l'ocasió per denunciar a través de les seves obres les disfuncions de la dictadura i el tardofranquisme, des de tots els punts de vista, també el moral. I això el va situar com a sospitós predilecte de la censura. 'Visita a la senyora Soler' no en va ser una excpeció. Ben al contrari, el censor no es va veure amb cor ni de passar el ribot perquè, tal com reconeixia, l'obra hauria perdut tot el sentit: "Esta novela de Pedrolo, que por un lado, si la consideramos literariamente, puede ser estimada como una gran novela, quizás una de las mejores salidas de la mano del autor, por otro lado es de una inmoralidad de fondo, mucho más que de forma, tan enorme, que consideramos imposible su publicación", escrivia per denegar que l'obra fos editada, tal com consta a l'informe del Ministerio de Información y Turismo del 28 de maig de 1971.

El censor, que no amagava una certa admiració i reverència cap a l'escriptor, contemplava el llibre com a un atac frontal a la institució de la família, que considerava l'acte sexual en una necessitat de la dona i plantejava el matrimoni com a una fórmula caduca. Així les coses, la proposta de Pedrolo era impublicable. Res de nou sota el sol tenint en compte que l'autor de l'Aranyó ja havia topat amb l'implacable censura franquista en nombroses ocasions entre 1949 i 1980. En aquest període, 33 llibres seus van haver d'esperar més d'una dècada a ser publicats, tres dels quals, més de vint anys. En el cas de 'Visita a la senyora Soler', ha hagut de passar mig segle perquè el text, recuperat a l'Archivo General de la Administración, a Alcalà d'Henares, hagi vist la llum de la mà de l'editorial Fonoll.

Com a tota la producció pedroliana, l’obra destil·la càrrega política permanentment. En aquest cas, centrada a posar en evidència l’ambient opressiu en matèria d'alliberament sexual a què era sotmesa la dona durant el franquisme, fins que el destape i el turisme europeu no van començar a airejar el resclosit puritanisme ibèric. No en va, el nacionalcatolicisme estintolava el seu argumentari moral en uns valors que suposadament s'arrelaven en el concepte tradicional de família. Presentar el desig sexual femení com a un fet natural era, com recordava el censor, contravenir tot aquest edifici moral.

La protagonista de la trama és víctima d'un malson recorrent, on la mena dia sí dia també un subconscient que la vol foragitar d'aquest repressió autoinfligida i del sever judici d'una Barcelona grisa i encotillada que es debatia entre la llibertat sexual i les rovellades convencions d'un passat massa present. El compromís social i la psicoanàlisi, dos aspectes també d'elevat interès per a l'autor, treuen el nas en aquesta novel·la. Una obra que, passats quatre anys de la commemoració de l'Any Pedrolo, ens permeten seguir gaudint d'aquest incombustible autor i traductor que va conrear múltiples gèneres, entre els quals, el realisme social que exemplifica 'Visita a la senyora Soler'.

Si a la monumental i celebrada tetralogia 'La terra prohibida', recuperada i publicada a partir de l'any 2017, Manuel de Pedrolo sotjava el compromís antifranquista de la resistència catalanista i l'anhel de llibertat nacional davant de la brutal repressió política que trobava com a resposta, en aquesta novel·la reinvindica el dret a la llibertat emocional en un entorn asfixint i encotillat.

Esment a banda mereix el fet que l’autor hagués desestimat a posteriori la publicació de 'Visita a la senyora Soler', a l'entendre que passats els anys havia perdut vigència i frescor. Un debat que, un cop traspassat Pedrolo, es va tancar amb el consens que recuperar aquesta obra, ben contextualitzada, era necessari i es justifica per l’interès que desperta l’autor i, lògicament, pel vistiplau de la família.

Edicions locals