Famílies monoparentals i extensió del permís per naixement

Col·lectiu Ronda

Aparador

Famílies monoparentals i extensió del permís per naixement
Famílies monoparentals i extensió del permís per naixement

"Existeixen a la nostra societat diferents models de família i la norma jurídica no ha de reconèixer més drets als fills nascuts en un model enfront dels nascuts en un altre". Aquesta frase que segurament la majoria de nosaltres subscriuríem sense recança, forma part d’una recent sentència dictada per un jutjat tarragoní a instàncies de Col·lectiu Ronda que reconeix el dret d’una mare en solitari a gaudir de 32 setmanes de permís per naixement. O el que és el mateix, a encadenar les 16 setmanes que li correspondrien en la seva condició de mare biològica amb les 16 setmanes de permís que haguessin correspost a l’altre progenitor.

L’esmentada sentència comença, sortosament, a no ser pas innovadora i diferents jutjats arreu del territori, tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat, s’estan pronunciant en idèntic sentit valorant que s’atribueix al nadó nascut en el si d’una família biparental el dret a ser cuidat durant 32 setmanes per ambdós progenitors mentre que, en canvi, la legislació vigent només atorga al nadó d’una família monoparental el dret a 16 setmanes de cures. Situació agreujada significativament pel fet que el 80% de les famílies amb un únic progenitor està constituït per la mare biològica i els fills, de tal forma que una part important del temps que hauria de destinar-se a la cura del nounat coincideix amb el període de necessari i imprescindible restabliment físic posterior al part (fixat en 6 setmanes per l’ordenament jurídic).

D’ençà que el Tribunal Superior de Justícia del País Basc dictés la primera resolució judicial en aquest sentit, els jutjats estan apreciant de forma cada vegada més habitual i amb bon criteri que la distinció que la legislació estableix comporta un tracte menys favorable pels nadons de famílies monoparentals. Per tant, es conculca el principi constitucional de no discriminació i, especialment, el contingut de la Convenció Sobre Drets dels Nens, un tractat internacional ratificat per Espanya l’any 1990 que obliga els Estats que el subscriuen a impedir tota forma de discriminació per causa de la condició dels seus progenitors i actuar sempre considerant primordialment l’interès del menor per sobre de qualsevol altra consideració.

Els jutjats prenent la davantera al legislador

A l’espera que el Tribunal Suprem fixi un criteri doctrinal respecte aquesta qüestió, els jutjats estan actuant amb fermesa per combatre una doble forma de discriminació imposada per la legislació espanyola: la que afecta els nadons i la que afecta també aquesta majoria de dones que es fan càrrec de la criança dels seus fills i filles en solitari, a qui se’ls priva de disposar de temps per assegurar el seu restabliment físic i oferir al nounat des del primer moment l’atenció que necessita.

Ara fa uns dies, el Congrés va anunciar la tramitació d’un nu projecte de llei que pretén ampliar a 26 setmanes els permisos per naixement que afectin famílies monoparentals. Una proposta encara insuficient, però que, en qualsevol cas, representaria una passa important vers l’objectiu de posar fi a l’actual situació de discriminació de les persones que tenen fills i filles en solitari. Però fins que aquest moment arribi, si és que ho fa, són els tribunals qui estan vetllant pels drets d’aquests menors i les seves mares.

Col·lectiu Ronda

Granollers
Pl. Josep M. Folch i Torres, 12, 1r C
Tel.: 93 870 87 42 · Fax: 93 860 01 66

Mollet
Rambla Nova, 26, 1r 
Tel.: 93 593 33 46 · Fax: 93 570 33 44

www.cronda.coop

Edicions locals