Captius dels residus

Editorial

Després de 30 anys del tancament de l'antic abocador de Mollet, la ciutat encara és captiva de la mala gestió que històricament s'ha fet dels residus.

Des dels inicis dels anys 70 del segle passat –coincidint amb el boom de la construcció que s'havia iniciat anys enrere i amb l'increment de població a la ciutat– van abocar-se en aquell indret encara verd tones de residus sòlids urbans i de la construcció i també, tot i que en menor mesura, residus d’origen industrial.

El cas de Mollet no és aïllat, i durant dècades l'entorn metropolità va viure un creixement desmesurat que va fer augmentar també els residus de manera exponencial, sense una legislació estricta que tingués entre les seves prioritats la sostenibilitat mediambiental o el respecte al territori.

Però els costos no només han estat mediambientals, sinó també econòmics. Els problemes amb el segellat de l'antic abocador molletà, que es feien del tot evidents amb la fuita de biogàs de finals de 2013, han estat un maldecap per a l'Ajuntament, que ha hagut de desembutxacar milers d'euros per solucionar un problema sobrevingut i del qual l'administració no es pot desentendre.

Amb l'aprovació del projecte d'obres per al segellat s'assegura que la solució serà definitiva. Tant de bo no n'haguem de tornar a parlar d'aquí a 30 anys.

Edicions locals