El català, de pares a fills

Editorial

La llengua és un dels principals elements identitaris dels catalans per això les dades sobre el nombre de parlants, l'ús social que se'n fa o els percentatges sobre el seu coneixement són analitzades amb lupa i constitueixen un termòmetre de la seva salut i vitalitat. Malgrat que les dades apunten que mai tantes persones coneixien el català el seu ús habitual ha anat reculant en els darrers anys. La política d'immersió lingüística a les escoles que es va impulsar des de l'administració catalana a mitjans dels anys 80 va aconseguir que tots aquells escolaritzats en les últimes tres dècades i escaig coneguessin el català i que es creés la percepció que gairebé tothom coneixia la llengua. Però aquest mapa mental es va esquinçar amb l'onada migratòria de principis del 2000, quan l'ús del castellà va irrompre novament amb força. Amb tot, la darrera enquesta de política lingüística destaca una tendència important respecte a estudis anteriors i és que augmenten el nombre de parelles que no tenien com a llengua materna el català, però que sí que el fan servir per relacionar-se amb els seus fills. Sigui de forma natural, per l'entorn en què es mouen, o de forma conscient i, fins i tot, militant, que la transmissió intergeneracional de la llengua catalana augmenti és un element favorable per a una llengua que continua en una gran inferioritat de condicions respecte al castellà.

Edicions locals