"D'un dia per l'altre no pots fer-te jardiner perquè no hi ha feina de cineasta"

Neus Ballús Directora de \'La Plaga\'

CONTRAPUNT recupera una entrevista de la cineasta molletana de març de 2011, quan 'La Plaga' encara s'estava gestant

Llicenciada en Comunicació Audiovisual i Màster en Documental de Creació, Neus Ballús (Mollet, 1980) va realitzar el seu primer curtmetratge, L’avi de la càmera, el 2005. Dos anys més tard, ja creava, amb Pau Subirós, la seva pròpia productora. El 2009 presentava Immersió, gravat a la seva ciutat. Fa dos anys va plantar l’objectiu a Gallecs, l’espai que serà l’escenari del seu primer llargmetratge, La Plaga. Una jove creativa, emprenedora i valenta. –per Montse Eras

–Dius que hi haurà un abans i un després de La Plaga.
–És el primer llargmetratge per a mi i per al Kinògraf, serem directora i productora novell. Sembla que tot el que hem fet fins ara ens porti aquí.

–És l’experiència del Kinògraf el que permet aquest projecte.
–Exacte. Sense l’existència del Kinògraf no m’hagués plantejat produir jo mateixa un llargmetratge, i anar a productores a oferir guions encara no ho he fet mai.

–Res a veure amb produir un curtmetratge com L’avi de la càmera.
–Era el treball de màster i el Toni Tortajada, el responsable del programa Taller.doc del 33 s’hi va fixar i va dir que Paral·lel 40 el produiria. Però allò era una miniproducció i, encara que en teoria m’hi posaven recursos, me’n vaig anar jo sola amb la meva càmera i el meu equip de so.

–Vas veure que ho podies fer tu. I vas muntar el Kinògraf. I ara, quan tothom parla de les retallades a Cultura, planteges un llargmentratge. Quasi un atreviment!
–El problema és la crisi, però fa 10 anys ningú creïa que es podia fer un documental cinematogràfic, tot i que n’hi ha hagut sempre a la història del cinema. A totes les èpoques hi ha hagut problemes per produir cultura, però quan creus que és útil i és el que se’t dóna millor, no hi pots renuniar. D’un dia per l’altre no pots fer-te jardiner perquè no hi ha feina de cineasta.

–I així has anat obrint portes...
–Amb la petita experiència de La Plaga, que ja porta dos anys de preproducció, veig que ningú s’atreveix a donar-te el primer suport, a arriscar-se. Però quan en tens algun, els altres s’aconsegueixen més ràpid.

La Plaga ja en porta uns quants…
–Primer va ser el CONCA, un ajut petit, només per desenvolupar el guió i només per a l’autor. El segon, sí que va ser complicat. Va ser el Media de la Unió Europea. Semblava impossible per a una productora petita i desconeguda, però l’Àlex Navarro de Media Antena Catalunya ens va ajudar. És un entusiasta dels projectes creativament arriscats.

–I després, triada a la Berlinale.
–El fet d’anar a un festival com el de Berlin t’avala. TV3 està considerant donar suport a La Plaga.

–I quan la gravareu.
–Si rebem aquest suport i el del Ministeri de Cultura, la pel·lícula es gravarà aquest estiu.

–Per què has triat Gallecs per rodar La Plaga?
–Gallecs per a mi sempre ha tingut un caràcter molt interessant per indefinit. El Gallecs que em sedueix més és el que hi havia quan encara era una terra de ningú, un lloc sense regulació, caòtic. Un espai que no està definit, que no saps quin ús tindrà.

–I què s’hi explicarà al film d’aquest entorn?
La Plaga parla de com són i quines persones habiten els espais perifèrics de la ciutat, zones indefinides entre polígons industrials, carreteres, vies... espais indefinits on la vida rural està en contacte amb la immigració, la pobresa, però també el tipus de vida més tradicional. La Plaga parla d’aquesta barreja, a través de cinc personatges amb perfils molt diferents.

–I per què aquest títol?
-Es diu La Plaga perquè la narració s’estructura a partir de l’aparició d’una plaga de mosca blanca en uns camps de conreu d’agricultura ecològica. Dura tot l’estiu i no saps què passarà amb aquesta collita. Reflecteix la situació d’unes persones que tampoc no saben què passarà amb el seu destí.

–Però no hi ha actors professionals.
–No, els personatges es representen a sí mateixos, però hi ha vàries trames, algunes de més documentals però d’altres de més construïdes.  

–El procés creatiu, doncs, no es va iniciar amb un guió tancat.
–Tenia la idea, però no coneixia Gallecs. Em vaig anar a presentar a associacions i pagesos i vaig fer un procés de documentació exhaustiu. He trobat persones que m’atrauen, que tenen un misteri darrere que he de descobrir. A més, ja veurem com surt, però crec que tenen un talent natural.

Edicions locals