“Feia falta una veu en castellà que digués que els catalans som tots un sol poble”

Eduardo Reyes President del col·lectiu Súmate

Eduardo Reyes (Córdova, 1951) és el president de Súmate, un col•lectiu de catalans castellanoparlants a favor del dret a decidir i de la independència de Catalunya. L’entitat ha viscut un creixement espectacular des de la seva creació, a principis del mes d’octubre passat, amb milers d’adherits i delegacions arreu del territori català. Reyes, com a cap visible del col•lectiu, s’ha convertit gairebé una estrella mediàtica, amb nombroses aparicions als mitjans de comunicació (ha perdut el compte de la quantitat d’entrevistes i tertúlies en què ha participat) on destaca pels seus arguments clars i vehements. Malgrat que fins fa pocs mesos era una persona poc vinculada amb la política, el procés que viu Catalunya l’ha empès a lluitar per un projecte nou per al país.

–Vostè està al capdavant d’una entitat com Súmate que aposta per la independència de Catalunya. Però des de quan és vostè independentista?
–El col•lectiu que represento és el d’un conjunt de persones que quan va començar a reunir-se no ho feia pensant exclusivament en la independència. Era més una qüestió de cansament, d’indignació. El que volíem era participar en un procés democràtic pel dret a decidir a Catalunya. Quan em vaig fer independentista? Bé, arriba un moment en que hom vol canviar, fer un país nou. I per aconseguir-ho ja no hi ha un altre camí que la independència.

–En quin moment perd l’esperança de fer aquest canvi conjuntament amb la resta d’Espanya?
–Jo abans no coneixia la història política d’Espanya en profunditat, però a mida que t’hi interesses, comproves que des de sempre les oligarquies que hi ha hagut, hi ha i hi haurà al país es mouen per interessos partidistes, individuals. Mai per una qüestió col•lectiva, ni pensant en la ciutadania. Arriba el moment en què te n’adones que amb Espanya ja no pots fer res mes. Som d’aquí, vivim aquí i hem de lluitar perquè Catalunya pugui fer quelcom diferent, sense Espanya.

–A què atribueix el creixement impressionant de Súmate des de la seva creació, ara fa quatre mesos?
–Després del darrer 11 de Setembre un grup de gent vam començar a entrar en contacte a través de les xarxes socials. Érem conscients que el moviment que s’estava produint a Catalunya era molt gran, que tothom estava unit, i que feia falta afegir-hi una veu en castellà. Catalunya està integrada per un 50% o més de població castellanoparlant. No pensàvem pas que arribaríem a fer quelcom tan gran i en tan poc temps. Vam donar a conèixer el projecte de Súmate el 3 d’octubre. El vídeo promocional que vam fer va rebre 250.000 visites en molt poc temps, se’ns van adherir unes 2000 persones, vam aconseguir més de 20.000 seguidors a les xarxes socials, una quantitat increïble de visites a la nostra pàgina web... Feia falta aquesta veu en castellà que digués que som tots un poble, parlem l’idioma que parlem, i que units podem arribar molt lluny. Això és el que ens ha donat il•lusió i força.

–Fins fa ben poc era impensable que hi hagués un grup de castellanoparlants tant nombrós reivindicant la independència de Catalunya.
–Com deia abans, nosaltres no vam arrencar com un col•lectiu independentista. El que volíem era un procés democràtic que ens permetés votar. Però la guspira que ens fa saltar és la negativa rotunda del govern espanyol a que hi hagués consulta. Això és un atemptat contra la democràcia, i sense la democràcia no ets lliure. Que cada dia hi hagi més gent que vulgui la independència es deu a la fàbrica d’independentista de Madrid, encapçalada per De Guindos, Montoro i companyia.

–Vostè és i se sent català, però també cordovès, ja que hi va néixer i viure durant la infantesa. Què suposaria per a vostè que les dues terres on té les arrels se separessin?
–És que nosaltres no pensem en cap moment que s’hagi de produir una separació. Sigui quin sigui el resultat de la consulta, jo seguiré anant a Còrdova, perquè allà hi vaig néixer, hi tinc família i amics, fins i tot alguns que són del PP! I res es trencarà, ni els llaços ni els vincles ni la història ni res. Simplement Catalunya s’administrarà sola. I creiem que ho pot fer molt millor en solitari que sota el control d’Espanya.

–Quins avantatges suposaria per a Catalunya administrar-se per sí sola?
–Catalunya disposa d’una sèrie de recursos que no li permeten utilitzar, perquè la meitat del que recapta marxa i ja no torna mai més. Quan pugui administrar tots els recursos propis, podrà fer realitat projectes com el Corredor Mediterrani, o no permetrà que cap talent marxi a l’estranger perquè aquí no compta amb prous oportunitats. El país estarà regit per persones intel•ligents que impediran que el futur se’n vagi. I, per exemple, es beneficiarà de no tenir un pressupost militar com l’espanyol, tant fora del normal.

–Abans de crear Súmate, vostè no era una persona gaire interessada en la política.
Jo sóc com molta altra gent, que s’ha dedicat tota la vida a treballar, i que quan arriba a casa, cansat, vol estar amb la família, distreure’s... No havia participat mai en política, per res del món. Crec que els polítics han aconseguit que la població no vulgui saber res d’ells. La gent posa el vot a l’urna cada quatre anys i se n’oblida, perquè creu que els polítics faran el que els doni la gana més enllà de les seves promeses electorals. Jo sempre he votat, i ho he fet als socialistes, fins a les dues darreres legislatures. Crec que molts no havíem dedicat prou temps ni a pensar a qui estàvem votant. Però avui ens estem conscienciant, això està canviant. Crec que tot ciutadà té la obligació d’adquirir un mínim coneixement de política. No fa falta que tots siguem polítics, ja n’hi ha molts i en sobren pràcticament la meitat. Però la gent ha de deixar el sofà de casa i participar de les mobilitzacions socials quan aquestes es produeixin i impliquin una millora per a la ciutadania.

–Des d’aquest desencant que transmet cap a la classe política, com veu als polítics catalans que ens han portat a pactar una data i una pregunta per a la consulta?
–N’hi ha de bons i n’hi ha de dolents. El problema és que el roig i el blau entre els quals anem saltant (en la política espanyola) coincideixen en impedir que els polítics catalans puguin fer el que realment han de fer. Jo crec que la classe política s’ha de netejar, tota ella, i hem de votar a les persones, que són les que han d’aportar els matisos que facin de la política quelcom vertaderament beneficiós per als ciutadans.

–I ara que s’ha convertit en una de les cares visibles de procés, quan vostè torna a la seva terra natal, a Còrdova...
–Em segueixen anomenant “el catalán”! Però ho diuen amb bona intenció. Et demanen que els expliquis com són les coses, què està passant, i quan els relates quina és la realitat catalana, com és la gent i la vida aquí, aquells que no han vingut mai es queden astorats. Els explico que si venen a Catalunya, és molt difícil que es trobin algú que es negui a parlar-los en castellà quan vegi que ells no dominen el català. Te n‘adones que estan informats de manera molt tergiversada. Que és a Madrid des d’on interessa que hi hagi una ruptura. Però tinc molt clar que passi el que passi en tot aquest procés, no perdrem ni les arrels, ni les amistats, ni la llengua, ni la família. Els meus familiars tenen idees diferents respecte a la independència de Catalunya, però ningú pensa que, vagin com vagin les coses, hi acabi havent un trencament, ni molt menys. Celebrarem el triomf de l’un o de l’altre, i ho farem amb cava!.- Vern Bueno/ACPG

Edicions locals