“Els clients d’ara ja no remenen llibres; compren per impuls”

Carles Peña Responsable de la llibreria L\'Illa

Celebra vint anys com a llibreter a la llibreria L’Illa, l’única que queda oberta a Mollet.

Carles Peña viu a Mollet i és llibreter des del 13 d’abril de 1996, data en què va obrir la llibreria L'Illa. És llicenciat en Història i té un màster en civilització musulmana. Dirigeix el programa Annour Espai Radifònic de Ràdio Mollet, dedicat al món arabomusulmà.

–Atenent els llibres que compren, com definiries els lectors molletans?

–Jo no diferenciaria els lectors de Mollet de la resta. Els hàbits lectors són iguals.

–I com són aquests hàbits en general?
–Aquí és on rau el problema. El nivell de lectura i de comprensió lectora del país és molt baix. És paradoxal: el sector editorial a Catalunya és molt gran i important, i comptem amb una xarxa de llibreries extensíssima comparada amb la de moltes comunitats autònomes. A cada poble, hi tenim una llibreria.

–Com et vas fer llibreter?
–Fa 20 anys estava a l’atur. Sense tenir-ne cap experiència prèvia, vaig pensar que obrir una llibreria ompliria un buit que hi havia a Mollet, ja que hi mancava una oferta de llibres com els de les llibreries convencionals.

–Com van ser els inicis?
– Durs! Ocupàvem un espai que estava lliure, però els clients potencials tampoc no hi estaven acostumats. Els primers anys van ser difícils, perquè calia bastir el fons, i tot el que guanyàvem ho reinvertíem en llibres nous.

–I després, al cap de 12 anys, la crisi i l’aparició del llibre digital.
–Sí, des de llavors les vendes han anat en davallada contínua. L’aparició del digital i la Internet han tocat el sector; ara, per exemple, hi ha molts tipus de llibres que ja no es venen (diccionaris, guies de viatge….). El pitjor de tot, però, és que sovint la competència no juga amb les mateixes armes que nosaltres; l’administració dóna molt suport a aquestes iniciatives. Em va sorprendre el tractament informatiu i la cobertura excessiva dels mitjans, sobretot dels públics, de l’obertura de l’últim centre logístic d’Amazon.

–Després ens queixem que el comerç local desapareix.
–Ho aplaudeixen perquè diuen que donarà feina a centenars de persones, sense veure que està acabant amb molts petits negocis. L’altre dia, un veí que viu al costat de la llibreria em va dir, tot sorprenent-se d’haver trobat un llibre, “l’he buscat per Amazon i no hi era”.

–Suposo que les circumstàncies us obliguen a reinventar-vos.
–Sí, el client també ha canviat molt. Abans venien persones a la llibreria que es passaven una tarda remenant pels prestatges. Ara compren per impuls, la novetat, etc. El fons ha quedat una mica estancat.

–Com construïu aquest fons?

–Si ens regíssim només per criteris purament comercials, la secció de poesia no existiria. Creiem, a diferència de les grans cadenes, que cal mantenir un fons interessant. Però si volem vetllar pel negoci, també cal tenir els best-sellers.

–Què t’ha aportat l’ofici de llibreter?
–He fet moltes amistats gràcies al contacte constant amb la gent. A nivell intel·lectual també ha estat molt satisfactori, perquè tinc a l’abast una informació bibliogràfica que, d’una altra manera, no la tindria.

–I com veus el futur?
–Com qualsevol llibreria independent, estem en una situació força precària. Hem d’anar amb molta cautela amb l’estoc que tenim, no carregar-lo massa per si no el podem vendre. També hem d’estar amatents al digital i veure com afecta al sector. La tendència, penso, serà conviure-hi.

–Continuareu portant autors a L’Illa?

–Des del prinicipi teníem clar que volíem apropar els escriptors al públic molletà i ho continuarem fent, tot i que, últimament, costa que vingui gent a les presentacions

Edicions locals