"Hem de baixar del cotxe, fer més patrulles a peu i preguntar als veïns què els passa"

Sílvia Catà Inspectora dels Mossos d'Esquadra, responsable de la comissaria de Mollet

Societat

Ara hi ha més demanda social per reduir els conflictes entre persones, cada cop fem més feines de mediació

–La mitjana de delictes al Baix Vallès és força més baixa que la mitjana catalana. És aquesta una zona tranquil·la?
–Sí, és una zona tranquil·la, no hi ha una problema continu de seguretat. La ràtio catalana és més alta per la conflictivitat que hi ha a la primera corona metropolitana, on hi ha molta més gent i, per tant, molts més delictes. Aquí la ràtio està per sota de la mitjana.

–Quins són els delictes més habituals a la nostra zona?
–Els més comuns, i que més han pujat darrerament, són els furts per descuit, sense violència, i també els robatoris a l’interior de vehicles. Són dos tipus de delictes que no generen tanta sensació d’inseguretat com els robatoris a l’interior d’habitatges, empreses i comerços, que han baixat molt respecte a fa dos anys. En aquests casos les dades són molt positives, com també ho són en violència de gènere, que també s’han reduït molt. L’evolució dels delictes que generen molta sensació d’inseguretat és bona. 

–Les estadístiques policials no sempre coincideixen amb la percepció de seguretat dels veïns.
–És veritat. Per exemple, malgrat que els robatoris a l’interior d’habitatges baixen, hi ha una gran sensació d’inseguretat perquè és un tipus de delicte que afecta directament a la intimitat de les persones. Per això és important fer feina de proximitat i contacte directe amb el ciutadà, perquè així coneixem la realitat delinqüencial i com se senten les persones, i així sabem quins aspectes cal treballar més.  

–En què consisteix la feina de proximitat?
–Ens coordinem amb les policies locals dels pobles; ens reunim mensualment en les anomenades meses de coordinació operativa. A més, quan hi ha un fet delictiu que genera repercussió social també fem atenció a la víctima; no només recollim la denúncia i perseguim el possible delinqüent, sinó que també hi ha un servei d’atenció personalitzat sobre quines mesures preventives a adoptar, etc. Aquesta assistència és independent de la investigació, i això ho fem en tots els delictes, sobretot els més greus. 

–També hi ha les meses de seguretat, en què hi participen entitats veïnals, escolars, etc.
–A l’ABP de Mollet hi ha un grup de proximitat, format per sis agents, que és l’encarregat de tenir aquest contacte directe amb entitats empresarials, veïnals, escoles i teixit associatiu dels municipis, i dos cops l’any també ens reunim amb les entitats més representatives dels pobles per percebre quina és la sensació de seguretat dels veïns o col·lectius. És un treball de qualitat que només et poden donar les persones quan parles amb elles.

–Quins objectius et marques per al teu mandat?
–L’objectiu principal és enfortir el contacte directe amb les persones i potenciar la col·laboració amb tots els operadors que intervenen en la seguretat ciutadana –ajuntaments, policies locals, agents forestals, agents rurals, servei d’emergències mèdiques, entitats com la Creu Roja, seguretat privada...–. La seguretat no és una cosa exclusiva dels Mossos, cal un treball en xarxa entre tots per prevenir els delictes i fer que la gent se senti més segura.  

–Quants agents treballen a la comissaria de Mollet?
–Som 117 agents, una xifra adequada per donar cobertura als set municipis de l’àrea. D’aquests, 20 treballen a la unitat d’investigació de fets delictius i la resta a l’àrea de seguretat ciutadana. En aquest cas són cinc escamots que patrullen diàriament, un grup de proximitat de sis agents, tres agents a l’oficina de relacions amb la comunitat (els que tenen relació directa amb el teixit empresarial, associatiu i comercial), dues persones que fan atenció a la víctima i un altre grup dedicat a la delinqüència urbana que fa el servei de paisà. També hi ha una unitat de trànsit, però en aquest cas no depèn d’aquesta comissaria. 

–Quins canvis preveus a la comissaria de Mollet?
–Tot just fa tres setmanes que m’he incorporat. De moment observo i analitzo les dinàmiques de treball, com funciona l’oficina de denúncies, els escamots, la seguretat ciutadana, els grups de proximitat, la unitat d’investigació... Si hi ha cap marge de millora, l’aplicarem.  

–Tu véns de Terrassa. Hi ha gaire diferència amb Mollet?
–Vinc del complex central Egara, i la feina que feia fins ara era molt diferent: ajudava el comissari encarregat de la coordinació de les nou regions policials que hi ha a Catalunya. Fins ara tenia una visió més global de com funcionen les regions policials, i ara, com a inspectora responsable de l’ABP de Mollet, tinc una visió més local.  

–L’estratègia dels Mossos és diferent per a cada poble?
–D’una banda hi ha eixos centrals i estratègics del cos pel que fa a la prevenció de delictes, com la lluita contra el terrorisme jihadista i la lluita contra els robatoris a l’interior de domicilis. D’una altra, cada poble té les seves característiques; no passa el mateix a Mollet que a Martorelles. Per això és important coordinar-nos amb les policies locals per conèixer les necessitats de cada comunitat.

–La col·laboració amb les policies locals és bona?
–És molt bona. L’intendent Roger Sales, fins ara responsable de la comissaria de Mollet, ja m’ho va traslladar, i jo ho he pogut constatar. És important mantenir la col·laboració i enfortir-la.

–Ha canviat gaire la feina dels Mossos els últims anys?
–Ara hi ha més demanda social per reduir els conflictes entre persones (ocupació de l’espai públic, consum de drogues al carrer, sorolls, botellón, veïns molestos...). Són temes que abans resolien els mateixos veïns i que ara, cada cop més, requereixen la intervenció i mediació de la policia. En aquest sentit, el 80% de la feina que fem a la comissaria és de prevenció, i el 20% és atenció d’incidents. 

–Potser hi ha més incivisme que inseguretat.
–Sí, i adaptem la manera d’entendre la policia. Ara som més assistencials que reactius, i cada cop fem més feines de mediació. Per això cal enfortir la proximitat; baixar del cotxe, fer patrulles a peu, preguntar als veïns què els passa, en què els podem ajudar, etc.   

–I en aquests casos, queda clara quina és la feina dels Mossos i quina la de la Policia Local?
–Sovint actuem conjuntament. Quan hi ha un problema veïnal solem fer controls conjunts, perquè és la millor manera de resoldre els problemes. 

–Què es pot fer per prestigiar la feina dels Mossos?
–No hem de treballar per prestigi, sinó per donar un bon servei al ciutadà. Jo intento inculcar a la meva gent, tant als comandaments com als agents, que ens devem al ciutadà, i el que hem de fer és donar un bon servei, amb les millors habilitats que tinguem.

–El fet de ser dona t’ha comportat més dificultat a l’hora d’exercir la teva feina?
–No, mai, ni per ascendir ni per falta d’autoritat. Fa 20 anys que sóc al cos i mai no he tingut cap problema, tampoc quan era agent. Sóc mare de tres fills i sovint costa combinar això amb el fet de promocionar a la feina, però amb ganes i esforç es pot aconseguir. 

–Com treballa la unitat específica sobre violència de gènere? 
–Hi ha dues agents femenines que treballen en el grup d’atenció a la víctima, no només orientades a víctimes de violència masclista, sinó també en casos de lesions o agressió sexual. L’objectiu és fer una assistència per minimitzar la victimització i per fer un seguiment constant de la víctima. Sol ser un treball en xarxa amb els ajuntaments i els serveis socials. 
 

Edicions locals