“Un cop jubilat, m'emporto el reconeixement dels alumnes”

Antonio Rivas Policia Municipal de Mollet i professor d'educació viària

Societat

“Un cop jubilat m'emporto el reconeixement dels alumnes”
“Un cop jubilat m'emporto el reconeixement dels alumnes”

Sergio Carrillo

Reconegut a Mollet pels seus més de 20 anys com a policia municipal, 14 dels quals com a professor d'educació viària en totes les escoles de la ciutat, l'Antonio Rivas s'ha jubilat aquest octubre. Es defineix com un professor vocacional i autodidacta.

–Per què et decantes per l'educació viària?
–Per vocació. Vaig començar com a policia a Parets, però agafava el cotxe patrulla, anava a fer les classes i continuava patrullant. A Mollet em van donar el temps perquè em dediqués exclusivament a l'educació viària. He estat uns 14 anys dedicat plenament a aquest treball. La meva tasca era passar per totes les escoles de Mollet i inclús he fet classes al Centre Educatiu Els Til·lers –centre de menors–.

–Vas ser pioner a la ciutat?
–No, no. Jo vaig continuar una tradició. Crec que l'educació viària a Mollet es va començar sobre el 1983 i jo vaig entrar el 1999. Fins als 60 anys, quan ho vaig deixar i es va incorporar un altre company més jove. Aquests cinc anys he estat controlant la zona centre –al principi– i l'Ajuntament –al final–.

–En què consistien les sessions?
–Fèiem tres classes a primària i dos a secundària; 21 hores en total. Set hores a primària, set a segon d'ESO i set a quart d'ESO. D'aquestes hores, cinc es feien a les aules i dues al parc de Can Mulà amb bicicletes, karts i ciclomotors respectivament.

–Com era el primer contacte amb els més petits?
–A la primària es trobaven un policia que entrava una mica despistat a classe. Jo sempre, quan arribava, feia alguna broma, o mirava si hi havia alguna cadira buida i em col·locava allà. La intenció era trencar una mica la distància.

–I la relació amb els més grans?
–Amb ells ja hi havia reconeixement. Pensa que quan em veien pel carrer ja no em deien policia, sinó Antonio. El millor que m'emporto és la connexió que hem tingut i el respecte dels nens. Recordo que un dia que anava patrullant –al juliol feia patrulles– hi havia un grups de joves que feien més xivarri del compte i el company em va dir: "Antonio, truquem a una altra patrulla de suport". Li vaig dir que no i hi vaig anar i els vaig advertir que estaven molestant els veïns. I la reacció dels joves –i alumnes– va ser: "Home, Antonio. On hem d'anar?". El company es va quedar parat.

–Quina importància tenia fer les pràctiques amb les motos?
–La nostra idea era que el nen no agafés per primera vegada el ciclomotor que li deixava l'amic, sinó que li deixàvem al parc de Can Mulà i estava totalment controlat. Hi va haver alguna caiguda, però mai es va haver de portar cap nano a l'Hospital.

–Els karts també devien agradar força.
–Sí, i ells eren ben espavilats. Els karts tenien unes limitacions, però sabien on estaven, i agafaven el cable i l'estiraven una miqueta per mirar si podien anar més ràpid.

–Amb l'escola d'educació especial Can Vila se't cau la bava...
–M'ho passava molt bé. Hi anava amb moltes ganes i els nens també s'ho passaven genial. La meva intenció era que tots poguessin fer les pràctiques, així que també feien les bicicletes i els karts, tot i que només alguns pujaven als ciclomotors. Amb els karts, si algú tenia dificultats amb el gas, un dels professors o jo mateix ens posàvem una miqueta a l'esquerra i els ajudàvem. De l'educació especial tinc uns records molt macos. Els nens, fins i tot, em convidaven a dinar al menjador.

–Tornem als inicis: quina formació vas fer per ser policia?
–Cap. Vaig formular una instància a l'Ajuntament de Parets l'1 de juliol del 1978 i el 15 ja estava treballant. Sense més. Però a mi m'agradava la formació i vaig demanar de passar per l'escola. Així que crec que he sigut el primer policia de Catalunya que s'ha jubilat amb 65 anys i té el títol bàsic de policia de Catalunya.

–I per impartir classes d'educació viària?
–Vaig fer un curs de formació a l'escola de la policia. T'ensenyaven a com impartir les classes i com aplicar els continguts. Després, tu agafaves tot allò i havies de fer les classes a la teva manera i amb les circumstàncies que et trobaves a cada aula.

–Com valores aquesta matèria?
–Crec que ha sigut un ensenyament exemplar. Es tractava d'ensenyar les normes i després aplicar-les al parc. En aquests 14 anys he tingut una experiència molt bona i un reconeixement dels alumnes, en general, genial.

Edicions locals