“La data de la festa major d'estiu hauria de modificar-se”

Juan Carlos Linares, Francisco Javier Carvajal 'Siscu' i Xavier Corbera Presidents de Gegants, Castellers i Diables Mollet

Cultura

“La data de la festa major d'estiu hauria de modificar-se”
“La data de la festa major d'estiu hauria de modificar-se” | J.L.R.B.

José Luis Rodríguez Beltrán

La plaça Prat de la Riba és un dels emplaçaments històrics de la festa major. Castellers, gegants i diables fan ús d'aquest racó per celebrar algunes de les activitats més multitudinàries de la gresca, com ara el pas de la trobada de gegants, la diada castellera o el final del correfoc. Debatrem sobre la cultura popular amb Juan Carlos Linares, president de Gegants; Francisco Javier Carvajal 'Siscu', president de Castellers; i Xavier Corbera, president de la colla de Diables.

– Què enteneu per cultura popular?
– Xavier: La cultura popular neix com a contrapartida de la cultura elitista. Tot va néixer de petits grups reduïts de persones, que volien expressar el que sentien, verbal o artística, com sigui, per dir la seva realitat en contrapartida a la típica cultura establerta. És una forma d'expressió de les classes populars.
– Siscu: Castellers és una cultura popular històrica, de més de 200 anys. Sabem que el Vallès no és zona de castells, però intentem fer coses pel poble, perquè coneguin la cultura. Quan es va crear la colla va ser fonamental la cultura catalana, amb arrels a fer castells.
– Juan Carlos: És la cultura que neix del poble, la cultura del carrer. De sortida amb diables, gegants o castells i fer que tot el poble participi.

– A Mollet se segueix la cultura popular?
Siscu: Crec que cada cop se segueix més. La gent pensa cada cop més en la cultura, per exemple, en les últimes actuacions que hem tingut, la gent s'anima més i ja sap què és una festa de Sant Vicenç o d'estiu. Tot i que omplir una plaça, com he vist amb Les Santes de Mataró, amb els gegants, aquí ens queda molta feina per fer. A Mollet som tercermundistes en cultura popular.
Xavier: Jo en la història que conec de Diables hi ha diferents etapes i alts i baixos. Actualment, cada vegada noto més seguiment, tant en l'àmbit participatiu dins de les colles en general com als espectacles al carrer. Això és una cosa que no impedeix que a Mollet, segons el que jo penso, encara ens falta una mica perquè no tenim aquesta cultura de poble. Potser hem crescut molt de pressa i aquesta unió de grups, entre uns i d'altres per fer comunitat, en créixer i ser una ciutat concentrada amb molts treballadors i treballadores, té una mentalitat més de treballar en el seu dia a dia. Així que aquestes activitats més de cultura popular o tradicional, si no tens algú proper que et digui que això existeix, com entrar o participar, és difícil contribuir-hi. A Mollet ens falta la cultura de poble, s'ha perdut.
– Juan Carlos: Anem a més, però voldríem tenir més. Gràcies a Morats i Torrats, Diables, Gegants i Castellers estem cridant el poble a què sigui més participatiu. Tot i que, per exemple, em trobo gent pel carrer i em diu: "ostres que bé els cavallets de la fira"... i jo dic, ostres, portem anys treballant les entitats amb la festa major. Sí que és veritat que en la nostra societat tira més el futbol o el reggaeton, i ho veiem potser entre els joves. A tot això, cada vegada la gent és més conscient que la festa major no són els cavallets, a Sant Vicenç no n'hi ha. Aleshores la gent pregunta més per veure la cercavila de gegants o la diada castellera. Queda molt camí per fer.

– Llavors una festa major sense cultura popular, no és festa major?
– Siscu i Juan Carlos: Rotundament, no.
Xavier: No. Si hi ha un conjunt de coses que fan que es digui festa major i aquest conjunt no es produeixen, ja no és festa major. És una altra cosa...
Siscu: Jo vull parlar sobre la data. És una cosa que ve de fa molts anys, no sé qui governava, però s'han posat les dates de festa major en les més complicades per fer la cultura popular. Ho dic sincerament.

– No t'agrada la data?
Siscu: No. A Castellers ens costa moltíssim que vinguin colles a fer una actuació. La gent està de vacances i moltes entitats fan una aturada. Llavors una data menys tradicional, que meitats d'agost, seria ideal.
– Juan Carlos: No trobem a ningú que vingui i portem ja dos anys que només sortim nosaltres per festa major d'estiu. La tradició diu que se celebra la festa el primer diumenge després de la Mare de Déu, tot per una promesa pel vot de poble. Sí que és veritat que hi ha hagut polítics a l'Ajuntament, durant l'època del PSUC, que es va traslladar al juliol, però després va tornar a l'agost i aquí marxa tothom.

– I, quina data proposeu?
Siscu: A mitjan setembre, abans de la Fira d'Artesans.
– Juan Carlos: Qualsevol data, menys les primeres setmanes d'agost. Per exemple, a finals d'agost o juny o juliol.
– Xavier: Coincideixo amb els companys. Crec que quan se celebrin hauria de ser abans o després de vacances, perquè just a mitjan agost és la pitjor època.

– Ho heu dit a l'Ajuntament?
Siscu: Les entitats no tenim poder, nosaltres podem dir una data però al final ens donarien la volta... crec que no hi hauria solució...
– Juan Carlos: El debat sempre s'ha obert, però depèn del polític de torn. Potser el que diria el polític és: "ara fem el Nadal el 25 de març". Es va triar aquesta data com a festa popular cristiana, però els temps canvien i les coses no són inamovibles. Les coses poden canviar i es pot canviar amb un consens. 

– Penseu fer alguna activitat per festa major?
– Xavier: Nosaltres tenim pensat fer un format en vídeo, com es va proposar des de l'Ajuntament. Farem una proposta audiovisual. Ens ajuntarem i prepararem un espectacle per ensenyar les diferents parts de diables, amb focs, tabals, tiradors, malabars i mostrar què som i com ho fem.
– Siscu: Per a nosaltres la festa major suposa molt i amb el tema de la Covid-19, no fem castells. Llavors, nosaltres pel poble què podem fer? La nostra activitat és presencial i fer un vídeo perquè l'Ajuntament se n'aprofiti... Nosaltres ho veiem una bestiesa. Fer un vídeo no té cap significat.
–Juan Carlos: Gegants no tenim pensat fer cap activitat. Lògicament no podem fer res al carrer i la veritat és que és inviable portar un gegant amb les mesures higièniques. Ens havíem plantejat fer un vídeo, però qui el veurà? Qui es queda per veure tot això? És fer una feina que no té sentit, per això no farem res.
Siscu: Fer qualsevol activitat és una responsabilitat molt gran perquè l'Ajuntament ens ha dit a cada entitat que una persona posi el DNI i el seu nom i cognnom per fer-se responsable d'una activitat... no podem fer un acte quan una persona és responsable d'això...
Siscu: Hem passat una pandèmia mundial, està justificat que no fem activitats.

– Quines són les vostres peticions com a entitat?
– Juan Carlos: Anem a fer la carta als Reis Mags! Nosaltres anem a contracorrent de les modes, som cultura popular. Potser tira més el reggaeton o el Barça o que vingui aquí la rossa de moda, de torn. Anar a contracorrent suposa que necessitem ajuda. Una d'elles, la monetària. Sabem que som minoria i que actualment hi ha prioritats econòmiques a la ciutat més importants, estic d'acord...
Siscu: Però per què en cultura es posen molts menys diners que, per exemple, els clubs de futbol de la ciutat?
– Juan Carlos: També faria un prec a la part tècnica de l'Ajuntament, que últimament només són traves... que si la cercavila no pot passar per aquí, que no passeu per aquí perquè hi ha soroll i hi ha un concert en allà... si volem ajudar la cultura popular, anem a ajudar-la i no posem traves tècniques. Que també sé que ells tenen molta feina, que és la seva feina, però demanem una mica d'ajuda. I un altre per la part política. Està molt bé que en moments electorals s'omplin la boca que lluitaran per la cultura popular, però que no només sigui de dites, també d'actes. Per exemple, una cosa que reivindico, jo com a Juan Carlos Linares: no pot ser que un regidor o un alcalde no sigui en els actes de cultura popular. Ha d'estar aquí? Perdoni, vostè alcalde o regidor és un càrrec polític i li ha votat el poble, i cobra per això. En la festa major s'ha d'estar, però no només l'alcalde, també els regidors i no pot ser que marxin de vacances... tots els regidors i regidores. Els polítics s'han d'implicar molt més.

"No pot ser que els polítics no vagin als actes de cultura popular"

Xavier: Més que demanar, és el fet de fer una anàlisi. En aquesta societat ens movem per números i aquests són molt importants. Si una entitat té 100 seguidors, té una importància, si una altra en té 2.000... doncs té una importància diferent. Agradi o no, això té una influència directa en la política pel tema vots: una persona un vot. A la política, en general segons la meva opinió, s'hi dediquen, no tots, perquè tenen fam de poder. Les persones que ho fan de cor, ho fan, i no necessiten estar en un lloc. Ara ens basem en una societat de consum, el centre del que fem es basa en l'economia: si l'economia ho permet, ho fem. Llavors ens movem per coses que donen diners, sigui l'esport o el que sigui. Per exemple el futbol, que dóna diners, doncs hi anem. S'ha d'entendre que hi ha coses que no donen diners però sí una riquesa cultural: saber compartir, estar en un espai amb persones i ser autosuficients. I jo demanaria que ens deixin treballar, val que no es donin diners, pressupostos o ajudes, però com a mínim no ens molestin perquè quan necessitem un espai per fer la nostra activitat, poder-la fer. No volem tenir complicacions. Que no volen participar? Molt bé, però deixa'm a mi els espais i ja ho gestionaré com nosaltres creiem.
Siscu: Però per fer això necessites un local... i això és el que demanem Castellers de Mollet, i això fa molts anys que ho demanem un local propi, que puguem gestionar, fer les nostres activitats i no estar demanant instàncies. Que de fet, cada vegada es posa molt més complicat perquè s'han de ficar molts papers...

– És complicada la gestió?
Xavier: Som entitats jurídiques. Per exemple, tu vols anar a fer futbol, vas a jugar en un equip, t'inscrius, pagues la quota i tens una persona que et fa la federació i no et preocupes de res. Però si ets d'una entitat i vols fer una activitat, et demanen, a tu a títol personal després de les teves vuit hores de treball diàries com a mínim, que entenguis de lleis, de molts papers burocràtics... que tot està fet d'una forma molt concreta i tu has d'aprendre pas per pas, què és cada cosa. A part de la teva vida, has de ser gestor. Tot es complica cada vegada més. Si volem quedar per una paellada popular, que fa falta? Ja som grandets i no cal tant de paper...
Siscu: De tota manera quan tu demanes alguna cosa... si fas un acte després d'una holi, reps les cadires i les taules brutes, que no hi ha neteja entremig? Se suposa que ells tenen un cost, neteja o recollir? Perquè a vegades triguen dos o tres dies en portar-les, però també perquè se les emportin... si fem un acte Castellers, i després fa Gegants, doncs són les mateixes cadires amb la holi.
– Juan Carlos: Vull afegir una altra petició. Els darrers anys les entitats populars tenim una persecució fiscal inhumana, sabem que hi ha hagut fraus però no precisament per les entitats culturals. És a dir, tenim una sèrie gran de papers fiscals, per demanar una subvenció. Sabem que s'ha robat molt aquest país, però no precisament la cultura popular. 
Siscu: Que mirin més al rei emèrit... als rics... i no pas tant a les entitats...
– Juan Carlos: Que ens ajudin en l'àmbit fiscal perquè has de justificar, fins i tot, el mocador que poses al gegant.

Edicions locals