“Hem aportat aire fresc al govern i hem canviat dinàmiques que portaven arrossegant-se 30 anys”

Xavier Buzón Secretari general de Podemos Mollet i 2n tinent d'Alcaldia de l'Ajuntament

Política

“Hem aportat aire fresc al govern  i hem canviat dinàmiques que  portaven arrossegant-se 30 anys”
“Hem aportat aire fresc al govern i hem canviat dinàmiques que portaven arrossegant-se 30 anys”

Després d'exercir quatre anys com a cap de l'oposició amb Canviem Mollet i del trencament de la coalició formada amb els comuns, el 2019, Xavier Buzón encapçalava la candidatura de Podem a les eleccions municipals. Amb dos regidors, el grup es va mantenir uns mesos a l'oposició fins que ara fa un any ratificava un acord que els feia entrar al govern de la ciutat amb el PSC. Buzón analitza aquests 12 primers mesos a l'executiu, molt marcats per la pandèmia.

–S’ha complert un any de l’acord de govern amb el PSC. Esteu satisfets dels resultats?
–Raonablement satisfets donades les circumstàncies. No era un pacte per fer front a una pandèmia. Era un acord d’esquerres progressista i amb la responsabilitat de fer canvis en l’administració municipal i en l’acció de govern i que la ciutadania percebés aquests canvis.
–Heu aconseguit aquests canvis?
–S’han quedat moltes coses aturades. Hi havia una primera fase per fer anàlisi des de dins del govern perquè des de l’oposició, a vegades, hi ha coses que desconeixes que quan estàs al govern et fan reconfigurar idees i plantejaments. No havíem acabat aquesta anàlisi que va arribar la pandèmia i es van convertir en l’única prioritat.
–Creu que s'ha gestionat bé la pandèmia a nivell local?
–S'ha treballat molt. Treure un pla d’ajudes comporta moltíssima feina des dels serveis municipals, processos administratius que es compliquen moltíssim... el grau de dificultat es va multiplicar per mil i sense cap mena d’experiència. En aquell moment era igual que haguessis estat al govern els darrers deu anys com zero perquè l’experiència era nova i s’ha fet front amb tota la voluntat d’intentar fer-ho el millor possible, amb moltes errades...
–Quines han estat aquestes errades?
–A la primera onada van ser errades bàsicament de comunicació a tots els nivells. Preníem decisions i al dia següent s’havia de rectificar perquè tot canviava molt ràpidament.
O no érem suficientment àgils, o no prou ràpids o anàvem tard. Intentaves comunicar correctament però no teníem capacitat humana de fer-ho millor.

La pròrroga del contracte amb Sorea no ha estat una renúncia de Podemos però hem vist que la gestió directa pública no és viable


–I quins creu que han estat els encerts?
–Hem estat capaços de posar per davant de qualsevol interès partidista de Podemos els interessos de la ciutadania. Fins i tot prenent decisions que no agradaven la ciutadania.
–Suspendre el mercat dels dimarts va ser una d'aquestes decisions impopulars...
–Vam valorar els indicadors sanitaris, la situació, recomanacions i al final es va prendre la decisió que vam creure millor. Amb la festa major igual.
–Però va haver altres ciutats, com Granollers que van mantenir la festa major amb un programa adaptat.
–Però els indicadors de contagis no eren els mateixos i el que hem posat per davant han estat els criteris sanitaris. Vull creure que les decisions que es prenen des de qualsevol administració, Estat, Generalitat, ajuntaments, tenen com a objectiu combatre la pandèmia i els seus efectes, si hi ha algú que ho fa amb una altra intenció allà ell amb la seva conciència.
–Pandèmia a banda, en la signatura de l’acord amb el PSC, deia que amb Podem, el govern guanyaria en eficiència. En quin sentit?
–Una qüestió clau era actualitzar i modernitzar l’organització de l’Ajuntament. L'actualització de procediments administratius i eines digitals era bàsica.
 

–Us n'heu ensortit?
–Amb la pandèmia s’han implementat molts tràmits electrònics a l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania, tot i que tenim pendent modernitzar la seu electrònica perquè tots aquests canvis siguin encara més eficients. També s'està fent una anàlisi de l’estructura de gestió econòmica de l’Ajuntament, s’està canviant i actualitzant aquesta estructura en temes humans i eines digitals. És una feina fosca que no es veu però s’està fent.
–Un dels motius per defensar l’acord era la coincidència programàtica amb el PSC. Aleshores, quina particularitat ha aportat Podem al govern?
–Una visió diferent, aire fresc. Hem qüestionat el "sempre s’ha fet així" com a mantra d’un partit que porta tota la vida al govern i hem posat sobre la taula que hi ha altres maneres de fer les coses. La ciutadania canvia i els serveis s’han de modernitzar i millorar-ne la qualitat. A l’administració pública hi ha resistència al canvi i l’actualització de procediments. Estem canviant dinàmiques que s'arrossegaven de fa 30 anys.
–Aire fresc en processos però ideològicament què heu aportat al govern?
–Saber que treballem per a la ciutadania.
–Però això m’ho podria dir qualsevol polític. Això en què es tradueix com a aportació particular de Podem?
–Hem posat molt ènfasi en prioritzar allò que arriba a la ciutadania. En el resultat final i no perdre’ns pel camí. Quan vam haver d’ajustar i canviar pressupostos per la pandèmia, administrativament semblava que s’acabava el món però vam intentar evitar debats estèrils per arribar a la solució més òptima. El PSC hi ha donat suport i ha fet que el govern sigui un govern únic de veritat, amb una acció conjunta i la informació interna és compartida i amb un treball transversal i interdepartamental, que és una novetat que nosaltres hem aportat.

–Un dels temes que us diferenciava del govern quan estàveu a l'oposició era l'aposta per la gestió directa de l’aigua, però al gener, quan ja estàveu al govern, es va prorrogar el contracte amb Sorea. És una renúncia que heu hagut de fer?
–No, no hem renunciat a res però la informació que teníem no s’ajustava a la realitat. L'Ajuntament és molt eficient tant en la gestió de recursos, com en estalvi d’aigua, com econòmicament. Tenim una gestió indirecte però en què nosaltres podem intervenir directament i amb capacitat de decisió sobre la gestió. Això no és el mateix que tenir un servei d’aigua adjudicat a una empresa i ja està.
–Però tampoc és el mateix que una empresa pública 100% que potser ideològicament és amb el que estaríeu més alineats com a Podemos.
–El desig i la realitat a vegades et fan reconsiderar coses. No és una renúncia però no és viable. El cost econòmic de remunicipalitzar al 100% la gestió inclosos els recursos humans i els materials faria triplicar el rebut de l’aigua. Ara estem satisfets perquè tenim un coneixement molt més ampli de la realitat de la gestió.
–Però aquest coneixement que dius, el govern us el podria haver traslladat quan estàveu a l'oposició...
–Forma part d’aquelles dinàmiques que s’havien de canviar. Si no tens necessitat o sempre has funcionat així, no cal. Però crec que hi ha hagut canvis interns en el PSC amb gent més jove que estan per canviar aquestes dinàmiques que no beneficien ningú.
–Una fita d'aquest govern ha estat l'aprovació de l’emergència climàtica. Quines mesures concretes s'estan prenent?
–Des de Podem anem aconseguint mica en mica introduir l’àmbit ecologista dins l’acció de govern de manera transversal i en el marc de les competències municipals. S’està implementant de manera progressiva una política fiscal ecologista, per exemple.
–Vau aconseguir el consens polític per aprovar la declaració però els grups mediambientalistes van criticar-ne la manca de concreció i participació.
–Crec que no és cert, però des de fora de la responsabilitat pots demanar moltes coses però que no estan a l’abast de les competències municipals. Vam ser dels primers municipis en ser ciutat 30 km/h, estem introduïnt vehicles híbrids i elèctrics en el parc mòbil municipal, no són accions de postureig perquè té efectes en la pacificació del trànsit i en la reducció de la contaminació.
–Habitatge és una àrea de la vostra responsabilitat. Des de Podemos reclamàveu la creació d’un parc públic d’habitatge a Mollet però des del govern no s’ha adquirit cap immoble i les sancions als grans tenidors estan aturades.... Per què no s’han pogut tirar endavant totes aquestes accions?
–Pel que fa a les sancions a grans tenidors, tot i que Podemos va ser partícip de la idea i l'objectiu, el tema no està ben regulat. És molt difícil sancionar els grans tenidors perquè tenen totes les facilitats per evitar les multes de manera legal i això ho hem descobert no només a Mollet, sinó a d’altres municipis. Com aquestes mesures no estan tenint resultats per molt bona voluntat que hi hagués a l’impulsar-les, ara estem en l’escenari de la regulació dels lloguers. Anem aplicant mesures intentant incidir en el mercat de l’habitatge com podem.

Hi ha poca oferta perquè l'Ajuntament compri pisos per a emergència social, el que no farem serà adquirir un per postureig, en necessitem més

–I l’adquisició d’immobles?
–Des de l'Ajuntament hem tingut possibilitat d'accedir a un número molt reduït d’habitatges amb el dret de tempteig i retracte, potser una desena en aquests mesos, i al final el preu era de mercat. El que no farem serà adquirir un pis per fer una notícia de postureig. Nosaltres el que necessitem no és un sinó 40 habitatges.
–A Sabadell fa unes setmanes s’arribava a un acord amb la Sareb per disposar de desenes de pisos. S’està treballant en aquest sentit?
–A Mollet la Sareb té molt poca oferta d’habitatges. Els bancs en tenen però el 99% estan ocupats i la nostra preocupació és aturar els desnonaments quan arriben i intentar negociar els lloguers socials.  
–En que més treballeu per facilitar l'accés a l'habitatge?
–A l’hora de redactar el nou POUM les quotes de percentatges destinats a habitatges protegits a Mollet supera allò establert, amb un 40% i esperem que això s’acabi traduint en habitatges més accessibles per a la població, amb un model de lloguer assequible.
–Una qüestió que s'arrossega són les denúncies per les traves per als empadronaments a la ciutat.
–A Mollet Acull i altres entitats els reconec la bona voluntat però tenen una visió sesgada de la realitat i fan reivindicacions que no s’ajusten a la legalitat.
–Però el Síndic Personer també va reconèixer que potser des de l’Ajuntament de Mollet es posaven dificultats.
–Sí però les coses han canviat. L’empadronament és una llei estatal i nosaltres ens hem d’ajustar al que diu. Hi ha dues situacions: el termini per empadronar quan no es té títol de lloguer o propietat, que és l’empadronament per reconeixement, o aquells empadronaments sense domicili fix. Els de reconeixement s’estaven dilatant en el temps més enllà dels tres mesos per moltes raons, no per una voluntat de dilatar-los...
–Per tant les queixes tenen un fonament...
–Sí, algunes sí. Però allò que jo personalment vaig detectar ho hem eliminat dins de les possibilitats legals en els procediments. Hem eliminat els tres mesos de pròrroga que permet la llei i ara a Mollet, si dins els tres mesos de termini l’Ajuntament no ha pogut fer el reconeixement perquè no ha enviat un funcionari o la policia a fer les comprovacions i hi ha silenci administratiu, correspon l’empadronament.
–I en el cas dels empadronaments sense domicili fix?
–S’està dissenyant un protocol perquè quan una persona presenti una sol·licitud d’empadronament sense domicili fix, automàticament, en un termini de 48 hores, tingui visita amb el treballador social i si cal domiciliar-lo en una instal·lació municipal, es farà.
–Algunes de les màximes que s'han defensat sempre des de Podem són la transparència, el diàleg i la participació. Com valores la situació que s’està donant als plens municipals en què moltes mocions que presenten els partits no s'inclouen en l'ordre del dia?
–Aquesta situació l'ha provocat l’exsecretària municipal. Els informes preceptius que demana l’Alcaldia a Secretaria són de sempre per una qüestió de seguretat jurídica. Farà dos anys, gairebé el 100% de les mocions passaven i cap regidor teníem constància d’aquests informes però de cop i volta, i fruit del procés independentista, l'exsecretària va començar a fer una aplicació de la jurisprudència i una interpretació de la llei que ens ha posat en moltes dificultats. No aplicava uns criteris coherents i mantinguts en el temps. Tan se val qui presenti la moció, un dia deia sí i un altre deia no. Hi havia informes contradictoris sobre mocions però de tots els grups.
–Assegures que no hi ha hagut un criteri polític sinó que ha estat només pel criteri jurídic de l’exsecretària?
–Al 100% i contrastable.
–I la participació de les entitats en els plens?
–La normativa està com tota la vida... perquè una entitat pugui participar en el ple, segons al ROM, ha d’estar al registre d’entitats i això no ha canviat.
–No ha canviat però la interpretació que s'està fent ara és més restrictiva...
–La secretària ha estat uns anys en què sembla que no tenia cap preocupació per interpretar les normes, i després, ella sabrà per què, va canviar el criteri...
–Diu doncs que tota la responsabilitat del conflicte que existeix, ara per ara, per la qüestió de la participació als plens també és de l’exsecretària.
–Al mil per cent. Si una entitat es registra com a associació i demana la paraula intervindrà segur. Des del govern vam intentar que les entitats que estiguessin al registre de grups d’interès de la Generalitat també poguessin participar i va fer un informe contrari... era posar benzina al foc perquè no hi ha cap interès de ningú en què les entitats no puguin parlar.
–Hi ha qui ho veu tot plegat com un intent de coartar la llibertat d’expressió.
–És absurd, és un relat que intenta imposar una part de l’oposició. Ja fa mesos que en els plens, en el punt d’aprovació de l’acta anterior, que és de tràmit, hi ha grups que aprofiten per fer tot un discurs quan a qualsevol altra cambra se’ls hi diria que això no toca. Però des del govern fem un exercici de contenció i preferim deixar que parlin. Això ningú ho valora.  S’ha donat màniga ampla en aquest sentit perquè no volem aquest sambenito perquè, a més, no és cert.
–Què creu que s’ha de fer de les mocions que s’aproven amb una majoria del ple però que no tenen el suport del govern? Com les ha d’entomar el govern? Quan estàveu a l’oposició, Podemos reclamava que es tinguessin en compte i s’executessin.
–Aquí hi ha dos vessants una la normativa que diu que les mocions no són d’obligat compliment, i l’altra la vessant ètica i democràtica. En la mesura del possible –i em curo en salut perquè estic al govern– crec que sí que s’han de complir.
–Un altre tema d'actualitat ha estat el judici als membres d'ERC pel cas Decathlon. Podemos, com a Camviem, va participar en la roda de premsa que va motivar la posterior denúncia i compartíeu els arguments que allà es van posar sobre la taula...
–No tots. Vam decidir convocar la roda de premsa en el context d’una sentència que per a nosaltres podia tenir conseqüències econòmiques greus a les arques municipals i teníem dubtes sobre el procediment d’adjudicació, aquells eren els paràmetres i es van deixar molt clars els límits perquè no hi hagués cap problema legal.

En el judici contra ERC pel cas Decathlon hi ha un component de rancúnies personals per les dues parts que no tenen res a veure amb la política

–La sentència diu que les declaracions dels membres d'ERC que es van denunciar estan dins els límits de la llibertat d’expressió.
–Però ningú pensava que la sentència seria aquesta... en tot cas, jo no he estat objecte de cap acció de la Fiscalia  ni sóc responsable del que va fer la Fiscalia, l’Ajuntament o l’alcalde... cadascú que assumeixi les conseqüències dels seus actes. Ens va semblar molt desagradable la judicialització de la política.
–En cap moment us vau plantejar donar suport a ERC com sí ha fet Mollet en Comú, que era l'altra pota de Canviem?
–Quan tu em demanes suport tu ja has construït un relat i vols un suport polític al teu relat que jo crec que no s’ajusta a la realitat. Dit això, el suport personal, sí, tot; el polític en el sentit que les coses no s’han de portar al jutjat, també; ara, el que vols és un suport al teu relat al cent per cent i això no pot ser així.
–Què en penseu de com ha acabat tot?
–Nosaltres estem contents perquè la millor solució és la que ha sigut. Creiem que aquí hi ha hagut un component de rancúnies personals que no tenen res a veure amb la política i crec que els protagonistes, que són les dues parts, ho haurien de deixar estar. Les coses s’han magnificat fins a un grau que no és positiu per a ningú. De tota aquesta història no ha sortit beneficiat ningú, tothom n'ha sortit perjudicat. L’acció de govern i política han d’anar per altres camins.  laura ortiz

Edicions locals