'Calen projectes de ciutat finançats de manera mixta, no tot pot recaure a les espatlles de l'Ajuntament'

Josep Monràs i Galindo Alcalde de Mollet del Vallès

Política

'Calen projectes de ciutat finançats de manera mixta, no tot pot recaure a les espatlles de l'Ajuntament'
'Calen projectes de ciutat finançats de manera mixta, no tot pot recaure a les espatlles de l'Ajuntament'

Mollet del VallèsLaura Ortiz

El passat 10 de gener es complien 17 anys de l'arribada de Josep Monràs a l'Alcaldia de Mollet, en substitució de Montserrat Tura, que deixava l'Ajuntament per incorporar-se al Govern de la Generalitat.  D'aquesta manera, el socialista es converteix en l'alcalde més longeu de l'actual etapa democràtica al capdavant del Consistori. SomMollet ha volgut fer balanç d'aquest mandat i conèixer quina és la visió de futur que l'alcalde té de la ciutat 

 

–En la seva investidura el 2004 va prometre més diàleg i participació. Creu que ha complert amb el compromís?
–Ho he intentat. He posat tot l'esforç, intel·ligència i capacitat i així ho he transmés a tots els meus equips perquè el diàleg, la transparència i la proximitat fossin un eix de la política municipal. El diàleg s'ha de produir des de les dues bandes però en tot cas la meva voluntat ha estat treballar sempre així.
–L'oposició assegura que no hi ha prou diàleg i que s'han perdut òrgans de participació en aquests anys.
–Si un repassa l'hemeroteca veurà tots els òrgans i comissions que hi havia abans de... –la seva arribada a l'Alcaldia– i després de...
–Però aquests òrgans funcionen?
–Més o menys en funció dels continguts de cada comissió, però un ha d'entendre que la ciutadania vol solucions i solucions àgils. Quan algun grup planteja que aquests òrgans no es reuneixen prou ho fa des d'un debat estèril sense final i, mentrestant, les solucions no arriben a la ciutat. Voluntat de diàleg sempre, s'ha de produir en dues parts però els ritmes de l'oposició i el govern són diferents i el govern ha de donar resposta a la ciutadania i no només als grups de l'oposició.
 

"La voluntat de diàleg, sempre, però el govern ha de donar resposta àgil a la ciutadania i no només als grups de l'oposició"

–Creu que aquest és el moment més crític de relació entre govern i oposició? Més concretament, la relació amb ERC (principal grup de l'oposició) és la pitjor que hi ha hagut mai fins i tot en l'època de l'Entesa per Mollet?
–Mai ha sigut la voluntat del govern, crec que ha sigut un canvi de criteri d'ERC que amb certes conductes han intentat posar en entredit la meva persona i el govern de la ciutat. Vull pensar que ho feien amb criteris electoralistes i això és un mal ús de l'oposició per al progrés de la ciutat. Sempre creuré més en ser propositiu, en ajudar, establir el diàleg per avançar i així ho seguiré fent.
–L'incivisme era una altra de les seves preocupacions quan va arribar a l'Alcaldia. Com ha avançat Mollet en aquest sentit?
–No és un tema de la ciutat de Mollet, passa a tot arreu perquè és una qüestió cultural, d'educació. Crec, fins i tot, que la pandèmia ha agreujat aquestes actituds. Aquesta petita part és minoritària però es veu més. Es fa difícil resoldre el problema d'avui per demà. Hem intentat posar totes les mesures amb comissions de civisme, campanyes de sensibilització però és un llarg camí i s'ha de tenir molta insistència sabent que no s'aconseguirà resoldre al cent per cent.
–Parlem de l'àmbit econòmic. Segons dades de l'INE, el nombre d'empreses que té Mollet ara és inferior a fa deu anys. Com a exemple podríem posar Ficosa, una firma emblemàtica a la ciutat. Creu que Mollet té dificultats per atraure firmes industrials?
–Ficosa va marxar però torna Idneo, una empresa d'alta tecnologia. Hi ha empreses que han marxat i altres que tornen a buscar la seva oportunitat. Vull posar en valor el que hi ha a la ciutat, tenim Merck, una farmacèutica mundial que ha fet grans inversions a la ciutat; tenim Euromed, una planta innovadora que també ha fet grans inversions, igual que firmes com Nadsa, Kao Coporation, Cray Valley...
 

"Hem esmerçat més recursos en la xarxa social de la ciutat que en els polígons industrials perquè per a nosaltres ha estat prioritari"

–Però les dades són les que són i hi ha menys empreses que fa deu anys...
–No, crec que forma part d'un procés natural. A Martorelles també va tancar la Derbi, això forma part de polítiques mundials. Quan es repassa la història industrial es veu que aquest país ha apostat molt per l'àmbit de serveis i poc per l'industrial, que no depèn exclusivament d'una política municipal sinó de país i ara ens comencem a adonar d'aquest greuge i pecat que hem estat fent.
–Diu que no és competència municipal, però sí que hi ha coses que depenen de l'Ajuntament com el manteniment d'aquests polígons, dotar-los d'infraestructura per fer-los atractius, per exemple. Tot just ara s'està acabant l'estesa de la fibra òptica al polígon de Can Magarola. No són actuacions que haurien d'haver estat fetes abans?
–Sí, però un ha de veure quines són les particularitats de la ciutat. Nosaltres, és cert que hem esmerçat molts més recursos en l'àmbit de la mateixa ciutat. Podríem haver escanyat més la xarxa social de la ciutat i traslladar recursos als polígons per veure si venia alguna empresa. Però hem pres la decisió de reforçar el teixit intern, també econòmic, de la ciutat. Com deies hem acabat l'estesa de la fibra a Can Magarola, per tant, estem actuant en conseqüència. Avui tenim uns polígons amb unes empreses molt estabilitzades i amb projectes de futur de nous espais industrials per generar més espai per a implantacions que aportin nous ingressos i llocs de treball.
 

–Parlant d'aquests ingressos, cal que feu algun canvi en la fiscalitat a la indústria? Perquè Mollet és dels municipis que menys recapta de l'entorn en proporció als seus espais industrials.
–És curiós perquè quan nosaltres teníem una fiscalitat més baixa se'ns criticava que la teníem més alta. I ara que l'estem equiparant no sé què ens diran.
–Precisament, la voluntat des del Consell Comarcal és caminar cap a aquesta equiparació fiscal.
–I això estem fent, l'estem incrementant no tant des de l'òptica de la mateixa indústria sinó des de l'àmbit de l'equilibri del sector industrial i el sector social, que és prioritari per a nosaltres.
–A què es refereix amb aquest equilibri?
–S'ha de defensar l'orgull de ciutat, d'allò que tenim i que hem aconseguit després de molts anys de treball. Hi ha qui només veu el got mig buit i menysté els reconeixements que ens han donat a la ciutat i que ha costat molt d'aconseguir en temes de transparència, de generació de recursos socials, temes de medi ambient i esportius... sembla que això passi desapercebut i jo sí ho vull posar de manifest perquè me'n sento orgullós. Hi ha qui només vol fixar-se en allò que cal millorar, clar que hi ha coses a millorar, cada dia, i coses que es podrien haver fet d'una altra manera però d'allò que tenim ens n'hem de sentir orgullosos.
 

"A Mollet mai li han regalat res: no és capital de comarca, té els recursos que té i malgrat tot s'ha fet molt. Cal més orgull de ciutat"

–De què se'n sent més orgullós vostè personalment?
–D'allò que hem sabut construir. Aquesta és una ciutat a la qual no se li ha regalat mai res, mai ha estat capital de comarca, els recursos econòmics de la mateixa ciutat són els que són. Amb tot, que em diguin una ciutat, m'atreviria a dir a nivell d'Espanya, que hagi generat tant habitatge social com Mollet. Me'n sento orgullós d'haver convertit un espai ple de pols com les Pruneres en el parc central de la ciutat, d'haver pogut promoure Ca n'Arimon perquè la ciutat s'ho mereixia, dels reconeixements a la ciutat, me'n sento orgullós de moltes coses tot i que algú, potser, les hauria fet diferent.
–La construcció d'aquest habitatge social a la Vinyota ha tingut com a derivada una sentència que està costant a l'Ajuntament 17 milions d'euros. Això ha provocat que a la ciutat es deixi de fer o d'invertir en alguna cosa? S'han hagut de canviar polítiques per aquest greuge econòmic?
–No i, a més, hi estem fent front sense reduir cap servei. Això demostra la fortalesa de la mateixa estructura econòmica de l'Ajuntament i la capacitat de gestionar correctament els recursos de la ciutat sense haver de renunciar a res. Una sentència que tothom considera injusta, sense excepció.
–A la sentència de la Vinyota se li sumen també altres com la de les Pruneres. A què creu que és degut aquest seguit de sentències urbanístiques desfavorables?
–Parlar dels governs que em van precedir crec que és perdre el temps. A mi m'ha tocat assumir la responsabilitat de la gestió de les sentències, però no qüestionaré com es van fer les coses.
–Mollet és una de les ciutats mitjanes de Catalunya amb un percentatge més alt de locals comercials buits. Li preocupa la situació del comerç de la ciutat?
–Tornem a estar igual, sempre el got mig buit. A la capital de la comarca tanquen de cop totes les botigues d'una firma i és producte de la conjuntura i a Mollet tanquen dues botigues i els mitjans treuen dades d'un observatori...
 

"Hem intentat captar firmes comercials però no tenim locals on es puguin instal·lar i els preus són desorbitats"

–Segons el Perfil de Ciutat al qual pertany Mollet, la ciutat és la segona ciutat mitjana catalana amb més locals buits per darrere de Viladecans, no és que en parli el mitjà, és una problemàtica de la ciutat que preocupa la ciutadania.
–No defugiré el tema... El que ens ha passat a Mollet són dues coses que tenen relació. La capacitat d'atracció comercial per part de firmes que són locomotores comercials s'ha enfrontat a una dura realitat que és no disposar dels espais físics necessaris, és a dir, locals de propietat privada. Les grans firmes no es poden implantar perquè el preu del metre quadrat és desorbitat en relació a les capacitats que les firmes preveuen a la mateixa ciutat. Qui marca el preu és el propietari, legítimament, però ens hem trobat amb aquesta situació. Des del govern hem fet moltes coses, hem fet canvis de planejament urbanístic, hem intentat captar l'interès d'algunes marques comercials, però ens hem trobat aquestes mancances.
–Creu que el model actual és el millor per fer de Mollet una potència comercial a l'entorn? S'hauria de concentrar el comerç més al centre o s'hauria de potenciar més el comerç als barris?
–Un mai pot renunciar al fet que als barris hi hagi un comerç de proximitat, però també és cert que s'ha d'establir un espai físic molt concentrat perquè hi hagi una gran dinàmica comercial. Ens trobem amb un problema, pots fer accions de promoció, però si vols més operadors comercials, aquests han de tenir espais on ubicar-se i aquí tenim un problema. El moviment que hi ha hagut en l'àmbit financer –que ha deixat molts locals de bancs buits– ajuda en aquesta situació perquè s'estan buidant aquests espais cèntrics i això ens ajuda. També hem de tenir nous espais com el del Calderí que reforcin aquesta centralitat comercial. A més, però, hi ha un afegit, l'increment de venda online està produint un canvi de compra i de consumidors molt important, la pandèmia ho ha accelerat. Això farà canviar la visió del comerç des de l'àmbit local.  
–Un altre element que ja ve del mandat de Montserrat Tura és la tasca pel reconeixement de la indentitat del Baix Vallès i la capitalitat de Mollet. Com veu l'actual situació del Baix Vallès? Se'l creu vostè?
–Sí, com a àmbit territorial no és que me'l cregui, és que és una realitat i també està reconegut per altres administracions. El que passa és que cada cop els focus creixen més i allò menut perd més rellevància i capacitat d'acció. La meva relació amb tots els alcaldes de l'entorn ha estat excel·lent, hem fet reunions sobre mobilitat i ocupació per reforçar l'àmbit. Però això no només s'ho ha de creure l'alcalde de Mollet, també s'ho han de creure els altres, i, els altres, sense referir-me a cap color polític, tenen la necessitat imperiosa i urgent del seu territori municipal i això fa que no puguin veure l'oportunitat d'aliances estratègiques amb el seu entorn i més quan acaben sent equips nous.
–Quines són aquestes oportunitats que es puguin pilotar des de Mollet?
–Estem treballant en un projecte que pilota l'Hospital per conèixer necessitats sociosanitàries del territori i quins mecanismes de col·laboració poden haver. Un altre àmbit és el de mobilitat. Hem col·laborat amb Sant Fost amb l'eix de la B-500, amb Martorelles amb la qüestió de la rotonda de Decathlon i els autobusos urbans... Per tant, hi ha hagut col·laboració, però sí que crec que hi ha oportunitats d'anar junts, sempre mantenint l'autonomia de cada ajuntament per prendre les seves decisions. Des de Mollet sempre s'ha sigut generós en poder oferir els serveis per generar aquesta realitat territorial que és el Baix Vallès. Hi ha oportunitats i si anem tots junts aconseguirem millor els objectius conjunts , que són compatibles amb la projecció municipal de cada poble. És una oportunitat que està permanentment sobre la taula.  
–En els darrers anys, Mollet ha perdut elements del seu patrimoni urbà com a part del Tabarán, la Tenería o, darrerament, la Lefa. Podria haver fet alguna cosa més l'Ajuntament per preservar aquest Mollet del passat que sembla que es va perdent?
–Hem de parlar de les coses en el seu just terme... el govern municipal, més enllà que el privat té l'obligació de conservar la propietat, té l'obligació de generar oportunitats i aquelles coses que cal protegir, protegir-les. Nosaltres hem fet una proposta per al Tabaran amb un nou espai cultural per recordar un espai cultural que hi havia, amb un espai verd... això ho recuperarem...
–Però es podria haver fet més per mantenir aquest patrimoni?
–Segurament alguns pensaran que sí...
–Era molt car? Ha estat una qüestió econòmica?
–Hauríem de parlar de cada cas. L'Ajuntament va comprar la Lefa en el seu moment per pagar la indemnització dels treballadors perquè l'empresa tancava, amb una afectació de la façana per l'activitat química... esmercem centenars de milers de recursos econòmics en mantenir una façana a punt de caure? O generem un nou espai d'oportunitats? Recursos per a tot no hi ha, l'administració no és una màquina de fer diners. Hem tingut molt clar els espais on posar més recursos per a les necessitats reals de la gent.
–En l'àmbit més polític i allunyant-nos de la gestió, les eleccions municipals de 2015 van deixar uns resultats molt ajustats i aritmèticament el PSC podia perdre l'Alcaldia. Va patir en algun moment perquè podia perdre l'Alcaldia?
–Patia més la gent del meu entorn que jo mateix.
–Aleshores, personalment no patia pel fet que el PSC pogués perdre el govern...
–No, perquè creia que no el perdria. Perquè creia molt complicat que s'entenguessin perfils polítics i personals molt distanciats i tenia aquesta certesa. Ho veia complicat i si es produïa encara veia més complicat que perdurés en el temps. Per tant, nosaltres havíem de seguir amb la nostra proposta de ciutat buscant diàleg i participació de tothom i així ho vam fer durant quatre anys amb set regidors de 25. En aquell mandat, totes les propostes presentades en el plenari pel govern es van aprovar. És una mostra de la capacitat de diàleg que vam tenir com a govern.  
 

"Podria estar d'acord amb limitar els mandats dels alcaldes però haurien de ser mandat més llargs per poder executar projectes"

–Estem fent balanç dels seus 17 anys com a alcalde però el PSC porta al govern de la ciutat des del 1987. No creu que és sana l'alternança de poder? Creu que un partit amb tants anys al govern pot continuar amb la mateixa empenta?
–Jo la tinc. I en definitiva és una decisió que pren la ciutadania...
–I què en pensa de la limitació de mandats per a un alcalde?
–Podria estar-hi d'acord amb un petit matís, els mandats municipals haurien de ser més llargs com són a França perquè hi ha coses que no arribes a temps a poder executar per tràmits administratius. Que pugui haver una limitació de persones, que no de partits, es podria plantejar però hauria de ser una norma generalitzada a tot arreu perquè el món municipal acaba sent banc de proves de tot però ni el Govern de la Generalitat ni el Govern d'Espanya ho plantegen... canviem el marc legislatiu i electoral del país... Ara, cal dir que hi ha alcaldes i alcaldesses que estan durant molts anys perquè la ciutadania els ha donat suport.
–Diu que té la mateixa empenta. Vol dir que d'aquí a dos anys tornarà a ser el candidat del PSC a l'Alcaldia?
–Aquestes són decisions que es prendran quan s'hagin de prendre, el que sí dic és que el meu cap i la meva gent saben l'exigència i la capacitat que hem de tenir per gestionar el dia a dia, que és molt complicat, i generar noves oportunitats a la ciutat. Les ganes i idees de fer coses són diàries, no estic cansat de generar noves propostes de futur, la dificultat és no poder executar-les en el moment precís.
–I totes aquestes propostes són executables? Vostè mateix diu que els recursos de la ciutat són els que són... què necessita Mollet de fora per poder generar aquestes oportunitats?
–Hem de ser capaços de provocar que el sector privat sigui partícip d'alguns d'aquests canvis.
–I això com es provoca?
–El sector privat ha de veure que allò col·lectiu de ciutat també li afectarà en positiu a la seva empresa. Fa uns dies em vaig reunir amb un grup d'empresaris rellevants de Mollet i van sortir iniciatives molt interessants que compartim i que cal veure com estructurem. Cal anar a més estructures amb una certa autonomia no tant dependents de l'Ajuntament que tinguin vida, activitat i decisions pròpies. Parlo de projectes molt concrets, que busquin la participació que fa que puguis tenir més fonts per poder fer més coses.
–Creu que el teixit econòmic i industrial hauria de fer un pas endavant en aquest compromís amb la ciutat?
–Sí, però és un compromís amb la ciutat però també els beneficia. S'ha de reforçar la complicitat ben entesa.
–Parlem de la visió de futur de la ciutat. L'Ajuntament ha aprovat l'avanç del POUM que preveu que Mollet arribi als 60.000 habitants...
–No arribarem.
–Per què diu que no arribarem?
–Perquè això són previsions poblacionals. Nosaltres no hem de ser més o menys importants en funció de la població, perquè un municipi acaba sent important en funció del que té no de quants té, si té bona xarxa social, bona activitat econòmica, espais verds, activitat cultural i esportiva... Valoro més això que els 60.000 habitants i en tot cas seria d'aquí a 15 o 20 anys, no serà d'avui per demà. El POUM estableix uns criteris urbanístics, que no vol dir que quan estigui aprovat el POUM tot això es desenvolupi...
–De fet, de l'anterior POUM han quedat moltes coses per desenvolupar...
–No només han quedat sinó que el va tombar el Suprem perquè l'estudi econòmic i financer no era correcte.
–Esteu treballant en aquest sentit per no tenir sorpreses com en l'anterior POUM?
–Sí, és imprescindible. Una de les errades de l'anterior planejament és que es feien volar coloms sense que hi hagués una estructura sòlida. Amb l'equip de redactors de l'actual POUM s'està primmirant molt perquè ens hi obliga la llei.
–Un dels projectes que no s'ha incorporat al POUM però que es pot desenvolupar a mig termini és el nou barri del Calderí. El seu govern sempre ha dit que aquest desenvolupament és prioritari. Per què?
–Per al govern és prioritari però la gent ha de saber que qui promou el desenvolupament és el màxim propietari de l'espai –el Consorci de la Zona Franca–. El planejament és necessari per la manca d'habitatge a la ciutat.
–Però el POUM també parla de recuperar habitatge ja existent...
–No és suficient. Ens podem tancar i fer que els nostres fills no tinguin cap oportunitat de viure a la ciutat i no generar noves oportunitats d'habitatge. El Calderí és indispensable perquè si tenim un creixement poblacional i necessitem col·locar una nova escola bressol, un nou ambulatori, un nou equipament esportiu... on el col·loquem, a Gallecs?
–Però aquests equipaments seran necessaris si creix aquesta població, no hi ha espais dins la ciutat? Ja són necessaris?
–Per exemple, en l'àmbit esportiu necessitem un altre espai com Ca n'Arimon perquè no pot créixer més, un millor espai per al Zona Sud... És l'espai que teníem des de fa anys de planificació urbanística i, per tant, crec que sí que és una gran oportunitat per tenir habitatge social, nous equipaments i activitat econòmica.
 

"L'anterior POUM feia volar coloms sense una estructura sòlida; ara mirem molt l'estudi econòmic per no tenir sorpreses"

–La construcció del Calderí també serà una bombolla d'oxigen pel que fa a recursos per a les arques municipals. Però l'Ajuntament té la capacitat de construir i mantenir aquests equipaments?
–Sí, és un tema de temps i de diners. Un té l'obligació com a govern d'alçar la mirada i veure quines seran les necessitats de la ciutat d'aquí 10 o 15 anys perquè si no ho comencem a treballar avui no estaran i la ciutat i els seus ciutadans perdran oportunitats.
–Tornem als recursos, com l'Ajuntament tindrà més recursos. Comentava la col·laboració dels privats, però això es pot explicitar?
–La primera és fer una bona gestió dels recursos de què disposem. L'administració pública ha de generar grans superàvits? No entenc com hi ha ajuntaments que tenen milions d'euros a la caixa guardats... aquests milions surten de la recaptació. Per què no s'han reinvertit o s'ha frenat la pressió fiscal? L'altra és buscar fórmules mixtes per tirar endavant projectes que amb els recursos actuals no seríem capaços de fer. Sigui del sector comercial, a petita escala, o de les indústries. No tot ha d'estar suportat sobre les espatlles de l'administració local. S'han de buscar aquestes fórmules sempre mantenint un equilibri en el nivell impositiu. No hem hagut de retallar cap servei ni hem pogut fer les coses tan ràpidament com ens hauria agradat, però quan ens alliberem d'aquestes indemnitzacions per les sentències per la construcció de pisos de protecció oficial –la Vinyota–...
–Abans li preguntava si aquesta sentència havia afectat les polítiques de l'Ajuntament...
–Ha alentit projectes, però no hem hagut de retallar serveis. La ciutat no ha perdut pistonada ni activitat per sentències que fora d'aquí no s'entenen.
–Quina creu que és la petjada que deixa com a alcalde?
–No tinc interès en deixar petjada. M'agradaria que la gent em reconegués que he posat tot el que he pogut i més de la meva capacitat, del meu treball, de la renúnica que, voluntàriament, he hagut de fer a la meva vida per dedicar-me a l'Ajuntament i que més enllà de Pruneres i Ca n'Arimon em puguin considerar una persona honesta i treballadora que ha viscut amb intensitat la seva ciutat i que ho ha fet amb molt d'orgull. 

Edicions locals