"Sé l'autor i el títol de tots els quadres i, en canvi, m'oblido de què he menjat per dinar"

Joan Garreta Col·leccionista d\'art molletà

"L'obra d'art és eterna, mai es devalua"

Joan Garreta (Granollers, 1929) col·lecciona art des de l'adolescència. Amb la seva dona, a finals dels 60 obre la Galeria d'Art Garo's a Mollet. Des de 2000 obre també les portes de la Col·lecció Garreta-Rovira, al carrer Berenguer III, que aplega un miler d'obres d'art. Advocat i intendent mercantil, Garreta es va doctorar en Econòmiques amb una tesi sobre la inversió en art.

-D'on ve l'afició pel col·leccionisme?
-De tota la vida, ja de petit col·leccionava cromos, bitllets de tren, de xocolates... sempre m'havia agradat.
-I l'art?
-A partir dels 17 o 18 anys. La primera obra que vaig comprar va ser a l'Abelló l'any 1942; tenia 14 anys jo. Em va costar 150 pessetes. El meu pare me les va deixar i, com que llavors em donava una paga d'un duro al mes, vaig haver d'estar uns 15 mesos sense cobrar-la fins que em va perdonar la resta del deute.
-El seu pare, Esteve Garreta, ja era aficionat a l'art.
-Sí, algunes obres ja les vam heretar dels meus pares.
-Però vostè ha engrandit molt la col·lecció.
-Gràcies al fet que a la meva dona també li ha agradat. Si l'esposa no s'hi avé, és difícil. Per molt que et vagi bé la feina, a casa sempre hi ha necessitats o altres prioritats.
-Coses per a la casa, roba, espectacles...
-Per exemple. Nosaltres en comptes d'anar al cine o al teatre, els diumenges agafàvem el cotxe i ens n'anàvem a visitar un artista o a un museu. Sobretot anàvem a Olot, perquè era el bressol del paisatgisme, que és el tipus de pintura que més ens agrada.
-I quants quadres ha sumat a la col·lecció?
-Catalogats, en tenim 910. Però cal sumar-hi els mobles, algunes escultures... en total és prop d'un miler.
-Tot no hi cap a l'exposició...
-No, hi ha un 50% aproximadament, sobre uns 450 quadres. Varia en funció del format.
-Està bastant atapeït, però.
-Sí, ens diferencia d'un museu, on prima presentar l'obra amb un discurs, amb pocs quadres. Nosaltres volem ensenyar molta obra.
-I ja recorda tot el que té?
-I tant, et puc dir el títol i nom de l'autor de totes les obres. En canvi, després m'oblido de què he menjat per dinar.
-Bona memòria per l'art.
-Uns amics no s'ho creien i em van fer una prova. Van amagar un quadre de la sala de dalt i em van preguntar si sabria quin era. Sé on són tots i aquell era un Mir dels anys 30.
-I bona sort per poder desenvolupar la seva afició.
-Sí, he tingut la sort de voler ser col·leccionista, poder-ho ser i que la meva dona hi estigui d'acord. Són els tres elements fonamentals per tenir un col·lecció.
-I saber-ne una mica. Si no, el poden enganyar amb la compra.
-Amb tots aquests anys només m'hi he trobat amb un sol quadre. No era de l'artista que deien, però, de fet, era del seu taller.
-Cal tenir vista també per tenir una bona col·lecció.
-Cal un sisè sentit. Amb l'Abelló sempre comentàvem que un quadre t'ha d'agradar. Jo mai havia comprat res que no em fes del tot el pes, excepte d'uns 20 anys ençà que, per completar la col·lecció, vaig començar a comprar alguna cosa d'art abstracte. Que a mi no m'agradi, no vol dir que no li pugui agradar als altres.
-I vostè vol una bona col·lecció de pintura catalana dels segles XIX i XX.
-Sí, tinc un fons de pintura olotina molt complert, però també vull una representació de la pintura del país. I tinc un clavé, cuixart, tàpies, tharrats, brotat... Al principi aquestes obres no m'agradaven i ara, d'alguns autors, ja en tinc més d'un.
-Però li agrada l'art figuratiu, sobretot el paisatge.
Sí, vull veure en el quadre allò que hi està representat, sense necessitat d'interpretar l'artista. D'alguns pintors de l'escola d'Olot en tinc més d'una dotzena d'obres.
-Com ara?
-Doncs de Joan de Palau, de Bosch Pla i de Juli Batallé. De fet, anava al seu estudi els diumenges i m'agradava conèixer la paleta, veure com treballaven. Això m'ha permès identificar l'autor d'una obra pels seus colors. Per exemple, els blaus d'Argimon, els trisos de Planas Durà i les puntes ocres de Batallé.
-I també prendre idees per als seus quadres. Perquè vostè pinta...
-Sí, com a aficionat. Però faig aquarel·la perquè em permet pintar a qualsevol lloc i a mi m'agrada molt viatjar. He fet la volta al món en vaixell cinc vegades.
-I també havia viatjat i pintat amb Joan Abelló. També volia ser artista?
-Sí, però no tenia prou habilitat. Això és com a la gastronomia. Jo seria un bon gourmet de la pintura, però que no sap cuinar.
-De tota manera, l'aquarel·la és una tècnica molt difícil.
-Sí, perquè no es pot rectificar i cal tenir en compte que el blanc del paper també és part de l'obra. Recordo una vegada que en un concurs, Jaume Xicola, que era un gran aquarel·lista, va pintar el blanc del fum d'un quadre. Un dels membres del jurat, el Parramon, li volia posar un 10 i jo ho vaig fer notar.
-Sempre s'ha voltat d'artistes.
-M'agrada el contacte proper amb els artistes. Per això també organitzo concursos, xerrades i classes magistrals. I jo mateix he fet conferències arreu del món, a Estats Units, a Costa Rica, on vaig treballar de notari, a Austràlia...
-I què hi explica?
-Jo vaig fer la tesi doctoral sobre la inversió en obres d'art, que té els tres pilars d'una bona inversió: Seguretat, rendibilitat i i liquidesa. L'obra d'art és eterna i mai es devalua. Als 70 vaig comprar un abelló per 5.000 pessetes i ara pot valer entre 4.000 i 5.000 euros.
-I on s'ha d'anar a comprar art?
-A fires, mercats i galeries que estiguin sota la direcció de gent de confiança. Per exemple, la Fira d'Antiquaris de Barcelona té tota l'obra peritada. Això sí, llavors cal pagar el preu de mercat. En canvi, al taller de l'artista el preu pot ser un 50% més barat.
-Aquest és el secret de la seva àmplia col·lecció?
-En part, sí. Fins i tot tinc quadres gràcies a intercanvis. Amb l'Abelló, per exemple, que jo era el seu advocat. També quan tenia la Galeria Garo's a Jaume I, els artistes que exposaven no pagaven res, però em donaven alguna obra.
-I les subhastes?
-Sempre hi vaig, encara que no compri. Em permet mantenir el coneixement del mercat.
-Amb quina compra hi ha sortit guanyant més econòmicament?
-No compro per invertir, per tornar a vendre. Trobaria a faltar el quadre, és com de la família ja. Als meus fills sempre els hi dic que, si tenen necessitat, es rebentin la col·lecció; però que, si no, la conservin. Em faran molt feliç. He tingut una afició molt cara, però gaudeixo molt de poder ensenyar els meus quadres.

Edicions locals