'L’Ajuntament dona poca veu a les associacions de veïns, creu que estem obsoletes'

AV Plana Lledó 

Societat

la junta A la porta de l’associació, al carrer Agricultura. D’esquerra a dreta, Juani Jiménez, secretària de l’entitat des del 2018, a continuació dos veterans, Francisco Pérez Ripoll (vocal) i José Vega (tresorer), i la presidenta Rosa Perich, al càrrec
la junta A la porta de l’associació, al carrer Agricultura. D’esquerra a dreta, Juani Jiménez, secretària de l’entitat des del 2018, a continuació dos veterans, Francisco Pérez Ripoll (vocal) i José Vega (tresorer), i la presidenta Rosa Perich, al càrrec | Laura Ortiz

Laura Ortiz

Amb uns 230 socis, l’Associació de Veïns de la Plana Lledó, és l’entitat veïnal més veterana de la ciutat. Fundada el 1974, l’AV va ser una de les més actives i reivindicatives en uns anys en què el barri arrossegava moltes mancances després del creixement descontrolat de la dècada dels 60. Amb aquesta entrevista, SomMollet enceta una sèrie d’entrevistes a les AV de la ciutat per reconèixer la seva tasca, fer una radiografia de quina és la seva situació actual i donar veu a les reivindicacions i demandes dels barris molletans. 

–L’AV de Plana Lledó és la més nombrosa pel que fa a socis, amb uns 230...
–Juani Jiménez (J.J.): Són molts, però pocs en comparació amb la bona època, quan havíem arribat als 700. Molts els mantenim perquè  la quota de soci de molts està vinculada a la mutualitat Sinera, una assegurança de decessos. Hi ha alguns socis, però, que sempre ho han volgut ser sense tenir contractada l’assegurança, però són els que menys.
–En quin moment comença la davallada de socis?
–Rosa Perich (R.P.): Ha estat progressiu. Fèiem moltes activitats com karate, balls de saló, sevillanes, salsa, ioga, country... atreia molts socis. Segueixen algunes de les activitats que funcionen bé com el playback, però per la Covid, ara, no podem obrir.
–Francisco Pérez (F.P.): Hi havia moments que es feien cues al carrer per entrar perquè quan uns acabaven una activitat entraven uns altres.
–J.J.: La baixada de socis ha estat progressiva i cada cop s’han iniciat menys activitats per falta de personal, som quatre els que estem per tirar endavant l’associació... i fer més coses requereixen més feina i hi ha poca col·laboració en general.
–Hi ha falta de relleu... Creieu que un dels problemes és l’avançada edat dels socis?
–José Vega: Sí, és el problema més gros. La majoria de socis i els que col·laboren quan muntem la festa anual són gent bastant gran. De fet, col·laboradors cada cop en tenim menys perquè o se n'han anat o s’han mort.
–JJ: La gent jove no s’implica, suposem que perquè no hi ha una continuïtat d’interessos, no tenen les necessitats ni els interessos d’abans. Tenen de tot i si tenim algun soci jove és perquè ve a fer alguna activitat o perquè, en algun cas, s’ofereix a organitzar alguna.
–El futur, doncs, es veu complicat. No sou optimistes.
–JJ: No gaire. De fet, una de les peticions que fem és que vingui gent jove i amb ganes de fer coses. És interessant perquè ofereixes moltes coses i la gent és agraïda i això et satisfà personalment.
–Creieu que potser caldria reformular la vostra tasca?
– J.V.: Estem constantment pensant en això, en quins canvis podem fer per atraure gent però és difícil. El grup d’enterrament va ser una idea per tenir socis gairebé obligats... perquè hi hagués un compromís.
–JJ: Durant molts anys, les AV van tenir una funció més reivindicativa i l’entitat pot continuar tenint aquesta funció quan sigui necessari. Ara, però, sobretot el que oferim són activitats per als veïns, però també és veritat que costa motivar la gent perquè hi participi.
–Heu notat en els darrers anys una revitalització del barri a escala d'oferta d’activitats?
–JJ: Des del centre cívic de Can Borrell, de L’Era, l’Espai Sant Jordi i El Lledoner, l’Ajuntament ofereix de tot i els veïns, encara que hagin de pagar alguna cosa, s’apunten més als centres cívics que a les activitats de l’associació.
–Aleshores això no us afavoreix.
–J.J.: No, hem notat desvinculació dels veïns amb les associacions i crec que és perquè l’Ajuntament ofereix un ampli ventall d’activitats, que no representen el compromís de ser soci com ho han de ser a l’associació. Hem intentat fer algunes activitats però no sempre tenen resposta. A més, hi ha els socis que si no es fa res no volen ser-ho i, per exemple, ara amb la pandèmia quan hem hagut d’estar tancats per obligació, ens hem trobat amb moltíssimes devolucions de les quotes.
–Creieu que la pandèmia podria encara fer recular més l’associació?
–R.P.: Esperem que sigui circumstancial i que torni la gent. Però sí, la pandèmia és un perill. Pel carrer ens pregunten si és que hem tancat però és que ens obliguen a estar tancats.
–J.J: Depenem de les ordres del Procicat però, no sé, a tot arreu s’estan fent activitats amb grups de sis i nosaltres encara no perquè som una entitat... no queda molt clar.
–Per a aquest any hi haurà festa del barri?
–No, perquè som dels primers, a finals de maig, i tot i ser a l’aire lliure ja no ens donaria temps a organitzar-la.
–Teniu relació amb l’Ajuntament a través de la regidoria de barri?
–R.P.: Amb el Francisco Paradas [coordinador del programa de barris] hem tingut relació de manera informal però no hem tingut cap reunió amb ell. Amb els que sí hem tingut més relació, però ja fa temps, era amb el Martí Turégano i l’Ana Díaz.
–Quines són les reivindicacions que feu a l’Ajuntament?
–J.J.: Un dels problemes del barri de sempre ha estat el tema de les drogues, la inseguretat, els problemes de convivència. Són les nostres reivindicacions de sempre.
–R.P.: Nosaltres tenim periòdicament reunions amb els Mossos d’Esquadra i la Policia Municipal, tot i que ara ja fa més de sis mesos que no s’ha fet cap trobada.
–I què us diuen?
–R.P.: Els Mossos saben perfectament la història del barri, de la delinqüència, els coneixen a tots... sempre ens diuen que estiguem tranquils perquè ells estan a sobre dels problemes però en plena època de l’associació amb portes obertes la gent bé a queixar-se. La plaça Joan Miró és un punt de venda de drogues...
–Creieu que hauria d’haver-hi més presència policial?
–R.P.: Ells diuen que estan als carrers, però...
–A banda de la seguretat ciutadana, teniu altres peticions, en relació, per exemple a equipaments o qüestions urbanístiques?
–R.P.: Pel que fa a l’oferta d’equipaments, creiem que el barri està cobert, tenim de tot. Antigament sí que s’havia lluitat per cobrir moltes mancances que hi havia com l’Hospital, l’ambulatori, les escoles al barri...
–J.J.: Potser una demanda que es podria fer a l’Ajuntament és que, ja que ens estan traient socis i clientela amb les activitats que fan, fomentin el fet de participar activament en les associacions de veïns. Si no tenim més col·laboració no ens podem descarregar de feina.
–R.P.: Però l’Ajuntament no està per la labor, passa de les associacions de veïns.
–J.V.: L’Ajuntament creu que les associacions de veïns ja estan obsoletes. Creiem que se’ns dona poca veu, poca participació.
–A què ho atribuïu?
–J.J.: A l’Ajuntament, políticament tampoc els interessa que hi hagi gent pressionant i fent demandes de les necessitats que tenen els barris i, per això, tampoc potencien les AV.
–R.P.: Abans ens convocaven a l’Ajuntament per tenir reunions i ara no ens convoquen. Haurien de reconèixer la feina que fem al barri perquè ara no ho fan.   

 

Edicions locals