'Un dels problemes de Santa Rosa és l'excés de velocitat; ni respecten ara els 30 ni abans respectaven els 50'

AV Santa Rosa 

Societat

'Un dels problemes de Santa Rosa és l'excés de velocitat; ni respecten ara els 30 ni abans respectaven els 50'
'Un dels problemes de Santa Rosa és l'excés de velocitat; ni respecten ara els 30 ni abans respectaven els 50'

Sergio Carrillo

L'Associació de Veïns de Santa Rosa compta amb 155 socis i des del 1988, encapçalats aleshores per la primera presidenta de l'entitat, Paquita Pascual, fins a avui, han treballat amb un objectiu fix: reivindicar la millora del barri. SomMollet n'entrevista tres membres de la junta: Teresa Prades, presidenta (esquerra); José Antonio Fernández, secretari (centre); i Rosario Jiménez, vocal (dreta).

–En quin context es crea, a finals dels 80, l’Associació de Veïns de Santa Rosa, i quines reivindicacions hi havia?
–Teresa (T): L’associació es va fundar el 1988 i aleshores aquest era un barri on hi havia poca gent, tothom es coneixia perquè molts hi vivíem des de feia anys i panys. Quan es va crear, a Mollet hi havia una gran quantitat de coses que s’havien de reivindicar: les instal·lacions de l’aigua, pavimentar els carrers, que hi hagués equipaments... Una de les primeres demandes va ser pels carrers: com es distribuirien, els sentits de la circulació... Vam parlar els veïns, ho vam presentar a l’Ajuntament, i després l’Ajuntament va fer el que va voler.

–Tres dècades després, quines són les demandes actuals del barri?
–T: El manteniment i la neteja dels carrers és encara un tema pendent. Als Pinetons, per exemple, dissabte hi va haver botellot, i avui [dijous] encara està tot el camí ple de vidres. No hi ha un servei de neteja regular i quan venen tampoc ho netegen tot.
–José Antonio (J.A.): Els bancs que hi ha a l'entorn de l'Hospital estan plens d’herbes; i als arbres de les places Salvador Allende i Federico García Lorca també l'herba està molt alta. Abans venia una màquina sovint i ho netejava, però ara no ho fan; i això quan s'asseca és un perill.
–T: Ara haurem de mirar per on surten amb el POUM, que no vulguin construir-hi a la zona dels Pinetons. És un espai bastant gran i molt llaminer per anar-hi construint pisos. Com més pisos, més IBI tenen i més diners. El que no es pot fer és construir molt a Mollet i no canviar-ne els serveis: les clavegueres, les canonades d’aigua... Tot s’ha de renovar i s’ha anat construint sense renovació.

–L'aparcament us genera mals de cap...
–T: Amb el pas dels anys s’han anat construint equipaments com la piscina, la residència o l'Hospital, i nosaltres en som l’aparcament.
–Rosario (R): El pàrquing de qui va a la piscina o a l'Hospital són les nostres cases.
–J.A.: De fet, a casa nostra, al carrer, no hi pots aparcar, perquè al matí també ve la gent per agafar el tren.
–T: A més, fa temps que estem lluitant perquè pavimentin i condicionin el pàrquing del costat de la via.
–R: El pàrquing de Santa Rosa, on hi ha el pipican. Aquest descampat ens agradaria que estigués urbanitzat.
–J.A.: A les nits hi fan virolles amb els cotxes i hi aixequen una bona polseguera.

–Sobre mobilitat, hi teniu altra petició de millora?
–T: Un dels problemes principals de Santa Rosa és l'excés de velocitat.
–J.A.: La gent no respecta ara els 30 ni abans els 50. El carrer Sant Francesc de baixada sembla una autovia.
–T: El ressalt ens va costar anys aconseguir-lo i al final vam haver d’anar al Síndic Personer després que hi hagués un accident. Com que va venir-hi la policia i ja hi tenien constància, al final vam aconseguir-lo.
–J.A.: Però en comptes d'aquestes bandes que hi van posar, n'haurien d'haver fet uns d'elevats.

–Com és el vincle que teniu amb el regidor de barri?
–J.A.: Hem tingut vàries reunions amb ell [Juanjo Baños], ha vingut aquí i s’hi ha preocupat.
–T: Hem de dir que chapeau amb el Juanjo Baños. Amb el Dani Novo funcionàvem superbé. Però quan ell va plegar, amb tots els que han anat venint, res. En canvi el Juanjo s’hi preocupa. Podrà fer més o menys, perquè tampoc dependrà d’ell, però es preocupa. Jo hi tinc contacte amb ell via Telegram i ens comuniquem bastant.

–Baños és responsable de Mobilitat i Seguretat. Pel que fa al segon àmbit, teniu preocupacions?
–T: De delinqüència n'hi ha com en qualsevol barri, però amb la policia municipal tenim reunions cada sis mesos i amb els Mossos també ho anem parlant i ens expliquen els dispositius que preparen.
–R: Al parc de la Farinera hi ha molt...
–J.A.: ...trapicheo.

–Com a associació, us costa arribar al veïnat?
–T: És un barri on la gent ve a dormir. No hi ha botigues, ni equipaments culturals. S’hauria de donar a conèixer més l’associació. Per exemple, a l'estiu, quan tothom marxa de vacances, la policia m'avisa que hi faran un dispositiu. Ho hauríem de traspassar als veïns del barri, però ens falta aquest contacte directe amb la gent i és el que ens agradaria guanyar.
–R: No entenc perquè la gent no s’implica més amb els moviments veïnals. Jo hi vaig entrar per la meva iniciativa. Ningú em va dir res: ho vaig conèixer, m’hi vaig informar i m’hi vaig implicar. No sé perquè has d’anar darrere de la gent, si la gent ja sap que som aquí.
–T: Però és un mal de totes les associacions. Falta gent perquè s’hi impliquin. En determinada festa o activitat podrà venir la gent, però quedar-se, no. Quan es va fundar aquesta associació, la gent vivia al barri i hi participava i es coneixia tothom. La gent que va fundar això, s’ha anat fent gran o s’ha anat morint. S’ha ampliat tant el barri, que s’ha perdut aquest caliu de conèixer-nos tots. Ens coneixem els de sempre...
–J.A.: També cal dir que molta gent quan té algun problema ve a l'associació, però fem una reunió i venim sempre els mateixos. A més, que molts ni són socis.
–T: Almenys fes-te soci, que val només 10 euros l’any i ens ajudes a fer força.

–Entenc que com més socis sigueu, més força tindreu davant del Consistori...
–T: En principi el paper de totes les associacions de veïns és el de reivindicar. Però l’Ajuntament passa bastant de nosaltres. Farà més efecte si jo com a veïna faig una instància i em queixo, que si ho faig com a associació. Ho he comprovat. Jo també sóc presidenta de la Federació d'Associacions de Veïns, fa un mes que vaig demanar una reunió amb l’alcalde via instància i via mail, i ni m’han contestat. Passen bastant de nosaltres. Crec que l’alcalde hauria de tenir almenys una entrevista amb cadascuna de les associacions. Què menys que això!

–Parlem de carnaval, una de les vostres activitats estrella. Quina gran evolució ha tingut...
–T: El carnaval va començar amb quatre veïns el 1994 disfressats de diables i hem anat creixent. A mesura que entra gent nova hi ha idees noves, i ara ja és un monstre que necessita molta feina. Primer anàvem també a Martorelles, i vam créixer i vam anar a Tossa i a Calella, l’any passat vam anar a Vilassar i ara hi ha quatre llocs on anem sempre. Per carnaval som entre 80 i 90 persones a la rua, i amb els carrossaires, els pares que hi col·laboren i les maquilladores, en som més d'un centenar.

–Aviat arribarà la revetlla de Sant Joan. Heu preparat alguna activitat?
–T: Havíem plantejat una activitat de ball en línia pel dia 19 de juny a l'escola Can Besora. Vaig demanar-ho a l'Ajuntament i em van dir que havien de mirar la normativa. L'Ajuntament de Mollet no destaca per tenir massa iniciativa, la gran majoria de coses que es fan, es fan perquè hi ha moltes associacions que es mouen. La Covid està limitant molt, però pensa una miqueta com pots adaptar-te: no fem macrofestes, però fem-ho en petit comitè i fem algunes activitats. Si no ho fas tu com a Ajuntament, deixa que algú ho faci i no hi posis peròs. Amb l'Ajuntament, és com moure un elefant, i els veïns som ratolins.

Edicions locals