"El potencial de comunicar que té la ràdio és inigualable"

Pepi Volart Periodista. Després de 25 anys a l\'emissora local RAP 107 la paretana \'penja\' el micròfon

"La vida de periodista és molt sacrificada i tenia ganes de girar full"

-Comences molt jove a la ràdio.
–Amb 15 anys. Vaig començar amb col·laboracions petites i un dia el director de la ràdio em va sentir i es va interessar per aquella veu.
-Quan vas decidir que t’hi dedicaries?
–Als 18 anys vaig decidir que m’estimava més treballar que estudiar i vaig començar a treballar-hi. El 1987 ja vaig entrar a formar part de la plantilla municipal fins ara.
–Què recordes d’aquella ràdio?
–Rap 107 es posa en marxa el 1981. En aquells moments la ràdio funcionava com un instrument que els governs progressistes creaven com a eina de transmissió d’informació amb molts col·laboradors, tot altruïsta. Quan arribo cap al 85 ja hi havia un informatiu diari amb una programació més convencional.
–Sempre has estat lligada al servei d’informatius...
–La notícia m’encanta, anar-hi al darrerra com s’entenia antigament no tant tirant de fax i internet, sinó anar al carrer a buscar-la.
–Quin àmbit t’agrada més?
–Fer informatiu diari si les notícies són agradables de donar és una satisfacció molt gran i més sabent que ets útil per a aquelles persones que t’escolten i s’assabenten d’allò que està passant en el seu entorn.
–Destaca una notícia agradable.
–Una bonica de donar va ser quan va tocar la loteria de Nadal. Era el primer sorteig que es feia en euros i a Parets va caure un segon premi sencer. De notícies doloroses també hi ha hagut com les pèrdues de personatges significatius.
–Recordes algun entrevistat que t’hagi marcat?
–Quan ets jove i comences et marca parlar amb gent com Pasqual Maragall, que va venir a la inauguració de la remodelació de l’Ajuntament quan encara era alcalde de Barcelona. Jo tenia 20 anys. També Pujol quan va inaugurar el desdoblament de la N-152 quan Artur Mas encara era director general de carreteres. Recordo que Aznar no em va voler declarar absolutament res a les portes de Zanini quan va venir a visitar la fàbrica.
–Tots personatges molt rellevants...
–Però he disfrutat tant o més entrevistant els personatges polítics de la vida local, que és la que més seguia i més tenia per la mà. El gènere de l’entrevista m’apassiona molt, encara que el debat també és molt atractiu i en el cas de les eleccions municipals esdevenia un gran repte.
–Precisament el debat amb el programa Visions de Vallès Visió fa que t’estrenis a la televisió.
–Sí. Va ser una experiència única. No coneixia el món televisiu tot i que la càmera sempre m’havia fascinat i sempre havia tingut ganes d’estar davant d’una i seduir-la. L’oportunitat va arribar gràcies a Vallès Visió, Jordi Seguer i Feliu Tura, que em van proposar quan es gestava el projecte conduir el programa debat que no ha de faltar en un projecte públic de comunicació.
–Què ha estat per a tu Visions.
–Per a mi es va convertir gairebé en un programa d’autor. 50 debats m’han permès conèixer gent encantadora. Va ser un repte engrescador però desgastador.
–Quin mitjà prefereixes, però?
–La ràdio. Amb les noves tecnologies s’han multiplicat els mitjans per comunicar, però l’espontaneïtat i la instantaneïtat que té la ràdio no la iguala res. La seva potencialitat de transmetre és inigualable.
-Quin futur té la ràdio?
-Mai es deixarà perquè compleix altres funcions que altres mitjans no poden arribar. La ràdio arriba a tot arreu, cases, cotxes, i ofereix diversitat molt àmplia de continguts i programes, sentir que algú et parla... l’invent de Marconi no defallirà.
–La teva feina t’ha fet popular...
–Sóc filla d’una família de Parets de tota la vida i a més de fer ràdio havia compaginat amb presentacions d’actes institucionals, benèfics, hi ha moltes persones que et coneixen per la teva professió. No és fàcil viure al mateix lloc on treballes i més amb aqusest tipus de feina.
–Ha estat una trajectòria intensa. Per què ho deixes?
–Han estat 25 anys fent el mateix. La vida del periodista és molt sacrificada i conciliar vida laboral i familiar no és fàcil. A vegades et ve de gust girar full i que el full sigui en blanc per escriure de nou. Tenia ganes de conèixer l’administració des d’una atra perspectiva. Ha sigut una decisió molt meditada sol·licitada fa un any.  A aquest projecte li he donat el millor de mi i l’emissora també m’ha donat el millor d’ella i penso que la relació ja estava una mica obsoleta.
–Quina és ara la teva tasca?
–Estic a l’àrea de Serveis Personals de l’Ajuntament a Can Rajoler, que és l’ànima de moltes àrees de l’estructura municipal. És una feina molt agradable i l’experiència també està resultant engrescadora.

Edicions locals