“El missatge que voldria donar és que tot s'ha acabat, però, com no és possible, serà d'agraïment”

Mireia Vicente Directora infermera de la Fundació Sanitària Mollet i pregonera de la festa major

Societat

“El missatge que voldria donar és que tot s'ha  acabat, però, com no és possible, serà d'agraïment”
“El missatge que voldria donar és que tot s'ha acabat, però, com no és possible, serà d'agraïment”

Laura Ortiz

–Com has rebut que t’hagin triat com a pregonera?
–Primer amb sorpresa. La veritat és que no m'ho hauria imaginat. Però també em sento molt honrada i ho estic vivint amb molta il·lusió, especialment pel motiu pel qual he estat escollida que és per homenatjar el  col·lectiu de professionals de la salut per la tasca duta a terme durant aquests dos anys de pandèmia. Que hagin pensat en nosaltres per fer el pregó és un honor.
–Quin missatge voldràs donar amb el teu discurs?
–El missatge que m’encantaria poder donar és que tot s’ha acabat. Però ja que no és possible, sí que m’agradaria transmetre el nostre profund agraïment a tota la ciutadania. Perquè malgrat que aquest pregó vulgui ser un homenatge als professionals sanitaris, tots i cada un hem posat el nostre granet de sorra. La solidaritat és un valor molt present que hem de fomentar i mantenir, com? Respectant les normes higièniques i de protecció, vacunant-nos, ajudant a un veí, atenent en una botiga, en definitiva, tenint cura els uns dels altres. I agrair també a l’Ajuntament de Mollet que ens hagi fet aquest honor i tot el suport que ens ha donat al llarg d’aquests dos anys.
–Durant la pandèmia heu viscut moments molt durs, però ens pots explicar què en trèieu de positiu?
–Personalment, sento un profund orgull cap a tots els professionals del centre i com han actuat i respost els últims dos anys malgrat la complexitat i duresa dels moments viscuts. El treball en equip i la col·laboració que s’ha establert entre tots ens ha demostrat molt. També l’escalf de la comunitat que ens han donat un suport continuat i un suport que no oblidarem.
–Segurament molts dels records d’aquest temps no són agradables, però de ben segur que també n’hi ha d’alegres. Ens pots explicar alguns?
–Veure com alguns dels pacients més complexos aconseguien recuperar-se, superar la malaltia i tornar a casa. Poder gaudir d’aquests retrobaments amb les persones estimades, tan emotius, després de dies i dies d’aïllament.
–Quina ha estat la vostra tasca com a infermeres durant la pandèmia?
–Les infermeres són els professionals que tenim cura de les persones 24 hores 365 dies de l'any al costat de la persona a peu de llit. A part de les tasques pròpies de la nostra professió, ha estat el col·lectiu que majoritàriament ha assumit aquesta funció d’acompanyament de la persona atesa en la seva solitud, en el seu aïllament per tal de suplir l'absència de familiars. Ha fet d’interlocutor entre la persona atesa i la seva família i ha assumit una tasca clau en el suport emocional en aquests moments tan durs.
–Què n’heu après d’aquesta situació?
–Hem après que hi ha altres maneres d’atenció, altres fórmules que poden aportar beneficis per a les persones ateses, i s’ha fet visible la importància de la cura de les persones, de l’acompanyament més enllà de l’atenció. Personalment també m’ha fet conscient de la nostra vulnerabilitat com a éssers humans i que viure en un món globalitzat té avantatges i desavantatges, el més important és poder  arribar a aconseguir un equilibri sostenible.
–Aquest és un reconeixement a la vostra tasca com a col·lectiu d’infermeria. Quins altres reconeixements heu rebut durant aquest any i mig de pandèmia?
–Els aplaudiments de cada dia a les 20 h, els equips de voluntaris, les donacions de tot tipus de personals i empreses, més de 500 dibuixos de nens i nenes de tots els municipis desitjant-nos ànims, els agraïments de pacients i famílies i actes d’homenatge. També hem rebut reconeixements per part de les institucions i els ajuntaments. Aquest honor que ens fa l’Ajuntament de Mollet n’és un exemple. Des de l’inici de la pandèmia hem rebut reconeixements de tot tipus, però el millor reconeixement a la nostra tasca ha estat i és el capteniment de la població i haver seguit les mesures de prevenció. No hauria estat possible sense això malgrat que som conscients que no ha estat fàcil. Estem en la cinquena onada –finals de juliol–, que ha resultat ser més agressiva de l’esperat i per això us demanem que mantingueu aquest capteniment, aquesta prevenció, per vosaltres i per les vostres persones estimades. 

Edicions locals