"Se li dóna poc valor a la lectura. Amb la crisi es nota més que a la gent li costa gastar diners en un llibre"

Carles Peña Propietari de L\'Illa Llibreria de Mollet

"Per poder fer una recomanació a algú que no conec sempre li pregunto l'últim llibre que li ha agradat"

Nascut a Mollet el 17 de març de 1962, Carles Peña és un lector inquiet, que consumeix uns tres o quatre llibres mensuals. Un 16 d’abril d’ara fa 16 anys va obrir L’Illa Llibreria, un establiment que omplia un buit al Baix Vallès. Des de llavors, la seva botiga s’ha convertit en un referent per als consumidors de literatura, que hi poden rebre assessorament, així com assistir a presentacions d’autors. -per Montse Eras

–Què et va fer decidir a obrir una llibreria a Mollet?

–Primer, que no hi havia oferta i, després, que estava en atur. Mirant possibles alternatives i tenint en compte que m’agradava la literatura, vaig decidir muntar la llibreria. No hagués posat qualsevol altre negoci.

–Vas tenir por que el lector molletà, acostumat a comprar a altres llocs, no respongués o fos escàs?

–Home, sí que tenia por perquè la inversió era gran i el fet que no hi havia res també era una arma de doble tall; perquè volia dir que la gent no estava acostumada a comprar llibres aquí, sinó que tenia els referents a fora, a Barcelona a Granollers. Havíem de trencar aquesta dinàmica. Estàvem convençuts que no era que la gent de Mollet llegís menys que a altres llocs.

–Es llegeix poc?
–En general, sí. Però aquí i a tot arreu. El problema d’aquest país és que els nivells de lectura no són els òptims.

–Els inicis debien ser durs…
–Sí, bastant. Però hi va haver una progressió a l’alça i això ens va fer tirar endavant.

–Vau recollir també clientela de l’entorn.
–Sí, de Martorelles, Sant Fost, Parets Santa Perpètua i la Llagosta.

–Per què creus que es llegeix poc?
–Se li dóna molt poc valor a la lectura. I això es nota molt quan ve la gent i veus que li costa molt gastar-se els diner en llibres, ni qu sigui de butxaca. Ara, en època de crisi, és normal. Però ja era així.

–Hi deu haver, però, alguns clients grans lectors.
–Hi ha molt bons lectors. Aquests compensen.

–Vau estar sols durant molts any, però ara no sou l’única oferta…
–Ho hem notat. Però tenim clients molt fidels.

–Què ofereix L’Illa que permeti aquesta fidelització?

–La gent valora que els aconsellem i hi ha clients en que hi ha un intercanvi d’impressions. Això ens diferencia d’un quiosc o d’una gran superfície.

–És gaire difícil aconsellar sobre un llibre?
–Home, has de conèixer els gustos de la persona o intuir-los. Quan són clients habituals, ja saps quin llibre li pot agradar o no. Però quan no, preguntem quin és l’últim llibre que els hi ha agradat.

–Has recomanat algun llibre que no t’hagi agradat?

–Sí, però perquè penso que a la persona que li recomano li pot agradar.

–Una recomanació per a Sant Jordi.
La libreria ambulante, de Cristopher Morley. Els contes del Doctorow [Tot el temps del món] també està bé. I Amb l’aigua fins al coll, una novel·la negra d’un autor grec, situada en temps de crisi, amb una trama en què apareixen directors de banc morts!

–Quin serà el llibre de Sant Jordi?
–Crec que serà bastant divers; no crec que hi hagi un llibre que destaqui per sobre d’un altre. I, entre els que poden funcionar bé, hi ha la novel·la del Lluís Llach, i també L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra i el del Rafa Nadal, Quan érem feliços. En castellà, el d’Almuena Grandes. Llavors també la sèrie de Joc de trons i en juvenil Els jocs de la fam.

–I la poesia? Se’n ven poca?
–Hi ha pocs lectors. I cada cop menys.

–Veig que també en teniu menys que abans. Us aneu adaptant?

–Sí, hi ha seccions, per exemple la d’informàtica, en què s’ha notat molt, perquè la gent s’ho baixa d’Internet. A més, la gent ja té els recursos.

–A banda d’assessorar, també oferiu activitats.

–Sí, fem presentacions i fa poc vam fer un cicle d’activitats dedicat a l’Islam Mediterrani que va funcionar bé, i ara tenim una secció dedicada al tema.

–Repetireu l’experiència, doncs?
–Sí, però passat Sant Jordi i l’estiu.

–Sant Jordi deu ser una època d’estrés per a vosaltres.
–Sí, el comencem a preparar al fe-brer, que ja fem comandes i aquestes són molt grans, perquè, a més de la llibreria, fem parada de 20 metres a la rambla. Com que no saps mai què es vendrà més, n’has de demanar molts de cada.

Edicions locals