'Quan veus que arriba un tren, ja saps on pot haver algun forat per aparcar; sinó no aparques al barri'

AV Estació de França-Can Mulà 

Societat

'Quan veus que arriba un tren, ja saps on pot haver algun forat per aparcar; sinó no aparques al barri'
'Quan veus que arriba un tren, ja saps on pot haver algun forat per aparcar; sinó no aparques al barri'

Sergio Carrillo

L'Associació de Veïns de l'Estació de França-Can Mulà compta actualment amb una cinquantena de socis, una xifra que s'ha reduït arran de la pandèmia. El relleu a la direcció és un dels temes que preocupa a l'entitat, així com l'aparcament o l'accessibilitat a l'estació de Rodalies. SomMollet n'entrevista els quatre membres de la junta: (d'esquerra a dreta) José López, vocal; Montse Gambau, presidenta des del 2008; Ignacio del Pozo, tresorer; i Félix Martínez, vicepresident.

–Quants socis formeu part de l'Associació de Veïns?
–Ignacio (I): Ara en som uns 50, tot i que és difícil saber quants en serem quan tornem a obrir. Els que tenen la pòlissa de decessos de Sinera sí que paguen religiosament la quota de socis, perquè sinó perden la seva validesa. Però no pots comptar que tothom qui ha marxat durant la pandèmia hi torni.

–Per què costa que la gent s'involucri en les associacions de veïns?
–I: Darrerament les associacions de veïns ja no són el que eren abans. Per a qualsevol reclamació, abans tenies força a través de l'associació, però ara ja no és igual. A mi m'agradaria saber per què la gent no hi ve. Tothom sap que hi és l'associació, saben més o menys per a què serveix, i no m'explico que no s'hi vulguin implicar.

–Quin relleu li espera a la junta de la vostra AV?
–Montse (M): No ho sé, perquè jo ja intento dir que ho deixo, però ells diuen: "Si tu ho deixes, jo també". Aleshores vas aguantant perquè et sap greu. Si ho deixem, això s'ha acabat.
–I: I els joves ho tenen molt difícil. En part, perquè no ho viuen igual que nosaltres; però també pels horaris de feina. Això és més aviat per a gent gran, que disposa de temps, o per a persones que treballen de matins i tenen les tardes lliures.
–M: Nosaltres obrim cada tarda de 17 h a 21 h, i sempre hi som algun de nosaltres.

–L'AV és un lloc on van els veïns si tenen algun problema?
–M: Per a això sí que venen. Però també en tenim que venen a jugar o a fer les activitats que organitzem. Ara la gent no vol posar-se a organitzar res i no volen tenir obligacions com nosaltres, que hi hem de baixar, encara que un dia no en tinguem ganes. Jo tinc dos fills, i quan anaven a l'escola jo estava a l'AMPA, però ara als pares els hi agrada portar als nens a tot arreu, però que ho facin tot els altres.
–Félix (F): Quan fas una festa són els primers a venir, però després no apareixen a l'hora de col·laborar i d'organitzar...
–M: ...que és quan més ho necessites.

"Els equipaments del Calderí ens poden beneficiar, perquè no haurem de desplaçar-nos a l'altra punta de Mollet"

–Un dels emblemes de la vostra associació és el betlem de goma-eva?
–M: Hi estem un mes i escaig per muntar-lo cada any. A més, adornem el carrer per Nadal. La nostra economia és molt baixa i ho anem aprofitant tot: si ens donen unes bombetes, ells les arreglen per posar-les, tot per fer-ho amb el mínim cost, però per fer-ho per al barri. Bé, per al barri, però també per a tots, perquè ja és una cosa típica. Fa uns anys vam sortir amb el betlem a Ràdio Teletaxi i hi va venir gent de Terrassa, de Santa Coloma i de Barcelona, i hi quedaven meravellats.
–F: Hi posem la il·luminació del carrer i l'arbre és fet manualment per nosaltres, bombeta per bombeta.

–Quines altres activitats organitzeu?
–M: Teníem un professor de pintura, que va morir. Però hem seguit fent pintura i manualitats sense contractar cap altre professor, perquè entre totes i amb YouTube anem fent. És una trobada que fem alguns dies per setmana i unes pinten, d'altres fan altres coses. Tenim persones que venen a pintar i que són de l'Hospitalet o de Santa Coloma.
–F: No ho entenem. Venen els de fora i els d'aquí no venen tant.
–I: La gent gran del barri ve a les tardes a jugar les seves partides de dòmino o a les cartes, xerren una estona...
–M: Això no és com una associació de veïns, sinó més aviat com un club social.
–José (J): També tenim el futbol sala. Els nens s'entrenen en els patis de les escoles Sant Jordi i Montseny.
–M: Però hem demanat que arreglin les pistes del Longarón perquè hi entrenin els equips de l'associació i, no sabem quan serà, però està previst que es faci.
–J: Ara són de quitrà i si hi caus... Per això van deixar de jugar-hi. Abans jugaven i entrenaven allí i ens agradaria que fessin una pista en condicions.
–I: Des de fa uns anys hi és l'Institut Aiguaviva, però nosaltres reivindicàvem que s'arreglés la pista per als equips de l'esport escolar i que el pati quedés obert perquè la gent del barri en poguéssim fer ús. Amb això, les pistes de bàsquet de La República i la petanca, hauria quedat el barri, no com un voldria, però sí una mica més aprofitat.

–La festa del barri l'heu deixat de fer.
–M: Sí, des de fa uns anys. Com que vam baixar de socis, era molt complicat. Fèiem tres dies de festa, de divendres a diumenge, i organitzàvem de tot. Va venir fins i tot Rumba Tres.
–F: I també hi va venir La Húngara.
–M: Hi venia molta gent i teníem el bar on fèiem entrepans i fèiem uns pocs diners, però es treballava molt. Acabaves rebentada dels tres dies.

–La vostra regidora de barri és la Mercè Pérez. Quin vincle hi teniu?
–I: Hi tenim reunions de tant en tant, a vegades ve o si hi ha alguna cosa li truquem i, normalment, allò que li anem proposant ens ho soluciona bastant bé. Els regidors que hem tingut sempre hi han col·laborat. No et donen tot el que els hi demanes, però hi col·laboren.
–M: Hem tingut sempre molt bon rotllo amb ells, tot i que si hem hagut de fer un cop a la taula, l'hem fet.

"Antigament, aquest era un barri bastant complicat. Però des de fa 20 anys ha anat canviant"

–Quina ha estat la vostra principal demanda?
–I: L'accessibilitat a l'estació. Ja n'ha sortit la licitació i a veure si ho arreglen, però el que més hem reivindicat és que seguissin fent força a ADIF per solucionar els problemes de les persones que no poden creuar-hi. També vigilem molt la neteja. Abans teníem un problema gran a la filera d'arbres de la plaça Suñé, amb les caques dels gossos. A l'estiu no hi podies passar, perquè com que ningú les recollia...

–L'aparcament és un dels problemes del barri, oi?
–I: Quan veus que hi arriba un tren, ja saps on pot haver-hi algun forat; sinó no hi aparques. Però tampoc tenim espais per fer-hi aparcaments.
–J: Encara sort del pàrquing de l'estació, perquè sino no sé on aparcarien els que venen a agafar el tren

–Hi teniu problemes de seguretat?
–M: Ara, no gaires.
–I: Antigament aquest era com qualsevol altre barri bastant complicat. Però des de fa 20 anys ha anat canviant.
–M: El nostre és com tots els barris. Hi ha zones on hi ha gent que fa botellades. Però en estar a prop de l'estació, la policia hi passa molt. Trec el cap per la finestra i veig la policia cada nit fent-ne el seu recorregut.
–F: Això a banda de la secreta, que també hi dona voltes.

–Què en penseu de la urbanització del Calderí, un barri limítrof amb el vostre?
–I: Pels seus equipaments, ens pot beneficiar a nosaltres i a tot Mollet. Si fan pistes esportives, un equipament municipal, un ambulatori... a nosaltres ens beneficiarà, perquè ho tindrem al costat i no haurem de desplaçar-nos a l'altra punta de Mollet.
–M: Jo no ho veig malament. De cara a la gent jove, és bo que facin pisos de protecció oficial. Jo tinc dos fills, un amb gairebé 28 anys i encara és a casa, perquè els lloguers estan molt alts i per comprar-ne un pis que estigui bé, són molts diners.
–F: Ajudaria a fer que els joves s'hi quedessin. No és bo per a Mollet que uns marxin cap a un poble i d'altres cap a un altre.

–Com ha viscut l'AV la pandèmia?
–M: Hi ha hagut moltes morts al barri i és fotut. El 14 de març del 2020 vam tancar i encara no hem reobert. Però pensa que si venen uns a jugar al dòmino i d'altres a pintar, no tenim prou espai per tenir-los a tots separats.
–J: Potser al setembre mirarem de tornar a obrir, a veure si ja es pot fer alguna cosa.

Edicions locals