'Sovint, l'única manera d'aconseguir les demandes per al barri és a través de les associacions de veïns'

AV Col·legis Nous 

D'esquerra a dreta: Ada Marmori, Josep Gillués i José Pizarro
D'esquerra a dreta: Ada Marmori, Josep Gillués i José Pizarro

Sergio Carrillo

L'Associació de Veïns Col·legis Nous –del barri homònim que antigament s'anomenava Rosaleda-Can Gomà– s'ha traslladat aquesta tardor a la Masia Can Lledó, després que ara fa un any es tanqués l'edifici de l'antiga casa dels mestres a causa d'uns despreniments de la finca. La junta actual de l'AV està formada per Ada Marmori (secretària), Josep Gillué (president) i José Pizarro (tresorer).

–Els últims anys heu patit la pandèmia, com tots, i heu hagut de marxar del vostre local. Com ho heu viscut?
–Ada (A): La Covid, com a tothom, ens va deixar sense activitat. Però es va agreujar la situació amb la nostra seu: ja era insostenible ser-hi allà.
–Gillué (G): El 2019 vèiem que l'edifici s'anava ensorrant per tot arreu. Les parets, la pintura, una esquerda...
–Pizarro (P): A l'agost van posar una senyalització a la porta que deia que es tancava l'edifici fins al 31 d'octubre per obres. Allò es va retardar i no vam poder entrar-hi fins al gener, però gairebé ja no vam poder fer res, perquè al cap de dos mesos va arribar la Covid.
–A: Després ja no vam poder entrar (pel despreniment que hi va haver a l'edifici). Potser, pensant que el dia de demà seria la seu d'uns habitatges socials, ja no hi havia un manteniment constant.
–P: L'edifici està per a destruir-lo.

–Ara us trobeu a la Masia de Can Lledó. Què us sembla la ubicació que us ha ofert l'Ajuntament?
–A: La nostra prioritat era que estigués a prop dels nostres socis i que fos al mateix barri. Si ens enviaven a un altre barri, era molt difícil que vinguessin els veïns.

–En què us centreu com a associació de veïns?
–A: Pràcticament l'associació està per a les demandes. Els veïns ens avisen que passa això o que passa allò. Valorem si fem una instància i la presentem. O si tenim la possibilitat de parlar amb un regidor sobre el cas, en parlem.

"Amb les caques dels gossos, fins que no toquin la butxaca, la gent no es conscienciarà"

–I quines són les demandes principals del barri?
–A: La petició número 1 era Gaietà Vínzia, hi havia caigudes pel tipus de paviment i ara està millor. Durant un temps també vam estar molt per l'incivisme amb els patinets. Vam tenir reunions amb la Policia Municipal i els Mossos d'Esquadra.
–P: El carrer Vicenç Plantada és un desastre per a les persones grans amb mobilitat reduïda, perquè hi ha una petita vorera on no caben les cadires de rodes. I això ho tenim sol·licitat.
–A: També hi havia les caques dels gossos.
–P: L'Ajuntament ens deia que prendrien determinacions amb l'ADN dels gossos, però...
–A: Moltes vegades, fins que no toquen la butxaca, la gent no es consciencia.

–Dels contenidors també en parlàveu.
–A: A la cantonada del carrer d'Antònia Canet amb la Rambla hi havia uns contenidors on s'acumulava una gran quantitat de porqueria. Però ens han donat una bona solució: ara els contenidors són portàtils. És a dir, a les 19 h porten els contenidors i a les 8 h se'ls enduen.
–P: Amb les andròmines també demanàvem més mà dura. Quan es comencen a acumular coses, qui arriba també acaba deixant la bossa a fora. També hem de mirar que potser hi ha excepcions de persones grans que no poden obrir alguns contenidors.
–G: Per exemple, el contenidor del costat de casa s'obre només un pam amb la mà. Si trepitges el pedal, és com si res.

–I problemes de convivència o incivisme?
–A: Moltes vegades hi ha sorolls, gent que posa la música
molt forta... Si hi ha problemes de convivència amb els veïns, nosaltres els podem encaminar i contactem amb la Policia Municipal o els expliquem com ho poden fer ells a través del servei de mediació. També hi ha coneixement que a la Rambla Nova... hi ha treball policial dels Mossos, que hi fan moltes actuacions.
–P: En aquestes coses la policia està treballant molt bé.

–A quines coses us referiu?
–A: Tenim problemes de consum i de passades de drogues. Però moltes vegades els policies ens comenten que tampoc no ho poden fer tot, perquè les lleis no els emparen en tot. A vegades fan les seves investigacions i no poden culminar-les perquè els hi tiren enrere.
–G: En aquest sentit, els policies estan lligats de mans i peus.
–Quina és l'activitat estrella de l'AV Col·legis Nous?
–P: La festa del soci. La fèiem als Col·legis Nous. Però arran de l'accident al Madrid Arena la vam haver de canviar al Mercat Vell, perquè ens demanaven contractar seguretat.
–A: Ara veurem si la tornem a fer un altre cop allà, perquè no es recomanen els actes en espais tancats.
–P: Tant de bo la puguem fer aquest any.

–Hi ha hagut socis que us han preguntat per la situació amb Sinera després d'aquest any d'inactivitat.
–P: Sinera és una mútua de decessos sense ànim de lucre per als socis de les associacions de veïns. La nostra associació té uns 70 socis i 29 d'ells estan subscrits a Sinera. Tot i haver estat parats, el tema amb Sinera es manté igual.
–A: Ens anirem trobant amb casos d'alguns dels nostres socis que potser han traspassat des que va començar la pandèmia i els familiars tinguin dubtes amb Sinera.

"Tenim problemes de drogues. Però moltes vegades les lleis no emparen els policies en les seves investigacions"

–Quina és la salut de l'associació pel que fa a la participació activa del veïnat?
–A: En quasi totes les associacions de veïns passa que és molt difícil que la gent hi vulgui deixar el seu temps lliure. No ens paguen per estar aquí, és totalment altruista i entenc que, amb la vida que porten els joves, és molt difícil compaginar-ho tot amb una associació. Ser sòcia és més fàcil que ser-hi al capdavant. A la junta són dues hores cada dilluns, però darrere hi ha més coses: hi ha reunions, hi ha una responsabilitat i hi ha d'haver un compromís. I moltes vegades és complicat. A mi em satisfà molt treballar amb aquestes dues persones, perquè s'hi entreguen en cos i ànima a l'associació i aprenc molt d'ells.

–Com seduiríeu el veïnat per apuntar-s'hi?
–A: Hem de ser conscients que moltes vegades és l'única manera de poder aconseguir coses per al barri. Si es fa una instància a través d'una associació, l'Ajuntament sap que hi ha molta gent al darrere i això pot tenir molt més pes que fent-la de forma individual. La gent pensa que una associació t'ha de donar alguna cosa, com que hi ha d'haver un intercanvi. I moltes vegades no hi són perquè et donin coses, sinó perquè facis alguna cosa positiva pel municipi. Sembla molt idealista, però és el que realment busquem.

–I per quin motiu hi vau entrar vosaltres?
–G: Jo soc un dels fundadors. Ens vam reunir uns quants del barri per formar-la; ens van convocar a tots els presidents dels edificis. El primer tresorer vaig ser jo, el 1989, i després he anat passant per tots els llocs de la junta. Sempre hi he sigut per fer alguna cosa útil per a la resta.
–P: Nosaltres ens vam anar apuntant i anàvem a les reunions, i va arribar un moment en què es va canviar la junta i ens vam presentar. Ja fa tres o quatre anys que soc el tresorer. Tot el que fem és en benefici del barri: amb les barreres arquitectòniques, les caques dels gossos, l'incivisme dels mobles...
–A: Quan vaig venir a Mollet, ho veia com una forma d'integrar-me. M'agrada molt ajudar la gent i era una forma d'estar al seu costat. No coneixia ningú, a banda del meu marit, i així vaig anar coneixent molta gent. Hi aporto el que puc, i aprenc molt al mateix temps. També fem pedagogia amb els veïns, perquè hi ha coses que tampoc es poden fer i ho hem d'explicar a la gent. No tot són victòries, és un estira-i-arronsa.

Edicions locals