Sergio Carrillo

Modesto Martínez (president), Zoraida Hernández (vicepresidenta) i Jordi Hernández (vocal) formen la junta de l'AV, que actualment compta amb 87 socis.

–El desembre de 2019 vau entrar a registre de l'Ajuntament una proposta de pla integral per al barri. Quin recorregut ha tingut?
–Zoraida (Z): Va quedar aturat per la pandèmia i ara ho reprendrem. No hem tingut una resposta oficial i en les reunions que hem tingut tampoc accepten que estiguin donant resposta al pla, però sí que el tenen en compte. Pensem que gràcies a això s'han posat les piles i ens arreglaran la plaça del carrer 11 de Setembre, la plaça Sense nom que en diem nosaltres col·loquialment. Aquesta va ser una de les peticions que vam fer, perquè la plaça és gairebé un abocador d'escombraries.
–Jordi (J): Es van fer pancartes i una mica de soroll, i sembla que ara ens miren una mica. Per això també s'està fent el projecte del carrer 11 de setembre i la vorera de l'estació.

–Penseu que la resta de peticions tiraran endavant?
–Z: Quan estàvem preparant el pla, des de l'Ajuntament ens van dir que no seria senzill i que no podien dedicar-se només a un sol barri. Nosaltres ja sabem que no es poden portar a terme totes les peticions de cop, però els vam demanar que ho anessin incloent als pressupostos anuals, perquè la veritat és que aquest barri està abandonat.

–En quin sentit està abandonat?
–Z: No hi posen gaire la mà en aquest barri. Els carrers i les voreres es veuen brutes i tot es veu en un estat d'abandonament.
–Modesto (M): Aquest barri està ple d'escombraries, i els gossos pixen i caguen arreu. La gent no n'és conscient. Aquí també faria falta policia de barri; això seria ideal. Nosaltres paguem tots els impostos tot l'any. Si l'Ajuntament des del primer dia hi hagués apartat el 5% del que nosaltres paguem per al barri, ara podrien arreglar-lo. Però en 54 anys no han fotut res i fins i tot les voreres les vam pagar nosaltres

–Trobeu a faltar equipaments al barri?
–Z: Sí i tant. De fet, sol·licitem que s'obri la pista de l'escola Sant Jordi els caps de setmana, perquè a la plaça de l'Estatut hi juguen a futbol i aquest no és espai per a això.
–J: Ens diuen que algú s'ha d'espavilar amb la clau, ells no volen saber-ne res. Penso que com que no hi ha cap equipament en tot el barri, l'Ajuntament hauria de fer un esforç i obrir l'espai ells. En un cantó tenen el pavelló de bàsquet i en l'altre tenen el d'hoquei; i tots hem de marxar d'aquí per fer coses. O saltar la tanca de l'escola, que ja es fa, i un dia es farà mal algú saltant-la.

–Teniu detectat algun espai que pogués esdevenir un equipament?
–Z: Hi ha un edifici al carrer Girona amb Terol, que era una botiga de mobles i que no es pot habilitar per a habitatges. Aquest podria ser un edifici que comprés l'Ajuntament i que perfectament podria funcionar com a centre cívic.

–L'aparcament és un mal endèmic de la ciutat que també afecta aquest barri.
–M: Efectivament. Aquí no hi ha lloc per aparcar i cada vegada hi ha més cotxes.
–J: Has d'anar a aparcar a l'Opel, si tens sort.
–M: Però allà ja hi aparquen tots els que venen a la formació professional de l'IES Mollet. Quan es va construir el barri no es va tenir en compte l'aparcament, i ara és un problema difícil de solucionar.
–J: On també aparquem és al costat de l'escola Montseny, però si ara volen construir el Calderí, encara hi haurà més cotxes, a banda de la contaminació. Hi hauran d'habilitar alguna esplanada onwww es pugui aparcar en condicions.

–Com a associació, heu donat suport a la plataforma Salvem el Calderí. Per què hi esteu en contra de la seva urbanització?
–J: Com a associació del barri, estem interessats amb el que li passi a la ciutat en general i em sembla que Mollet, per com està configurat, ja és prou gran. Sí que es podria fer en aquests terrenys alguna cosa que fes falta al poble, però no un altre centre comercial del tipus del Baricentro, que ja n'hi ha prou supermercats a Mollet i aleshores tindríem problemes de mobilitat a dins del poble.
–M: Amb més supermercats, el que fan és que totes les botigues d'aquí vagin tancant. De comerços petits, cada vegada n'hi ha menys.
–J: A més, que el projecte del Calderí és per recollir calés, amb permisos d'obres i venda de terrenys. És un negoci. Que mantinguin i arreglin el que ja està fet, i quan ho tinguin tot ben arreglat i ben maco, parlem-ne.

–Darrerament, heu col·laborat amb entitats més aviat juvenils com Morats i Atzarola. Per què són importants aquestes sinergies?
–Z: Ajuntar-nos amb Morats va sorgir de manera casual, per fer activitats conjuntament, sobretot per a la festa del barri. Ha estat molt positiu reunir-nos amb gent jove, que a més hi aporten la seva experiència que ja tenen en l'organització d'esdeveniments.
–Z: Amb els nois d'Atzarola, un dia van venir aquí, picant a la porta i dient: 'Ens deixaríeu fer una projecció d'una pel·lícula?'. Vam fer la projecció i ens va semblar molt bé tant l'acte com les idees que portaven, de gent més jove. No és el mateix la lluita que pot tenir una persona gran que una persona jove, cadascú té un enfocament de per què lluita. Malauradament, a les associacions de veïns normalment hi ha gent més gran, que sí que porten els nens petits, però quan són joves desapareixen.