"Hem pogut prolongar la vida del malalt de càncer de pulmó"

Gisela González Marinello Metgessa del Centro de Immunologia Molecular de Cuba, que estudia una vacuna per al càncer

"Tot i el bloqueig, vam arribar a col·laborar amb una companyia nord-americana"

Riallera i xerraire, aquesta metgessa cubana, nascuda a l’Havana el 1953, ha dedicat mitja vida a la investigació de remeis contra el càncer. Gisela González Marinello va començar a treballar el 1989 a l’Hospital Oncològic de l’Havana i el 1994 va esdevenir investigadora del llavors nou Centro de Immunologia Molecular de Cuba. Allà és responsable de CiMAVAX, un programa de vacunes terapèutiques contra el càncer de pulmó, que divendres presentava als especialistes de l’Hospital de Mollet. -per Montse Eras

–El càncer es pot vacunar?
–Sí, però cal remarcar que hem desenvolupat una vacuna terapèutica. És a dir, que no evita la malaltia, no és preventiva, sinó que deté els tumors i, per tant, prolonga la vida del malalt de càncer de pulmó avançat.

–I com han trobat el tractament?
–Està basat en un sistema que influeix en el creixement dels pulmons i, per tant, el que intenta la vacuna és aturar la progressió i perllongar el temps de vida amb una bona qualitat de vida.

–És menys agressiva, doncs, que altres tractaments.
–És poc tòxica, al contrari que la quimioteràpia i la radioteràpia que són més agressives. Per això, aquest medicament pot ser utilitzat de forma crònica i, per tant, pot convertir el càncer avançat en una malaltia crònica controlada.

–Quins són els resultats en l’esperança de vida del pacient?
–És difícil de dir. Després de fer els tractaments convencionals, si no han anat bé, l’esperança de vida d’un pacient amb un càncer de pulmó avançat és d’uns quatre mesos. La mitjana dels pacients que han fet el tractament és d’un any. Duplica l’expectativa de vida.

–La vacuna està en fase de desenvolupament. Pot ser encara més efectiva?
–S’ha donat algun cas en què un tumor ha desaparegut. Però cal tenir en compte que la vacuna encara està en fase experimental. A Europa s’està estudiant actualment.

–És més complicat que una vacuna investigada a Cuba arribi arreu del món?
–És complicat perquè és molt car desenvolupar aquests productes, sobretot pels assajos clínics, que valen milions. Com a país pobre, no ho podem fer sols. Nosaltres posem el coneixement científic, però hem de buscar un partner que posi els diners.

–Ha estat fàcil trobar-lo?
–A Europa se’ns ha endarrerit, fins que hem trobat el partner adient. I ara veurem si funciona. És una companyia escocesa d’origen de Malàsia. No és gaire coneguda.

–I a Amèrica?
–Ara treballem per trobar un partner a Estats Units. De fet, tot i el bloqueig, vam arribar a fer una llicència amb una companyia nord-americana, Cancervax, que lamentablement a fer fallida per una altra vacuna.

–No debia ser fàcil...
–Va ser un procés maco i interessant. Va arribar al Senat. El doctor líder de la companyia va explicar que no podia ser que, per problemes polítics, els nord-americans no poguessin comptar amb un producte que es produïa a Cuba. Va guanyar el litigi i vam treballar quatre anys junts i vam avançar molt durant aquest temps. Malgrat tot, la negociació amb Estats Units és molt complicada.

–I el finançament del propi centre d’investigació d’on surt?
–Comptem amb un pressupost del govern. A més, fem moltes sortides comercials a congressos i també tenim col·laboradors. Per exemple, treballem amb una empresa peruana, que té interès en què la vacuna es conegui.

–La visita a Barcelona i a Mollet s’ha d’entendre en aquest context?
–Sí, vaig planificar la visita per participar al congrés Baccine Phacilitate Leader Forum, celebrat a Barcelona. Però he vingut gràcies al doctor Hernández Bronchud [cap del departament d’Oncologia de l’Hospital de Mollet]. Ell coneix el meu cap i ha visitat les instal·lacions del centre perquè té una ONG a Cuba. I ell va ser qui va aconseguir que pugués venir.

–Tenia problemes per sortir de Cuba?
–Havia d’actualitzar el visat i per sortir de Cuba el més difícil és que l’altre país te l’aprovi. Un dels que posa més dificultats és Espanya. A l’ambaixada em demanaven tot de requisits que la companyia que organitzava el congrés no em podia enviar, perquè són anglesos. Així, que el doctor Bronchud em va fer la carta que em demanaven.

–I per a vosaltres és important donar a conèixer els vostres estudis.
–Sí, a les ambaixades haurien de canviar la normativa. No se n’adonen del tipus de visita que has de fer. Haurien d’estudiar cada cas, perquè és important que la comunitat científica expliqui els seus avenços.

-Arran de la difusió que en feu, us trobeu gaires estrangers que vénen a buscar la vacuna?
-Sí, molts. A Cuba hi ha dos hospitals on es dóna servei de pagament als estrangers. Seria ideal que el pacient rebi totes les dosis allà, perquè el metge ha d'evaluar cada cas, però sovint se'ls hi posa la primera i després s'enduen el medicament al seu país.

-Algun dia es podrà arribar a parlar d'una vacuna preventiva?
-Sí, de fet les vacunes de l'hepatitis són profilàctiques. Però en aquest cas, el problema seria a qui es vacuna, perquè l'organisme tampoc s'ha de sotmetre a un tractament de per vida contra una malaltia que potser no tindria mai. Potser per a determinats grups de risc... Però és complicat.

Edicions locals