"Malgrat les decisions vinguin de fora, la gent veu l'alcalde com el responsable de tots els mals"

Josep Monràs Alcalde de Mollet

S'ha complert un any del nou mandat municipal

Ara fa un any Josep Monràs i Galindo (Mollet, 1960) va prendre possessió del ceptre d’alcalde per tercera vegada, després que el 2004 prengués el relleu a Montserrat Tura i que el 2007 revalidés el càrrec ja com a cap de llista. L’actual batlle va entrar a formar part del govern municipal el 1991, com a regidor d’Esports i posteriorment va encapçalar també les àrees de Promoció Econòmica, Comerç, Ocupació i Hisenda i Serveis Personals. Va ser també responsable d’Esports de la Diputació. -per Montse Eras

-Aquest ha estat l’any més dur al capdavant de l’Ajuntament?
-Sí, sense cap mena de dubte és un dels anys més complexes i més complicats. Jo em vaig incorporar a l’equip de govern el 1991 i, per tant, he viscut molts mandats, però certament aquest ha estat un any molt convuls per la situació global.

-I per això ha reivindicat sovint que no vol ser un mer gestor?
-Sí. Alguns ho han volgut malinterpretar. Però ara més que mai s’ha de fer política, no únicament gestió purament administrativa i econòmica. Ara els ideals i els pensaments tenen més valor que mai.

-Això ha implicat un canvi de mentalitat a l’administració pública?
-Hauria d’implicar-ho. A l’Estat i a la Generalitat purament fan gestió dels aconteixements i caldria anar una mica més enllà. Ens fan la descripció d’una situació que ja coneixem, però no ens expliquen la seva proposta política per gestionar allò que tenim a les mans. És la resignació? És exclusivament el compte de resultats econòmics? O també cal tenir present el compte de resultats socials? Està clar que s’ha de gestionar un pressupost i uns serveis, però cal més.

-I quina és la proposta política del govern que vostè encapçala?

-S’han d’articular els mecanismes per sortir-nos del poder del mercat financer. Els Estats poden fer-ho, si hi ha voluntat. I fins que això no ho facin, els ajuntaments seguirem pagant els plats trencats.

-Llavors vol dir que l’Ajuntament està lligat de mans?

-En part. Però sí que pot fer polítiques en funció de la seva realitat. Per exemple, els serveis a persones amb disminució són un projecte social que té Mollet i no tenen altres poblacions. I en vull parlar d’això. Seguiré esmerçant els recursos en aquests projectes, mentre que altres ajuntaments el que fan és quadrar comptes, encara que signifiqui reduir polítiques socials i d’ocupació. Per tant, sí que aplico un ideari polític per tal d’intentar, a la meva mesura, encara que sigui petiteta, fer una contenció a la situació de crisi que pateix la ciutat, amb molts límits, clar. En els dos darrers anys, no he rebaixat el pressupost en escoles bressol, sinó que l’he apujat.

-Una pujada obligada per les circumstàncies.

-No, perquè hauria pogut imputar allò que no envia la Generalitat a les famílies usuaries. Són faves comptades, però no ho he fet.

-Si la Generalitat retalla més la seva aportació, caldrà fer-ho?

-Jo seguiré augmentant l’aportació de l’Ajuntament, però no puc anar asumint allò que altres no fan. És fàcil quadrar comptes. Però si es revisa el pressupost de fa 5 anys en serveis socials, es veu que s’ha anat augmentant. Això no ho han fet administracions superiors. Això sí que és fer política.

-Estan fent falta molts ajustaments, però.

-Sí, evidentment, i els estem fent. Però hi ha elements essencials als quals no vull renunciar, mentre pugui.

-L’Ajuntament des de fa uns anys té menys ingressos, però incrementa algunes partides. A més, s’estan revisant contractes i serveis per reduir despesa. La ciutadania té la sensació que fins ara s’han malbaratat alguns recursos.

-No. Quan hi ha algun impresentable des d’altres administracions que diu que els ajuntaments han malbaratat instal·lacions, els hi responc que em diguin quina. El discurs demagògic és el més fàcil de fer.

-Precisament al darrer ple vostè acusava el grup d’ICV-EUiA de fer demagògia en la retallada del servei de neteja.

-Quan hi ha uns treballadors que legítimament no estan a favor d’un acord amb l’empresa de neteja, que tot i els ajustos salvaguarda el 95% de la plantilla, ningú esmenta que el que s’havia acordat en una època millor estava molt per sobre del conveni col·lectiu. I, de fet, l’actual acord, segons em diuen, continua estant-hi per sobre. Alguns només volen recordar el conflicte. Com tampoc ningú recorda tot el conjunt de serveis municipals que té Mollet.

-La gestió del conjunt de serveis ha suposat un destacat endeutament, però.

-Aquells que defensen la manca d’endeutament, només pensen en la gestió econòmica, i l’administració pública no és una empresa privada. Quan vols mantenir serveis, has de fer un esforç. I l’únic que s’ha de fer amb el deute és controlar que es pugui pagar. Nosaltres hem tingut capacitat en un mes de retornar 1,5 milions d’euros. Si estiguessim tan malament, no ho hauríem pogut fer. Si els bancs haguéssin continuat donant crèdit, nosaltres haguéssim seguit pagant els proveïdors amb absoluta normalitat.

-Aquest crèdit de gairebé 14 milions que ha demanat el consistori per poder pagar proveïdors encara farà més dura la situació de les arques municipals, però.

-No necessàriament. Són 10 anys amb 2 de carència, a un 6% d’interès... l’Estat determina uns indicadors econòmics per a les administracions públiques. Per exemple, a la Generalitat li van retornar el primer pla d’ajust. Nosaltres el vam presentar i es va ajustar. Evidentment, fent sacrificis. Estem fent moltes coses que, de moment, encara no es perceben i estem estalviant, com fa qualsevol família.

-Moltes famílies han renunciat a algunes activitats. Té por que Mollet hagi de renunciar a algun servei?

-A mi em preocupen dues coses. D’una banda, que, producte dels recursos que no aporten altres administracions, s’hagin de tancar alguns serveis. Per exemple, la secretària general del SOC ens deia divendres que per a aquest any i el vinent no hi ha ni un sol euro per a plans d’ocupació. La frase és molt clara.

-Mollet, però, supera el 20% d'atur...
I ara més que mai es necessiten aquestes polítiques. Aquesta és la clara diferència entre la gestió econòmica i la gestió política. I quina decisió pren l'Estat amb l'acompanyaments de la Generalitat? Plans d'ocupació, zero! Plans de formació, entre el 60 i el 70% de reducció. Clar que això ens afectarà; ens destrossa tota la nostra capacitat... i no és culpa nostra.

-I quin futur li espera a EMFO
[Empresa Municipal de Formació Ocupacional i Ocupació], doncs?
-EMFO seguirà fent intermediació entre empresa i treballador, està clar. Però, clar, tota la formació i una part dels plans d'ocupació depenien del que rebíem de l'Estat i la Generalitat. Si aquesta és de deu a zero... Hi estem treballant, però, no estem amb els braços creuats. Quan alguns diuen que cal mancomunar serveis i crear estructures noves per fer-ho... quins serveis podem mancomunar els ajuntaments de la comarca per fer plans d'ocupació i formació si no hi ha ni un duro?

-I el segon element al que feia menció abans?

-Doncs que producte de les retallades, les quotes comencin a ser inassumibles. I, per tant, indirectament... Un exemple: l'Escola Municipal de Música. La Generalitat està dient que hi aportarà zero. Això que abans era d'uns 500 euros, jo no ho puc assumir. Ja estic parlant amb els professors i estan disposats a fer ajustos i sacrificis. Però al final hi haurà una quota. Nosaltres protegirem més els alumnes que vulguin fer llenguatge musical i iniciació a l'instruments. Ara, aquells que vulguin especialitzar-se en un instrument, hauran de pagar el cost.

-I, clar, no tothom ho podrà assumir.
-Potser no totes les famílies. Això és el que portarà a que hi hagi algun servei que tanqui. Ja hi ha algun ajuntament del Maresme que ha tancat una escola bressol.

-I a Mollet es podran mantenir les tres escoles bressol?

-Aquesta és la nostra voluntat. Però ja està clar que la quarta escola bressol, no serà possible. El Departament d'Educació hi està treballant, però amb incertesa perquè la Generalitat no diu quan aportarà. Han dit 1.300 del curs que ja està fent la cloenda... però si finalment són 1.100, la diferència s'haurà d'assumir amb pressupost municipal. Tampoc ens han dit què aportaran per al proper curs. Imagina't que són 600 euros, quan fa dos anys eren 1.800. Quina quota pagaran els pares?

-I l'Ajuntament no ho podrà assumir...
-No, però el polític que tens més a prop és el teu alcalde. Per tant, acaba sent el culpable de tots els mals mundials... Intento explicar d'on vénen les decissions, qui retalla i qui manté els recursos. Jo no sóc responsable de tot. Però entenc que la situació és d'ofuscació en alguns casos.

-La situació, però, sembla que també ha portat a un cert desànim al consistori. Per exemple, enguany no s'ha presentat el Pla d'Actuació Municipal (PAM), que era una mena de compromís amb la ciutadania.

-No, però hi estem treballant. Sí que és veritat que hi ha coses del darrer que han quedat pendents. Hem iniciat el PAM i el farem públic properament, però en aquest cas serà de mandat [ja no anual]. En aquest pla podrà haver-hi algunes concrecions, però d'altres coses que no es podran concretar perquè dependran de les circumstàncies canviants. No podem saber ni què passarà el 15 de juny.

-No poden planificar, doncs?
-Això que està passant no s'havia produït mai i es podia fer una planificació a mig o llarg termini. Ara calen actuacions amb celeritat i rapidesa i, fins i tot així, pots tenir la garantia que l'encertaràs, perquè tornen a canviar les regles de joc.

-Se sent sovint als regidors del govern queixar-se de les continues sorpreses dels consells de ministres.
-Clar, perquè no podem calcular res. Què els hi dic jo als pares sobre les escoles bressol l'any vinent? Doncs, no ho sé, no en tinc ni idea. Tampoc sé si el ministre d'Economia canviarà normes respecte al finançament dels ajuntaments que ens repercutiran negativament. Si fa uns comptes restrictius, hauré de donar la volta al pressupost. I això afecta a tots els alcaldes de Catalunya i d'Espanya, no només al de Mollet. Ens queixem tots, sense distinció de color polític. Alguns han de callar una mica per compromís polític i altres podem cridar més.

-Una de les seves queixes és el canvi de bonificacions del peatge de Mollet.
-La Generalitat ha canviat el model de peatges per no pagar. Si fos per recaptar, hi estaria d'acord, perquè recapta la Generalitat i ho pot dedicar a transport públic. Ara, el motiu principal del canvi de model és per no seguir pagant els milions d'euros que el govern de la Generalitat paga a les concessionàries. I, a més, les concessionàries no tenen pèrdues, tenen amortitzades les seves inversions. Abertis té 353 milions d'euros anuals de beneficis. Que els ciutadans de Mollet hagin de pagar el desdoblament de l'AP-7 a l'altura de Girona no és raonable.

-Vostè, doncs, acceptaria un altre model de peatge?
-Sí, si fos un model de bonificació, amb peatges per controlar la mobilitat, que ho recapti la Generalitat i ho dediqui a temes socials, a transport públic... El ciutadà que li toca pagar, ho entendria. El que no entén és que hagi de tornar a pagar i aquests diners vagin a Abertis i, de retruc, La Caixa. El senyor [Isidre] Fainé, d'una caixa catalana, hauria de posar també el seu granet de sorra en la situació que viu el país. Si en lloc de guanyar 352 en guanya 358 tampoc li passaria res i ajudaria a molts ciutadans que es veuen obligats a passar pel peatge.

-Vostè i altres alcaldes han mantingut reunions amb el conseller Recoder per recuperar les antigues bonificacions del peatge. Però, davant d'aquest context que vostè mateix descriu, creu realment que serà possible que la Generalitat suprimeixi el peatge de Mollet?
-Amb la conjuntura actual serà molt difícil i complicat, però no per això deixem de reivindicar la gratuïtat per a la mobilitat obligada, com a mínim; perquè realment el que volem es que s'alliberi el peatge de Mollet-la Llagosta.

-Així doncs?
-La Generalitat té el problema que la concessionària li diu "bonifiqui el que vulgui, però vostè m'ho paga". I les concessionàries són de qui són. El president d'Abertis, Salvador Alemany, és assessor del president Mas... Negociar la fi d'una concessió es pot fer jurídicament, però...

-De tota manera, l'anterior govern tampoc ho va revisar.

-No, segurament hagués pogut rescabalar les concessions, però com a mínim va plantejar unes bonificacions del 100%. En canvi, l'actual govern s'ho ha carregat. És cert que ara veig molt difícil que es pugui retornar a la gratuïtat, però veig possible canviar les condicions de bonificació. Si més no, ho estem intentant i a final de juny ens tornem a reunir amb el conseller.

-El peatge és un dels temes sense resoldre, però n'hi ha d'altres. Mollet té un edifici judicial iniciat però sense partida per acabar la part més important de l'obra.
-Sí, i les actuals dependències judicials són esperpèntiques. Per això la Generalitat en el seu moment se n'adona que cal construir un altre espai i es pren la decisió. La consellera Bozal té clar que Mollet és una de les 3 o 4 prioritats que hi ha a tot Catalunya, però aquest any no és possible reprendre la inversió. Per tant, hi ha un reconeixement per part del govern. A més, ja ens hi hem gastat un milió d'euros. Què fem? Els llencem i deixem allà el formigó? No estem per llençar recursos públics.

-I amb els Til·lers què passarà? Em refereixo a la pròpia infraestructura.
-No ho sé. Els terrenys són de la Generalitat, no crec ni que ho hagin pensat. Potser el que tindria lògica és integrar-ho a l'Institut de Seguretat. Però no en tenim cap coneixement; de fet vam saber que volien tancar-lo per la premsa. Que el Departament de Justícia no ens ho notifiqués em sembla una manca de respecte absolut. De fet, tenim manca d'informació per part de la Generalitat.

-I el fet que CiU hagi entrat al govern de Mollet pot evitar aquests exemples i propiciar un diàleg més fluid amb el govern català?
-Crec que sí. No tant les decisions, però sí el diàleg. En alguns aspectes ja ho ha fet.

-Com ara?
-Molts projectes. Un exemple podria ser la residència per a persones amb disminució. Però el pacte no es va signar amb aquesta visió. De fet, l'oferta de col·laboració amb altres formacions està sobre la taula. Però demano menys demagògia i més maduresa política. La situació ho requereix. La feina és explicar als ciutadans les coses tal com són i no fer discursos buits. Malauradament a la política municipal és plausible una certa hipocresia política, i això no ajuda.

-Ha canviat en algun sentit la relació amb els grups municipals arran del context econòmic i social?
-La meva relació amb la pràctica totalitat dels regidors és de cordialitat i diàleg, i de discusió serena dels problemes. No he dit amb tots perquè tens davant persones que no volen dialogar i només volen imposar la seva visió de les coses i que no volen escoltar, es fa difícil poder arribar a acords.

-Parla d'un grup municipal o de regidors en concret?
-Parlo d'algunes persones concretes i d'alguns grups, perquè va variant en funció dels temes que hi ha sobre la taula. En una altra situació, aquestes discusions no tindrien tan efecte nociu. ICV no pot fer segons quins discursos sobre conflictes laborals, que sovint són contraris entre ells. No jugui ni amb els sentiments ni amb les situacions de les persones. Fa quatre dies discutíem el pressupost i demanaven augmentar partides, i ara parlen de malbaratament. Fa quatre dies demanaven més recursos per al grup i després ho critiquen...

-Creu que la polèmica dels sous dels càrrecs electes ha marcat les relacions entre els partits en aquest mandat?
-No, jo crec. Tot i que va ser una clara manipulació d'ICV-EUiA. No vull obrir ferides, però és així. La resta de formacions també van patir la situació. Aquí la figura de l'alcalde va rebre, però ningú esmenta el canvi de model dels portaveus del grup de l'oposició, que ara tenen retribució. Tampoc va ser interessant que la llavors portaveu d'ICV-EUiA tingués un salari proporcionalment superior al de l'alcalde, ni que l'actual portaveu del PP amb el salari de la Diputació i de l'Ajuntament cobri més que l'alcalde de Mollet, ni per les acusacions públiques que va fer a l'Antonio López i la seva militància.

-Encara li dol, veig. Creu que se'l va atacar injustament?

-Crec que clarament hi va haver una manipulació dels fets i que un partit ho va encapçalat. I producte d'aquella situació la seva cap de llista va plegar.

-Per motius laborals, va argumentar.
-No, no, va plegar. Ah, que quan et presentes per una formació política no tens un compromís i ho has de tenir en compte aixó? Sembla que no ha passat res, perquè ningú ho ha comentat. Quan un s'equivoca, s'equivoca. Però en el moment de negociació entre els partits polítics, en què jo no hi era, es planteja que els portaveus han de tenir un salari i ho aprova tothom, excepte Iniciativa, que no és que renunciï als diners, sinó que vol que s'incloguin a la partida de grups municipals. I ho volien d'una altra manera, per motius personals.

-Vostè ha assegurat, però, que a l'inici de mandat els hi va proposar entrar al govern.
-Sí, i ho han volgut amagar. Li vaig fer la proposta a la cap de llista i mai van donar resposta. Quan jo ho vaig dir públicament en un ple, cap dels tres membres dóna resposta... ho desmenteixen al cap de 15 dies a la premsa. Per què no ho van dir al ple? Per tant, no som nosaltres que no tenim voluntat d'acord, sinó que ICV-EUiA no en vol, es troba més còmode fora de l'acord.

-De tota manera, hi havia altra gent que no estava d'acord amb el sou que s'aprovava.
-Jo entenc que davant certes situacions personals la gent s'indigni. I entenc que quan hi ha una denúncia al president del Consejo del Poder Judicial perquè va de caps de setmana amb tota la parentela amb diners de les arques públiques que la gent s'emprenyi; jo també. I encara m'emprenyo més quan hi ha gent que justifica el que cobren alguns jugadors i entrenadors de futbol. Molt més que tota la resta... en quin món estem? Algú pensa que la responsabilitat, la dedicació d'un alcalde és anar a sopars i tallar cintes. Tenim responsabilitats, fins i tot, penals. El meu salari mensual és de 3.000 euros, cert. I dels assessors és de 3.500, també és cert. I que alguns que estan en el ple, també; i altres, menys, també és cert. Hi ha coses que estan fora de mesura i producte d'això tots acabem al mateix sac. Els partits, també el meu, també fan hipocresia política. I del tema del sou només se'n parla al món local.

-Els sous de la diputació potser són d'aquests desproporcionats.

-Si, segurament. Els sous dels càrrecs electes s'haurien de regular i s'acabaria la discusió. Crec que he pagat per ser transparent, per explicar les coses obertament. Potser és així. Ara més que mai cal actuar amb pedagogia i responsabilitat. Tothom ha tenir aquest compromís, perquè si no el que passarà és que estem fent créixer els extrems.

-Tem també que creixi la conflictivitat social?
-Crec que es pot apaivagar si som capaços d'aplicar polítiques socials. Si no, la situació serà molt complicada. En funció de la responsabilitat que tenim i de les mesures que ens estan aplicant, crec que fins al dia d'avui estem fent les coses raonablement bé. Perfecte és impossible. I més justes, també impossible, perquè no hi ha els recursos. Hi ha condicionants que ens són incontrolables.
Hem fet creixement en partides socials i d'ocupació. No sé fins quan podrem, però ho hem fet. I mantenim els serveis.

Edicions locals