"L'endeutament del Complex Esportiu no ha suposat una argolla que no ens deixi maniobrar"

Montserrat Sanmartí Alcaldessa de Sant Fost de Campsentelles

"La mancomunitat farà que pobles mitjans puguin mantenir serveis necessaris"

Montserrat Sanmartí i Pratginestós (Barcelona, 1968) revalidava fa un any el càrrec d’alcaldessa de Sant Fost, el qual assolia per primera vegada l’abril de 2008, quan prenia el relleu de Joan Gassó. Anteriorment era regidora de Benestar Social, Educació i Sanitat i Consum. Veïna de Sant Fost des dels 15 anys, aviat va col·laborar amb la televisió i la ràdio del municipi. El 1999 entrava en política de la mà de Gent d’Unió, un grup d’independents propers a CiU. Fruit d’un pacte amb IUSF prenia la cartera de Dona i Igualtat. Ja al 2003 es presentava a les llistes d’IUSF. -per Montse Eras

–El primer any de mandat es tanca amb l’aprovació, finalment del POUM. Aquesta és la definitiva de veritat?
–Per les converses que hem mantingut amb el Departament d’Urbanisme, estem segurs que ara ja és el document definitiu. En el ple del 14 de febrer vam ajornar l’aprovació arran d’una sentència que perjudicava els industrials de Sant Fost i vam intentar canviar uns usos d’un terreny per millorar-ho i salvar una situació. Per això vam frenar el POUM i es va tornar a allargar el procés.

–Un procés de 10 anys.

–Sí. Estem parlant d’un pla d’organització urbanística d’un municipi complicat per la seva orografia, i també pels canvis normatius que hi ha hagut. Per això quan teníem tancada una cosa, calien més informes...

–Quan entrarà en vigor?
–Ara es transmetrà a la Comissió d’Urbanisme de Barcelona i esperem que a la propera comissió de juliol li doni el vist i plau. Llavors es publicarà al DOGC i, finalment, en uns mesos entrarà en vigor.

–El planejament preveu el desenvolupament de diversos sectors. Durant aquesta dècada, però, la situació immobiliària ha canviat molt. En veieu algun a mig termini?
–Hi ha alguns que seran a molt llarg termini, com per exemple el barri Sant Pere. I a mig termini, no ho sabem. Depèn dels inversors i ningú ha vingut a donar-nos pressa, només a preguntar si el POUM previst segueix igual.

–Fa quatre anys sí que hi havia inversors interessats, oi?

–Sí, però per ara la cosa està bastant congelada. Això no vol dir que no ens vinguin un cop Urbanisme ho aprovi definitivament. Però, per ara, no se’ns ha mostrat cap interès de desenvolupar cap pla parcial.

–El desdoblament de la B-500 també ha quedat aturat.

–Sí, però estem obligats a dictaminar el terreny per on passarà la carretera, una via que no hem demanat i que no hi estem a favor del traçat que es proposa perquè malmet espais naturals. Però estem obligats a reservar aquell terreny. Amb la crisi també s’ha paral·litzat el tema, però.

–Amb l’actual context hagués sigut més fàcil el debat del Pla?
–Sí, claríssimament. Hi havia por a deixar de ser un poble. Tot i que plantegem un creixement màxim de 12.000 habitants. La població no creixerà a 24.000 com es deia i, a més, les edificacions tenen la mateixa alçada que les actuals. Per tant, el paisatge es mantindrà. També tenim molt clara la conservació de boscos i per això no es podrà construir més ni a Mas Corts, ni a Mas Llombart ni a la Conreria.

–Si l’alcaldessa hagués de triar una de les zones a desenvolupar, quina seria?
–Més que desenvolupar habitatges... encara tenim Can Coromines amb pisos buits. No em mullaré perquè crec que podria ferir sensibilitats. Però un dels projectes que ara estem treballant és la renovació de la llera del riu Besòs, amb projectes per gaudir de Sant Fost. Nosaltres no tenim un centre, un espai que dóna relacions humanes. Els projectes que s’estan estudiant per la llera del riu van en aquest sentit; que sigui un espai de trobada i esbarjo.

–Quan presentava el pressupost deia que el 2012 no era any d’inversions.
–Grans, no. Però aquests són projectes de poc cost i que els anirem fent per fases, poc a poc.

–Deia també que la manca de recursos es podia suplir amb la implicació de la ciutadania. Està sent així?
–Sí, fins i tot avui he tingut una reunió amb la Diputació pel projecte de participació ciutadana. Al Consell de Cultura la participació és molt bona i, de fet, han ideat la festa major. Joventut també fa consells… I la gent té ganes de participar. L’Ajuntament som tots i hem de demanar l’opinió dels ciutadans i fer-la activa. Ho estic notant sobretot en el voluntariat.

–En quin sentit?
–Quan a Contrapunt va sortir la notícia del menjador social, un projecte que per a mi és bàsic, ens ha vingut molta gent demanant com ho ha de fer per ser voluntari. Això encoratja. Com en el cas del Complex Esportiu, abans de començar la gent ja s’hi aboca. Encara no havien vist les instal·lacions i la gent ja es feia sòcia. Tenim gent magnífica.

–El Complex Esportiu ha superat les espectatives d’usuaris. Malgrat això, és viable?

–Hi ha qui diu que és deficitari, però barreja conceptes. Nosaltres havíem d’aconseguir un mínim de socis per compensar les despeses. I hem aconseguit amb un any els socis que havíem d’assolir en cinc. El que passa és que hem anat ampliant les activitats i això suposa una despesa. Ara tenim servei de quiromassatge, un bar… I clar, el primer any el complex es mantenia amb les aportacions de l’Ajuntament, però necessitàvem el marge per sumar socis.

–L’endeutament que ha suposat aquesta inversió ha valgut la pena?

–Crec que sí, perquè són unes instal·lacions que gaudeix tothom. A més, és un endeutament que es pot assimilar. El problema és que les polítiques econòmiques han canviat molt. Penso que va ser una molt bona decissió perquè la gent ens ho demanava a crits i és un lloc on hi va tothom. I, per a mi, l’esport, a més de la cultura i l’educació, és essencial perquè permet relacionar-se i dóna salut. Era complicat, però què fèiem? Tenir un macroterreny amb quatre parets?

–Afecta, però, el dia a dia de la gestió econòmica municipal?
–No, la situació és complicada, però com a tot arreu. No estem amb una argolla que no ens deixi maniobrar. Paguem el préstec bé; hem fet el pla d’ajust, els proveïdors han cobrat i estem bastant al dia. I tenim altres alternatives per fer minvar l’endeutament. Vull transmetre tranquil·litat. Ja teníem un pla d’amortització i sabíem com actuar si ens fallava alguna cosa. Ho hem demostrat, perquè, malgrat pagar el préstec, no hem tret cap servei.

–Alguns serveis estan, però, a l’espera de poder-hi invertir. És el cas del Club de l’Emprenedor.

–Ja teníem previst que ho faríem al 2013. És un dels projectes claus. Com que hi ha inversió del FEDER, de la Generalitat, de la Diputació, de l’Ajuntament i dels industrials teníem temps fins a 2013 per construir-ho. Dotarà de fibra òptica tot el polígon de Sant Fost, una mancança important per a les empreses. I, a més, és un projecte mancomunat amb Santa Maria i molt vinculat a la futura mancomunitat ampliada i a la futura estació intermodal de la Llagosta. Ens donarà potència en la promoció econòmica. 

–Ha arribat l’hora de pensar en la mancomunitat El Galzeran seriosament?

–Sí; sempre he sigut una gran defensora de la mancomunitat. El Galzeran va sortir d’un projecte senzill, l’Escola de Música. Vam repartir despeses i vam veure que sortia més econòmic, i ens vam esverar, ho podíem fer amb tot.

–I perquè ha dut a terme tan poca activitat El Galzeran?

–Perquè a la mancomunitat actual li manca habitants, suma un màxim de 15.000, i segons quins serveis no surten rendibles. Per tant, vam pecar de covards i ho vam enfocar més cap al tema de treball.

–Ara però ja teniu nous socis. Montornès ja ha aprovat entrar-hi i la Llagosta ho podria fer aviat.
–Ara es parla molt de mancomunar i altres alcaldes s’hi van interessar. Fa que pobles petits i mitjans puguin continuar oferint serveis que són necessaris.

–Per què creu que aquest procés de sumar al territori no ha estat capitalitzat per Mollet, a l’entorn de la idea de cohesionar el Baix Vallès?

–Perquè té més de 50.000 habitants, més capacitat i no ho ha necessitat. Però hi seguirem col·laborant. Ampliar la mancomunitat no és obrir cap guerra contra ningú, sinó el contrari. Aquell concepte de jo vull tenir més que el del poble del costat, s’ha acabat. Jo m’apunto a qualsevol projecte que sigui bo per Sant Fost.

–I què podrà fer en un futur immediat la mancomunitat ampliada?

–Ens interessa molt el tema d’habitatge, promoció econòmica, ocupació i via pública. Aquest any, però, iniciarem projectes, però es veuran el 2013. Però, per exemple, el menjador social podria ser mancomunat.

–I alguna nova proposta?
–Una de les coses que començarem segur és un cap de compres conjunt, de manera que, per exemple, les comandes de material d’oficina es puguin fer conjuntament. És molt fàcil i t’estalvies diners.

–Tornant als projectes futurs, el Mercat Municipal també serà una realitat l’any vinent?
–Hi estem treballant, però serà una realitat a finals de 2013. Vull treballar-ho conjuntament amb l’Associació de Comerciants, que està fent molta feina i intentant tirar endavant comerç en un àmbit complicat.

–Estan molt enfadats els petits comerciants amb la implantació del Lidl?

–L’Ajuntament no hi podia fer res. Era una parcel·la privada i complien normativa, de manera que els hi havíem de donar el permís d’obres. La Generalitat ja els hi havia atorgat el permís d’obertura.

–Canviant de tema, el projecte més polèmic d’aquest any segurament ha estat la Ràdio.
–Crec que s’ha malinterpretat perquè no és una ràdio professional, sinó feta per voluntaris. Tot va començar pel projecte de la Casa Bastinos i un dia en un acte en què hi havia l’alcalde de Mollet, em va dir que Ràdio Mollet es traslladava i que, si volia i l’anava a buscar, ens donava l’equip. És una iniciativa per a la gent del poble, un punt de trobada, un projecte que engresca... i no ens ha suposat un cost elevat. Estem fent una ràdio d’Internet, que ho pot fer qualsevol des de casa.

–Passant al balanç polític, com valora l'acord de govern amb CiU?
–Estic molt contenta de com ha anat, en un any complicadíssim i amb un mandat molt difícil. És un dels millors pactes que hem pogut fer perquè tots anem a una. Estem tirant endavant de la millor manera possible, no de la que ens agradaria fer, perquè voldríem fer molts projectes. De tota manera, ens hi estem esforçant. I al poble hi ha molta estabilitat i tranquil·litat. Estem fent les coses tocant de peus a terra, sense projectes faraònics. Penso que no governen dos partits, sinó un equip, i es nota.

–I com veu el paper de l'oposició?
–Jo vaig començar a la política estant a l'oposició i hi ha moltes maneres de fer-ne. Hi ha partits amb els quals tenim molt bona relació i que fan oposició constructiva, amb ganes de tirar endavant el poble. I hi ha partits que... no comparteixo la seva manera de veure la política. En el món de la política és molt fàcil fer demagògia, però en un moment econòmic i social com l'actual, no és gaire bo per al poble.

–Quina conclusió en treu del balanç d'aquest any?
–Estem treballant amb moltes ganes i molta il·lusió. I estic segura que no decebrem a la gent que ens va donar confiança en les passades eleccions municipals. La situació és molt complicada, però ens en sortirem i tindrem un futur molt bo com a poble.

Edicions locals