'No volem deixar de ser un poble i que Gallecs es converteixi en un parc temàtic'

AV Gallecs 

Societat

'No volem deixar de ser un poble i convertir Gallecs en un parc temàtic'
'No volem deixar de ser un poble i convertir Gallecs en un parc temàtic'

Laura Ortiz

Ester Llagostera (secretaria),  Joan Lozano (vocal), Ivana Morera (presidenta) i Josep Ripoll (vocal), formen la junta de l'Associació de Veïns de Gallecs, que actualment compta amb uns 90 socis.

–Quines són les reivindicacions més importants dels veïns de Gallecs?
–Una de les principals és l'aigua potable que portem demanant fa gairebé 20 anys i la xarxa de clavegueram. A Gallecs tenim pous per abastir-nos d'aigua, però quan hi ha sequera ho passem molt malament. S'han fet estudis, però això encara està parat i com que els estudis també caduquen no sabem si aquests diners malgastats hauran servit d'alguna cosa. Segons ens van dir en l'última reunió amb el regidor de barri –Raúl Broto– i la gerent del Consorci de Gallecs –Gemma Safont–, tot depèn del Pla Especial de Gallecs.

–Però aquest Pla Especial no està aprovat encara... De què depèn que s'aprovi?
–Des del 2010 estem esperant-lo. Ens van dir que depèn de l'urbanisme i de que l'aprovin els set ajuntaments que conformen el municipi de Gallecs, el que passa és que no es posen d'acord.
 

–A què atribuïu aquesta demora?
–Ens plantegem si els interessa aprovar-lo. A Gallecs hi ha una manca de regulació total i un pla especial significa regular l'espai.
 

–Però als veïns us interessa aquesta regulació? Perquè a Gallecs el propietari de les cases és l'Incasòl, no els veïns...
–Ens interessa que es reguli però amb unes condicions: que aprovin dins del catàleg del pla les cases construïdes abans i després de 1956, que és la data que marca la llei d'urbanisme. Les més antigues estan protegides, però les posteriors no i s'haurien d'incloure per raons socials. Hi viuen famílies que formen part del territori, perquè no només forma part del territori l'ecosistema, l'espai agrari, sinó també les persones i per això demanem al Consorci que també ens tingui en compte. No ens poden tirar la casa i deixar-nos sense res.
 

–Llavors, què hauria de passar amb les cases? S'hauria de fer una cessió? Un concurs públic?
–El pla especial ens havia de garantir un lloguer assequible, cosa que ens donaria una tranquil·litat. De tota la vida hem sentit que ens faran fora, que no invertíssim en la casa... Però les cases estan habitades i les estem mantenint de fa 40 i 50 anys, no s'han deixat de la mà de déu. És el que necessitem per seguir sent un poble i no convertir Gallecs en un parc temàtic.
 

–Què voleu dir?
–Com a poble centenari volem un espai viu, que continuï amb els seus habitants. Que Gallecs no es converteixi en una cosa pintoresca amb quatre masies dedicades a fer farina, agricultura i ja està. La població envellida a Gallecs supera el 50% i la majoria s'acosta als 80 anys. Potser el que els interessa és que es vagin morint aquests veïns i l'Incasòl vagi enderrocant els habitatges i així cada cop hi haurà menys gent i menys problemes. Sembla que estiguin esperant que es vagi despoblant, però lluitarem perquè això no passi.

–Per tant, necessiteu que hi vingui a viure gent jove, a Gallecs.
–Sí, no obstant això, si han de venir necessiten una seguretat, unes garanties. És veritat que nosaltres no paguem per viure aquí, però no tenim cap mena de seguretat i això fa que la gent marxi perquè no tenen una garantia, no ens donen facilitats. No podem construir, segons quines coses no les podem tocar... estem com molt limitats i quan demanem que facin alguna cosa perquè les cases no es deteriorin costa déu i ajuda que ens facin cas. Per això és tan important que el Pla Especial permeti conservar tots els habitatges.

–Però què passa amb les barraques i els infrahabitatges?
–Volem que es conservin totes les que siguin habitables, els infrahabitatges i les barraques no, perquè no tenim bones experiències de les ocupacions que se n'han fet. Estem a favor que vingui gent que no sigui problemàtica, amb un projecte de vida, ni delinqüents, com n'hi ha, ni expresidiaris...

–En la reunió que comentàveu us van donar alguna data per tirar endavant el Pla?
–No, i ja portem esperant 12 anys.

–Heu participat en la seva elaboració?
–L'abril de 2019 l'Incasòl va presentar l'esborrany del Pla Especial i van demanar a les entitats que formàvem part del Consell de Participació de Gallecs que no presentéssim al·legacions sinó que el consensuéssim amb un marge de 21 dies perquè l'aprovació era urgent. L'Ateneu de Gallecs –representant del territori junt amb l'associació de veïns– va presentar les seves propostes però la resposta de l'Incasòl no va retornar fins un any i mig després. I, a més, pel que fa a les cases que ells proposaven enderrocar, l'Incasòl no havia mogut ni una coma. El catàleg blindat per l'Incasòl ignorava els edificis catalogats per diversos ajuntaments i els referenciats al pla director urbanístic de l'ACTUR o alguns per raons històriques.

–Per tant, creieu que hi ha manca d'escolta als veïns i de participació?
–Sí, caldria més transparència. En la reunió que vam fer amb Broto i Safont vam demanar que es convoqui el Consell de Participació de Gallecs un mínim de tres vegades anuals, ja que es van comprometre a fer tres o quatre reunions anuals i només se n'ha fet una des que es va crear el 2015.

–El Consell de Participació és un òrgan consultiu que havia estat llargament reivindicat per les entitats del territori. Quina importància té per a vosaltres?
–És molt important perquè és l'òrgan on veïns i entitats podem opinar, estar informats de les obres que es facin a l'espai rural, al corrent dels enderrocaments que es realitzin, de tot el que passi al territori. Com a veïns no ens sentim prou informats ni pel consorci ni per l'Incasòl.

–Quina valoració feu de la relació entre els veïns i el consorci?
–Ens anem entenent però no és una relació fàcil perquè trobem que no hi ha el mateix tracte cap a tots els veïns. Els problemes que van sortint els anem solucionant amb més o menys baralles. Se'ns podria escoltar una mica més i falta que comptin que nosaltres també formem part del territori.

–El consorci és el vostre únic interlocutor?
–Aquí tenim un dilema. Segons perquè som un poble i segons perquè som un barri de Mollet. Reclamem més recursos per part de l'Ajuntament per a Gallecs, perquè ara va tot a través del consorci i, a vegades, entre Ajuntament i consorci es passen la pilota en segons quins temes.

–Gallecs està inclòs en la xarxa catalana d’espais naturals protegits. Però creieu que encara no està prou protegit? Quins són els principals perills?
–Gallecs és el clar exemple de resistència rural. Estem amenaçats per una pila d'infraestructures pendents com l'ampliació de la C155z, que és la de Palau, la de la C-155, el desenvolupament del tren-tramvia Sabadell Granollers, l'ampliació de l'AP-7... Tothom vol pessigar.

–Fa un temps l'AV es queixava de la ineficàcia del pivot que limita el pas per la carretera de Gallecs...
–Si fos per nosaltres, la carretera només l'hauria de fer servir el veïnat, perquè seria una forma més de cuidar l'entorn i que la resta de gent entri caminant o en bici. S'haurien de crear aparcaments a la perifèria com a molts parcs naturals.

–Què en penseu de la gestió dels horts municipals que hi ha Gallecs?
–Fa temps que demanem que es traslladin. L'Ajuntament va dir que els passarien a Can Vila però diuen que és molt complicat. Fan servir plàstics, plaguicides, les parcel·les són massa grans... És un problema sobretot per l'aigua, perquè no tenen cap mena de regulació en el tipus de reg. Cada estiu ens quedem sense aigua i si no hi ha un pla de sequera s'hauria de controlar el reg dels horts.

–Ara fa poc que heu renovat la junta de l'associació. Quina és la vitalitat de l'AV?
–Vam començar el 2009, gairebé sense socis. Ara tenim més diners, més socis, els veïns estan contents. Fem actes com la calçotada, el Gallecscan que hem començat aquest any, el dia del soci, la castanyada i la festa major, que ha anat creixent. Pocs barris de Mollet són tan actius com nosaltres i ens fem un fart de pencar. Ara tenim uns 90 socis.

–Però això són més socis dels que hi viviu!?
–Hi ha molts que són familiars dels veïns i això fa caliu de poble, que és el que volem.
 

Edicions locals