"El funcionariat garanteix el funcionament democràtic de l'Ajuntament"

Xavier Ros Secretari general de la secció sindical de CCOO a l\'Ajuntament de Mollet

"La conflictivitat al consistori molletà no és de les més grans, tot i que hi han motius"

Nascut a Barcelona el 1959 i veí de la ciutat comtal, Xavier Ros, però, porta mitja vida a Mollet, des que el 1992 va obtenir una plaça a l’Ajuntament, com a dinamitzador del centre cívic de Can Pantiquet, un espai que no ha deixat, exceptuant un parèntesi de tres anys com a coordinador de cap del Departament de Cultura. Ja a l’any olímpic, Ros es va afiliar a CCOO i fa dos anys que n’és el secretari general de la secció de l’Ajuntament molletà. -per Montse Eras

–CCOO celebra aquest mes els 25 anys del butlletí El Corccoo.

–Sí, per nosaltres és un motiu de joia perquè fer una publicació i mantenir-la durant un any és relativament fàcil. El que és complicat és arribar als 25 anys.

–Molta gent implicada.

–Cal reconèixer la feina feta per molts companys, que amb esforç han aconseguit mantenir la publicitat. En especial, el Javier Santos i el José Luís Àlvarez, que van ser els creadors de la secció sindical.

–Com us organitzeu per editar-lo.
–Aprofitant els 25 anys ens l’hem replantejat. Ha estat molt bé durant aquest temps, ha estat una bona eina per comunicar i, fins i tot, per crear opinió. Però cal anar evolucionant i l’hem renovat. Hem creat un consell de redacció que ja no està tan lligat a la direcció de la pròpia secció sindical. També hem creat noves seccions amb contingut que no necessàriament són d’informació sindical per fer-lo més agradable i poder vincular gent, encara que no estigui afiliada.

–És més obert, doncs.
–Sí, volem crear complicitats. De fet, ara l’enviem a totes les entitats de Mollet. També en un sentit de transparència democràtica i informativa. Som treballadors de l’Ajuntament de Mollet i considerem que, per tant, estem al servei de la ciutadania de Mollet. Per això creiem què és interessant que el ciutadà conegui, si més no, el que pensa un sector de treballadors del seu Ajuntament. No el podem enviar a tothom, però sí a les entitats com a representants de la ciutadania i, a més, els hem convidat a participar-hi i hem creat una agenda en què poden anunciar els seus actes.

–Aquesta evolució d’El Corccoo d’obrir-se més a la ciutadania, té a veure en una voluntat del propi organisme en un moment en què el sindicalisme està qüestionat?
–No està vinculat. Més aviat el que volem és apropar el funcionari al ciutadà, no pas el sindicat.

–Per combatre la visió crítica del funcionariat que sovint té la gent?

–Hi ha un mite estès des de fa molts anys, que no s’ha intentat resituat i que, fins i tot, determinats polítics l’han intentat potenciar. És cert que hi poden haver funcionaris que no treballen, de la mateixa manera que passa en una empresa privada d’una mida similar a l’Ajuntament. La gent hauria de pensar que l’existència de funcionaris garanteix el funcionament democràtic i transparent d’una administració. Si un polític pressiona per signar un informe que el funcionari no veu acceptable amb criteris tècnics i legals, pot no firmar-lo. Mentre que si és un treballador interí, estarà lligat i acabarà signat.

–La gent, però, ho veu com un privilegi de pocs, això de la feina “per a tota la vida”.

–Quan aquest país era ric, als funcionaris no se’ns apujava el sou. I, quan ho explicaves a la gent, et deien que a canvi tenies una feina per a tota la vida. En aquests moments ja veus on està el lloc de treball per a tota la vida… El mite aquest sempre ha sigut mentida, però ara més que mai.

–CCOO ha estat força bel·ligerant amb l’Ajuntament. Creieu que hi ha més conflictivitat a Mollet que altres indrets?

–En el moment que hi ha un patró i un treballador sempre hi ha cert nivell de conflicte. Però la conflictivitat en aquests moments a l’Ajuntament de Mollet, de moment, no és de les més grans, independentment del fet que hi ha molts motius perquè hi hagi conflicte.

–Quins motius?

–Per exemple, contínuament l’equip de govern se salta a la torera el nostre conveni col·lectiu; a les seccions sindicals no se’ns facilita informació que se’ns hauria de donar, s’oculta informació… Per tant, no és una situació bona.

–CCOO no va estar d’acord amb el nou catàleg de llocs de treball.

–Vam tenir un conflicte important i ens hi vam oposar frontalment.

–En què considereu que ha empit-jorat la situació dels treballadors?

–No hi va haver una anàlisi seriós i riguròs de la relació dels llocs de treball, i es va trencar l’estructura salarial i es van introduir paràmetres que fan molt difícil saber en funció de perquè cobres una quantitat. Això significa uns elements d’opacitat.

–Després d’aquest conflicte, vau perdre les eleccions sindicals a l’Ajuntament. Creus que va afectar als resultats?
–El procés del catàleg ens va passar una factura molt gran, tot i que també portàvem molts anys ostentant la majoria. Hauríem d’haver assumit el referèndum en el seu moment i acceptar els resultats. Vam cometre un error estratègic, tot i que hi havia elements suficients com per estar en contra del referèndum. Empresa i UGT es van saltar les majories establertes i es van inventar el referèndum. No vam llegir bé la situació, vam pregonitzar l’abstenció quan havíem d’haver demanat el no, i el 50% d’abstenció es va obviar. Segurament també vam cometre errors, cal reconèixer-ho.

–I després d’aquest procés, quina relació teniu amb la UGT?

–Quan va sortir la nova direcció, un mes abans de les eleccions sindicals, ja vam tenir clar que un dels principals objectius era establir enllaços de comunicació amb la UGT. Previent tot el que venia a sobre, calia intentar el màxim d’unitat d’acció sindical. En aquest sentit, estem a anys llum del que era la relació de dos anys enrere, però hem assolit un nivell d’actuació conjunta força important, gràcies a la voluntat de tots dos. De fet, si no fossim capaços d’arribar a acords entre nosaltres, els mateixos treballadors ens enviarien a fregir espàrrecs, i amb raó.

–És el mateix que es demana als partits polítics.

–Sí, la gent està farta que es barallin entre ells.

–La desafecció de la ciutadania amb la política es pot extrapolar també al món sindical.
–Sí, la desafecció de la gent afecta tot el sistema. Hi ha un descrèdit de tot allò establert molt important i, en gran part, s’ha guanyat a pols. I als sindicats també ens afecta. Tot i que, existeix des de determinats poders una campanya de descrèdit envers els sindicalistes, perquè som l’únic topall amb què s’ha trobat el poder per emprendre segons quines accions. Els sindicats són els únics que s’han intentat plantar davant, per tant els hi convé desacreditar els sindicats. És cert, però, que també hem fet coses molt malament i que hi ha uns vicis adquirits.

–CCOO ha plantejat algun canvi de rumb per contrarestar aquesta imatge?

–És difícil quan els altres tenen uns mitjans tan potents. Només ens queda, per mitjà de la nostra pràctica diària, intentar que la gent vegi que no és així. Un dels nostres grans errors és que no em tingut uns mitjans de comunicació propis importants. A més, tenim un problema greu de comunicació. I aquest és un dels aspectes que intentarem solucionar amb el nou Corccoo.

–En quin sentit?
–A la gent no els hi arriben els nostres missatges. Culpabilitzem a les eines i mai no ens plantejàvem si sabíem comunicar. Ens falta màrqueting a l’hora d’informar. Sense perdre rigor, mirarem de modificar la comunicació per fer-la més atractiva. Cal explicar menys coses i més senzilles. A vegades, per voler explicar una cosa molt bé, aconsegueixes que la gent no s’ho acabi llegint perquè és pesat. Un article no pot semblar una ponència per a un congrés. Em d’adequar els llenguatges a la gent que ens llegeix.

–Tornant a la desafecció… Els sindicats s’han adaptat ideològicament als canvis socials?

–Els sindicats moltes vegades seguim amb plantejaments de començaments de segle i la realitat social és que la transformació del mercat de treball ha sigut bestial. No hem sabut evolucionar de la mateixa manera que ha evolucionat el conjunt de la societat. És un neguit que hi ha, però no s’acaben de trobar les fórmules.

Edicions locals