"Hem renunciat a fer despesa política per poder pagar les factures del calaix"

Alberto López Alcalde de la Llagosta

"El PSC ha adoptat una oposició poc responsable i molt populista"

Alberto López Rodríguez (Barcelona, 1975) fa un any que s’estrenava com alcalde de la Llagosta, després d’encapçalar la candidatura d’ICV-EUiA a les eleccions municipals per segona vegada. López va ser un dels fundadors de Joves amb Iniciativa de la Llagosta i durant set anys va ser delegat sindical de CCOO. Va ser triat regidor per primer cop el 1995, quan tenia 21 anys. Amb l’experiència a l’oposició durant anys, el 2007 formava part del govern per primera vegada com a responsable de Serveis Municipals, fruit d’un acord amb el PSC, que s’estroncava, però, el desembre de 2008. Després de les eleccions de 2011 ha esdevingut el màxim responsable municipal, amb el suport de CiU i CpLl. -per Montse Eras.

–En el teu blog defineix aquest any com intens i plagat de complicacions.

–Intens, per la quantitat d’hores que hi has de dedicar. Després de 28 anys amb el mateix partit majoritari al govern, hi ha formes de treballar que estan molt vinculades a les formes de treballar de la gent que governava, i qualsevol canvi es nota. I ara tenim visions diferents a l’hora de fer les coses.

–I el procés de canvi és dur…
–Has d’intentar convèncer molt la gent que les coses es poden fer d’una altra manera. La intensitat ve derivada d’això i del fet que som un equip jove amb experiències de govern de quatre regidors durant pocs mesos.

–I per les dificultats econòmiques.

–Sí, en el darrer any hem tingut canvis substancials a nivell econòmic, de normatives i d’organització institucional. Dels canvis més importants des que es va instaurar la democràcia. I això també ho hem hagut d’interioritzar. Ha calgut aprendre com es gestiona un ajuntament amb modificacions que ho fan tot nou. Parlem del pla d'ajust, al qual afortunadament no hem hagut d’entrar i de les diferents lleis que van sortint, fins i tot la de futura de la llei de bases de règim local.

–Heu pogut prescindir de demanar el crèdit de l’Estat gràcies al pla de sanejament local?

–Quan vam entrar al govern, tècnicament podíem sortir del pla de sanejament. Però també és veritat que, amb converses amb els responsables tècnics de l’àrea d’Economia, vam decidir no fer-ho i mantenir-lo fins que la cosa estigués més estable.

–Llavors també veu alertar que us havieu trobat factures al calaix per valor d’1,6 milions. Com hi heu pogut fer front?
–Perquè durant tot el primer any de mandat, pràcticament no hem fet cap tipus de despesa política. És a dir, cap regidoria ha pogut encetar un projecte nou més enllà del que costava aixecar la persiana. Hem fet un treball de contenció molt important. A més, també es contempla una pòlissa de tresoreria. Si no, hagués estat impossible. Per poder evitar demanar el crèdit del pla d’ajuts també hem hagut de mantenir la situació sis mesos més.

–No teniu por que la ciutadania percebi que no hi ha acció de govern?
–Sí, però la ciutadania també és molt conscient de la situació que vivim. Desgraciadament tenim molts veïns i veïnes que ho estan patint i no cal convèncer. Venim d’uns anys que semblava que si un govern no feia grans equipaments i obres no era eficaç. Però allò no era realitat i vivim temps diferents. Un govern eficaç és el que pot donar serveis i mantenir-los. Els ímputs que rebem al carrer són bons; la ciutadania entén què s’està fent. I podem fer coses amb una despesa petita, implicant entitats i empreses, i la Setmana del Teatre n’és un exemple. Cal buscar col·laboracions i és l’hora de fer les coses d’una manera diferent.

–Parlant de les dificultats a l’hora de mantenir serveis, la retallada dràstica de l’aportació de la Generalitat a les escoles bressol és un exemple.
–Com a conseqüència d’això hem hagut de prendre una de les decisions més difícils del mandat. Pujar el 38% de les tarifes és una decissió que cap alcalde voldria prendre, però no ens ha quedat més remei. Als ajuntaments no ens poden convertir en els botxins en el cas de les escoles bressol, i nosaltres també en som víctimes, com els usuaris.

–Tot plegat us fa témer que calgui tancar algun servei?
–Tan de bo que no. Sí que mirem el futur amb certa incertesa, però no esperarem asseguts a veure què passa. Per això, col·laborem amb diferents municipis per veure si haurem de donar serveis de manera mancomunada.

–Les dificultats econòmiques, doncs, allunyen en el calendari molts projectes. Es podrà rehabilitar Can Baqué?

–El futur de Can Baqué és una rehabilitació i acollir un servei per a la ciutadania.

–Amb quins diners?

–Aquesta és la tasca del govern, buscar formes de finançament. Evidentment amb recursos propis al 100% serà impossible. El cost es pot apropar al milió d’euros. Però comença una nova manera de fer política i gestionar i estem buscant altres mètodes. Hem encetat col·laboracions amb empreses i buscant acords amb les grans firmes del territori, com Abertis, Adif, que no tenen problemes econòmics. Crec que a final de mandat podrem fer alguna actuació a Can Baqué.

–La inversió gran del mandat, doncs, serà la reurbanització de la plaça de la Concòrdia. Serà possible alguna altra inversió semblant?
–No, tenint en compte que ha costat a l’entorn dels 1,5 milions d’euros. Però actuacions que generin una millor qualitat de vida per als veïns sí que n’hi hauran.

–Com quines?

–Arreglarem el pàrquing de la plaça Sisó Pons i serà una realitat abans que acabi l’any. També tindran solució aquesta any les cambres frigorífiques del mercat. Sembla contradictori perquè tenim problemes econòmics. Però això vol dir que, si ho podem fer, és perquè fem una bona gestió.

–Per solucionar les dificultats econòmiques i l’alt índex d’atur, sembla que té moltes esperances posades en l’estació intermodal de mercaderies.

–La Llagosta té dues zones de potencialitat econòmica per desenvolupar molt importants: can Pere Gil i l’estació intermodal. Veig en un futur a mig termini, en 6 o 7 anys, la posibilitat de tenir unes zones que generin ocupació i tinguem una taxa d’atur molt petita i no el més del 20% que tenim avui. I, a més, una capacitat de generar ingressos a l’Ajuntament i, per tant, de revertir en la ciutadania. Això només pot passar desenvolupant l’estació amb un valor afegit i la zona de can Pere Gil, vinculada o no a l’estació.

–Fins a quin punt està segur que Foment apostarà per aquesta proposta?
–A Foment els hi hem explicat que tenim més de 10.000 empreses en un radi de 20 quilòmetres quadrats i que la principal estació de l’àrea metropolitana ha de ser aquí. Per tant, tinc molta esperança. Foment hi ha d’apostar perquè, a més, és l’única estació projectada a Catalunya en uns terrenys que són d’Adif. Això que pot haver sigut un impediment per al desenvolupament, ara es pot convertir en una oportunitat.

–D'altra banda, fa uns mesos vau tornar a treure a concurs conjuntament el servei de recollida d’escombraries i neteja viària. Què implica?
–Quan vam entrar al govern vam veure que s’havia separat i que la recollida s’havia atorgat directament al Consorci de Residus. Pensem que aquesta decisió anava en contra el servei, perquè si és conjunt i tot surt a concurs públic s’aconsegueixen millores i rebaixes en el cost.

–Aquest és un exemple de decisions de l’anterior govern que heu revocat. La bel·ligerància amb el PSC és evident. Està marcant el curs polític?
[riu]. No, però sí que és veritat que el PSC ha adoptat una oposició poc responsable i molt populista i demagògica. Fan afirmacions sense arguments. Juguen amb les sensacions, però no amb els números a la mà. Per exemple, em diuen que tenim un afany recaptatori i posem moltes multes, però tenim un estudi que demostra que no és així. Però no estan calant a la ciutadania. Hem de treballar en una situació molt complicada, sense estar pendent d’això.

–Penseu que us posen pals a les rodes quan, per exemple, presenten al·legacions al pressupost municipal?
–Ja imaginàvem que ho farien, però les van presentar a darrera hora per intentar alentir el procés d’estudi i la resolució. Però és totalment lícit. Una altra cosa és intentar posar pals a les rodes a qualsevol decisió del govern. Jo he estat a l’oposició molts anys i he après a fer-ne. Crec que al PSC li fa falta temps per aprendre a fer oposició.

–Algunes al·legacions apuntaven defectes de forma.
–Després de la darrera comissió informativa, el PSC ens va suggerir un canvi en una de les dades. L’endemà vam tenir una reunió de treball i vam acceptar la proposta. La sorpresa és que, en el moment en que ho acceptem, ens diuen que hi ha un defecte de llei. Vam pecar de bona voluntat.Ja els hi vaig dir que si consideraven que havíem comès un frau, que anessin al jutjat i ho denunciessin.

–I quina és la relació amb el PP?
–El PP de la Llagosta és un dels grups populars més atípics de tota la comarca, perquè a vegades té discursos més a l’esquerra que els partits d’esquerra. Però sempre ha estat coherent, a govern i oposició. Sempre que hi hagi algun grup que vulgui parlar amb el govern ens trobarà. I, fins i tot, hem recollit propostes del PP.

–Trobeu a faltar, doncs, aquesta coherència en el PSC?
–Sí, es contradiu moltíssim. Jo li demanaria a l’Antonio Rísquez que recordi els seus vuit anys d’alcalde i, si es posés una altra vegadaen aquell paper, segurament no diria moltes de les coses que diu.

–Hem parlat de l’oposició, però com funciona el pacte de govern?
–Som tres formacions i això fa que qualsevol decisió de govern sigui molt parlada i consensuada. Si hi ha diferències, es debaten i s’acorda una decisió final.

–I és fàcil amb partits tan divergents com ICV-EUiA i CiU?

–A nivell nacional hi ha diferències enormes, però a nivell local ens posem posar d’acord per caminar cap al mateix sentit. Va ser molt fàcil arribar a un acord de govern perquè tots veiem les necessitats del municipi: més proximitat dels electes i més atenció a allò que reclama la gent. A vegades les petites coses es valoren molt i aquest serà un mandat de les petites coses.

Edicions locals