“Podem ser determinants en el futur govern i el vot als comuns ha de ser un vot útil i de canvi”

Marina Escribano Candidata de Mollet en Comú

Política

“Podem ser determinants en el futur govern i el vot als comuns ha de ser un vot útil i de canvi”
“Podem ser determinants en el futur govern i el vot als comuns ha de ser un vot útil i de canvi”

Laura Ortiz

L'assemblea de Mollet en Comú ha triat Marina Escribano com a candidata per a les municipals de 2023, una cap de llista que reivindica "l'oposició constructiva" i que es presenta com a alternativa amb un model de Mollet "pacifista, clarament ecologista, feminista i republicà".

–Serà el segon cop que ets candidata de Mollet en Comú. Què necessita una persona per ser cap de llista?
–Un equip que li doni suport, ganes, il·lusió i motivació i una certa fortalesa perquè requereix molt d'esforç i perquè hi ha moments complicats. Molta honestedat i ganes de parlar amb la gent i de treballar.
–Quins són els teus punts forts en aquest sentit?
–Crec que em ser comunicar i arribo a la gent, tinc força empatia i m'agrada escoltar. Crec que sóc capaç d'unir persones de procedències i sensibilitats diferents, ser un element que ajuda a cohesionar.
–I els teus punts febles?
–En tinc molts... Sóc molt exigent amb mi mateixa.
–Què et diu la teva família de què et tornis a presentar?
–Dels meus pares tinc el suport i les meves filles estan preocupades perquè diuen que si surto alcaldessa tindré poc temps per a elles. Però no pot ser que la política hagi de significar renunciar a la família i crec que les dones a la política aportem aquesta visió de la necessària conciliació.
–Consideres la política una feina?
–Jo personalment no. És un a més a  més d'aquesta etapa de la meva vida. Però jo treballo en un altre lloc i aquella és la meva feina. Hi ha gent que sí que dedica tota la seva vida professional a la política... no ho acabo de veure.
–Des del 2007 ets regidora. No estàs cansada? No hi ha moments que penses a deixar-ho?
–Sí, perquè a més estar a l'oposició esgota especialment. Té punts desagraïts i a més he viscut tota l'època Monràs, que ha sigut dura i desagradable. Però tinc un compromís i a més és una passió.
–Tota la teva trajectòria ha estat a l'oposició. Què t'ha aportat aquesta posició?
–Perseverança, no defallir, ànim de lluita, d'esforç. També la visió crítica i inconformista perquè veig molta gent que ha entrat a govern o han donat suport al govern i de cop i volta han desaparegut, s'han invisibilitzat i han perdut visió crítica. Nosaltres no la perdem però som capaços de ser constructius. Esta a l'oposició és com una mena de màster en política.
–Hi ha qui diu que és la posició més còmode perquè es pot criticar sense la responsabilitat de governar.
–Nosaltres no ens hem dedicat a criticar només. Hem denunciat allò que no estava bé però també hem fet un munt de propostes en positiu, moltes que s'han tirat endavant encara que no s'hagi fet ressò de qui les havia proposat. És difícil governar però tens una sèrie de recursos al teu abast. L'oposició en aquesta època Monràs ha estat molt dura per la manca de transparència i d'accés a la informació, per tant, estar a l'oposició no és una tasca senzilla.
–Reivindiques molt l'oposició constructiva, fer propostes... Us funciona aquesta estratègia de l'oposició constructiva?
–Els nostres votants no volen una oposició del no pel no.
–Però creus que a Mollet hi ha una oposició del no pel no?
–Ara mateix no. Però hi ha hagut persones en les organitzacions que sí que han tingut una voluntat més del no pel no sense seure, plantejar-se coses i rumiar. Jo amb això sóc molt rigorosa i sempre plantejo al meu equip: A això diem que no, però nosaltres com ho faríem? I això genera debat que és el que interessa.
–Però, sobre l'oposició constructiva, dius que s'han tirat endavant algunes propostes vostres però sense que se us reconeguin...
–Aquí hi ha el repte de la comunicació. Per exemple, tot el tema dels pisos socials al Longarón. Nosaltres ho vam plantejar el 2013 i se'ns va dir que no des del govern i anys després s'està tirant endavant... Al final és un tema de consciència, i estem satisfets que això que va ser una proposta nostra es tiri endavant pel bé de la ciutat.
–Us reivindiqueu com a alternativa, què oferiu de diferent?
–El PSC està plantejant continuisme, un model que ja els funciona amb una sèrie de gent afí i van tirant, i després hi ha altres models. Nosaltres som alternativa en temes com el Calderí, el POUM, com pensem la ciutat. Estem molt implicats en com les ciutats han de fer front a l'emergència climàtica i no concebem anar construint i construint perquè sí. Hi ha un abandonament de molts barris, i creiem que amb la concepció de barri podem cuidar la convivència, la comunitat, enfortir la cohesió de la ciutat i la seva identitat, però no basada en una marca o uns premis, sinó la identitat de poble, on la gent es coneix, s'ajuda i fa xarxa, i en què l'Ajuntament és un agent més.
–Què creieu que necessita la ciutat?
–D'una banda renovació. De l'altra, necessita un impuls en molts àmbits que han estat abandonats. La cultura, una implicació de fons amb l'educació i les escoles... plantegem polítiques d'esquerres molt més contundents i desacomplexades. Plantegem una altra forma de relacionar-nos amb la ciutadania que no sigui en base a favors o a la política de la por, d'estàs amb mi o estàs contra mi... Nosaltres volem governar per tothom i amb les mateixes oportunitats i amb una tasca de mediació important. Falten polítiques d'infància, de ser una ciutat per a les famílies i que el jovent tingui recursos d'oci, d'emancipar-se... Tenim la sensació que s'aposta per tot allò nou i que allò vell es va perdent i Mollet va quedant sense identitat.
–Reivindiques polítiques d'esquerres contundents i desacomplexades. Això us pot allunyar de certs sectors, com pugui ser el sector econòmic o industrial?
–S'associa la gent d'esquerres amb ser antiempresaris i això és fals. Fa uns mesos ens vam reunir amb l'Agrupació d'Industrials del Baix Vallès i va anar bé i ens agraïen aquesta trobada. No pot ser que hi hagi vetos a certs sectors perquè som de l'esquerra. Al final el comerç, els industrials, els empresaris, el que volen és enfortir-se però de forma duradora i que les polítiques no siguin pedaços. S'està apostant per la logística i hi ha un sector a qui li pot semblar bé però si posem sobre la taula una proposta per crear més llocs de treball, compromesa amb el medi ambient i amb creixement econòmic, qui pot dir que no a això? I això és d'esquerres contundent.
–Quin serà el pal de paller del vostre projecte per al 2023?
–Mirar amb detall els barris i anar a les seves necessitats del dia a dia. També el model de ciutat, amb temes com el Calderí i el POUM, que entronquen també amb l'emergència climàtica. No neguem que s'han fet coses i les valorem. I un altre eix serà l'habitatge i com plantegem polítiques per recuperar habitatge i no només crear-ne de nou, que sembla que sigui l'única política.
–Però creieu que només recuperant habitatge, sense el Calderí, hi haurà prou per respondre a la demanda?
–Creiem que sí. Amb els que hi ha buits, quedaria coberta. Però cal incentivar perquè es puguin posar a lloguer, més difusió de l'Oficina Local d'Habitatge, el treball conjunt amb la PAH... es poden fer moltes més coses de les que s'estan fent. La necessitat urgent d'habitatge social no pot esperar al desenvolupament del Calderí.
–Si Mollet en Comú arriba al govern què està a temps de fer respecte al POUM i al Calderí?
–Depèn dels tempos del POUM. En teoria cap a la tardor se'n resolen les al·legacions i s'aprova provisionalment. Previ a l'aprovació definitiva es podria parlar amb l'equip redactor i reformular elements.
–Quins elements reformularíeu?
–La reivindicació dels veïns de Santa Rosa pels pisos dels Pinetons; concretar més i ser més ambiciós en l'activitat econòmica que volem que s'implanti a Mollet; fer un nou procés de participació; recosir el sector del riu perquè no es concreta massa; dinamitzar eixos comercials, i incloure el Calderí, però, en aquest cas, ja estem en un punt en què haurem de veure com evoluciona el recurs contenciós.
–Per fer tot això hauríeu de governar i governar en solitari es planteja difícil. Amb qui estaríeu disposats a governar? Esteu oberts a tot?
–Som conscients que ningú podrà governar en solitari, és força difícil. Per programa, per ganes de plantejar una alternativa, podem ser determinants i el vot a En Comú Podem ha de ser un vot útil i de canvi. Tenim coses en comú amb el PSC i amb ERC. Amb les eleccions es visibilitzaran tres models. El nostre vol ser fort i que tingui molt suport per ser clau a l'hora de decidir. Tenim ara mateix bona sintonia amb les dues formacions.
–Per tant, no descarteu cap acord, ni amb ERC ni amb PSC...
–No vull que se'm malentengui. Amb el canvi d'alcaldessa sembla que es planteja una nova etapa, però ho hem de veure. Estem veient un cert canvi de tarannà, però no oblidem que no fa ni un mes del canvi a l'Alcaldia i el que s'ha fet és una declaració d'intencions. Ara bé, tenim en marxa un contenciós pel Calderí, unes al·legacions del POUM i una sèrie d'elements amb els quals no entonem. El tarannà ajuda, però al final és programa i què volem per la ciutat.
–Però al final es plantegen diferents models de ciutat i hi ha temes clau en què no es coincideix...
–Doncs caldrà veure si es pot arribar a acords. Per davant de pactes i aliances posem el model de ciutat i programa.
–Marta Vilaret (ERC) i Mireia Dionisio (PSC) seran les teves principals adversàries. Què en penses d'elles?
–Penso que són molt bones candidates, són unes grans adversàries i m'alegra que hi hagi un ventall de dones a la primera línia de la política local. Hi tinc bona relació i penso que això serà positiu per a la campanya i per a la ciutat.
–Abans d'arribar a un acord de govern s'hauria d'arribar a un acord amb Podem. Què diu l'acord marc a nivell català?
–L'acord marc diu que s'ha de presentar una candidatura unitària i que la candidata en aquest cas seria jo mateixa com a candidata de Mollet en Comú d'acord amb els resultats obtinguts en les darreres eleccions municipals.
–I com estan les negociacions?
–La situació està igual, no han tornat a haver converses a nivell local i sí que n'hi ha entre les direccions nacionals. És important destacar que fa uns dies va haver una jornada municipalista ja en conjunt d'En Comú Podem, on vaig tenir l'oportunitat de parlar com a candidata a l'Alcaldia de Mollet, però espero que en pocs dies es puguin anar tancant coses perquè de cara a la ciutadania ha de quedar clar. Nosaltres treballem amb la idea de tenir aquesta única candidatura, però hi ha qui sembla que té uns altres plans.
–Per què ho dius?
–Jo no veig que Podem estigui en aquesta línia, pels seus actes i manifestacions però estem una mica a l'expectativa.
–Creieu que si es tanca l'acord de Mollet a nivell nacional la candidatura local no tingui prou cohesió?
–Per això urgeix que anem tancant aquests temes perquè hi comencem a treballar, qui vulgui treballar-hi. Clar que hi ha dificultats, no direm que no, però es pot treballar però cal fer passos i cal començar a seure's. Nosaltres apostem per sumar i portem molt de temps fent un treball propositiu i som coherents amb les idees a nivell local i general. La nostra carta de presentació és un model de Mollet pacifista, clarament ecologista, feminista i republicà i és pel que treballarem.

 

Edicions locals