"No estic content perquè hem hagut de dedicar l'any a posar al dia la comptabilitat"

Julián Trapero Alcalde de Santa Maria de Martorelles

"Possiblement que sigui alcalde una persona que no és nascuda a Santa Maria ha ajudat a resituar-se"

Julián Trapero Frías (La Rambla, 1950) viu a Santa Maria de Martorelles des de 1996, quan es va “enamorar” del poble i va traslladar-s’hi des de Santa Coloma, on vivia des que tenia 16 anys. Llavors es movia en els moviments associatius juvenils i de la parròquia, i el 1975 va ser cofundador de la primera associació de veïns legalitzada del municipi del Barcelonès. Va militar al PSUC des de 1973 i posteriorment a ICV. Amb tot, el 1999 es presentava com a cap de llista d’Iniciativa a Santa Maria, però com a independent. Trapero assegura que llavors va voler sumar tots els partits de l’oposició per desbancar CiU del govern local. Després de 12 anys a l’oposició, ho va aconseguir, amb ICV-EUiA. -per Montse Eras

–Les modificacions del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) han marcat el primer any de mandat.
–Sí, vam aprovar la segona inicial i ja hem tancat el període d’al·legacions i estem preparant la resposta per poder fer l’aprovació provisional.

–N’hi ha hagut moltes?
–Sí que n’hi ha hagut, però no tant de veïns com en l’anterior document, sinó de propietaris de fora.  

–Hi volen més capacitat de construcció?
–Sí, perquè a Can Coll i a la zona del cementiri reduim edificabilitat. Per això la Diputació i l’Hospital de Sant Pau han fet al·legacions, perquè en aquest darrer cas hem reduït dràsticament el sector perquè hem volgut preservar les vinyes i rieres.

–I pel que fa a Can Coll?
–Hem reduït, no tant el número d’habitatges, sinó la superfície a ocupar, tot apropant-la al nucli urbà. I queda un sector important, que és el de la Font Sunyera, que hem canviat d’urbanitzable no delimitada a zona no urbanitzable.

–El procés del POUM ha dividit els veïns del poble?
–Sincerament, tenint en compte la quantitat tan important d’al·legacions que hi va haver a l’avanç, penso que la majoria de gent no estava per la proposta anterior.

–I és això que va propiciar un canvi en el partit de govern?
–No ho sé, però sí que és veritat que la gent no estava d’acord amb l’anterior proposta. Jo ho tenia tan clar que vaig proposar l’eslògan de campanya Quin poble volem? Amb tot, és evident que hi ha propietaris que no els hi agrada la reducció de l’edificabilitat.

–Així, doncs, creieu que heu pacificat l’ambient.
–Sí. Malgrat que, fins i tot, hi ha alguna al·legació que troba que en el sector del cementiri encara s’hauria de permetre menys construcció.

–La vostra proposta de POUM pretén preservar l’entorn.

–Sí, el nostre medi natural és singular. I ens hem d’esforçar a aprofitar-ho. Per exemple, volem parlar amb l’Ajuntament de Barcelona sobre Can Girona per participar en la gestió de la finca.

–L’Ajuntament de Barcelona ha presentat al·legacions al POUM. Creieu que farà servir la gestió de Can Girona per negociar-ho?

–Ells volen un augment d’edificabilitat. I ho estudiarem, sempre i quan es respecti l’entorn. No crec que tinguem problema per arri-bar a un acord.

–A banda del POUM, quines accions preveu fer el govern?

–Tenim un problema per fer inversions, perquè hem de pagar 100.000 euros per fer el cementiri mancomunat. Per a un pressupost de 700.000 euros… Tenim un problema, hem de buscar nous ajuts. de tota manera, aquest mandat volem traslladar el parc infantil, que està al costat de la carretera i és perillós, a la Torrentera, al costat de la pista poliesportiva. També haurem de fer algunes actuacions més petites per suprimir algunes barreres arquitectòniques i per millorar l’eficiència energètica de la il·luminació.  

–La capacitat d’actuació d’un municipi de menys de 1.000 habitants és limitada, però.
–Sí, a més portem un any que ens hem dedicat a posar al dia la comptabilitat.

–En entrar al govern, denunciaveu que havieu trobat factures al calaix?
–Sí, per valor de 117.000 euros, que ens ha suposat un desequilibri pressupostari de 78.000 euros. A l’exercici de 2011, que CiU va fer el pressupost i que nosaltres vam acabar l’any, hi havia un desequilibri de 143.000 euros. Per això ara estem fent un pla de viabilitat amb la Diputació per mirar d’equilibrar el pressupost.

–Ja que no heu pogut fer inversions, quina ha estat la vostra aportació, allò que us diferencia de l’anterior govern?

–Hem intentat ser més transparents i informar la gent de la realitat que tenim. És veritat que no estic content d’aquest any, perquè ha estat molt difícil, perquè encara hi ha temes comptables que no sabem d’on vénen. Ara podrem posar en marxa activitats.

–Com quines?
–Sobretot en la línia de la participació. Volem engegar pressupostos participatius i volem, finalment, redactar el Reglament Orgànic Municipal (ROM). Volem que la gent participi més en les decissions del consistori, que se senti part de la comunitat del poble. Amb la gent arribada fa menys anys no s’ha aconseguit i cal trencar aquesta barrera que encara existeix dels de sempre i els de fora.

–És molt present aquesta idea?

–Una mica menys. Possiblement que sigui alcalde una persona que no és nascuda a Santa Maria ha ajudat a resituar-se.

–Formeu part de la mancomunitat del Galzeran. És una opció per tirar endavant projectes?
–Sí, pensem que ens pot ajudar aa prestar alguns serveis.

–Teniu por de perdre l’autonomia municipal, davant la proposta de llei de les administracions locals?
–Jo crec que això es farà d’una manera consensuada, que serà voluntari i no crec que s’atreveixin a imposar la reunificació.

–I què li semblaria tornar a pertànyer a Martorelles?
–Crec que és la gent qui ho hauria de decidir. No seré jo qui ho digui.

–I en la vessant més de funcionament del consistori, com veieu l’oposició?

–Encara no hem aconseguit que hi hagi un ambient de participació i col·laboració. Potser és lògic, però jo crec que amb les iniatives que posarem en marxa ho solucionarem. El problema no és tant l’oposició i els regidors, com algunes persones individuals que els hi costa assumir que ja no controlen i que la cosa ha canviat. Estaven acostumats a manar i a controlar-ho tot durant molts anys. Però són persones comptades.

Edicions locals