"L'ésser humà pot sobreviure sense una religió, però no sense amor i compassió"

Ricard Rotllan Monjo budista i professor de ioga al centre cívic de Can Pantiquet de Mollet

"La ment descontrolada té el perill que moltes vegades es pot fixar en coses negatives"

Als 54 anys, Ricard Rotllan és un dels monjos budistes més coneguts de Catalunya. El 1979 va iniciar els estudis budistes a Escòcia i ha estat deixeble del Dalai Lama, que el va ordenar monjo. Col·laborador del premiat programa de Catalunya Ràdio L’ofici de viure, Rotllan ha donat a conèixer el mètode budista arreu del país. És també autor de les publicacions Aprenent a estimar, Minuts de meditació i Libro práctico del yoga. Des de fa anys imparteix classes al centre cívic de Can Pantiquet. -per Montse Eras

–El budisme cerca la felicitat plena. L’has assolida?

–No, però la tinc garantida.

–Tots els budistes la teniu garantida?
–Sí, perquè aprenem a crear les causes que com a efecte tenen la felicitat. Progressivament vas entenent què és allò que no la causa i ho abandones. Deixes de fer cap mal, cap acció que causi el patiment propi i el dels altres. Si no tens acomulada cap acció que causi cap mena de sofriment i, en canvi, acumules riquesa amb bones accions això produeix felicitat.

–I en la felicitat no hi intervé una qüestió d’atzar?

–No. A vegades pots tenir bons amics en els regnes celestials, per dir-ho d'alguna manera, que et donin un cop de mà i hi ha pràctiques en el Tantra que t’asseguren tenir bona sort. Però amb això també és qüestió de crear una causa perquè tot vagi bé. És com tenir bons amics, que sempre fan alguna cosa bona per tu.

–I no és molt difícil fer sempre el bé en una societat que a vegades confón algú massa bo amb un babau?
–No, les persones bones sempre destaquen per bones. Si t’apropes a una persona que té una actitud negativa, gairebé de forma instintiva te n’allunyes perquè transmet mala vibració. Fins i tot, ho fan els animals. I en el sentit contrari, també. Tenim aquest instint que ens fa associar a les persones que tenen bondat. Però en definitiva, la societat és més complicada i la fem nosaltres mateixos. Ara està basada en la cobdícia, l’egoisme i l’egocentrisme. Però els valors socials també van canviant. Creem la societat entre tots. Com a mínim tenim l’opció de votar als polítics, tot i que després les enquestes demostren que els polítics no reflecteixen la realitat social.

–Creus que els actuals temps convulsos facilitaran un canvi en la societat?
–Hi ha d’haver un canvi de model, perquè la societat actual no és justa. Però malauradament només fan nyaps que no solucionen res, com ara demanar diners per a la banca que segurament no repercutiran en els préstecs per a les petites i mitjanes empreses. I a les famílies, segurament tampoc. Tot i que els polítics s’omplen la boca dient-ho.

–La solució passa per una societat més espiritual?
–Sí, hi hauria d’haver un equilibri, en què es tingués més en compte l’agricultura, que hauria de ser el pilar de tota la societat. Tenir cura d’allò que necessitem per viure, per estar aixoplugats i anar vestits; sense necessitat de tenir cinc cotxes, dues cases i no sé quants armaris plens de roba. Tot això sobra. D’un any a l’altre pots passar amb la mateixa roba, però com cada temporada hi ha dissenys diferents, sembla que ja no t’ho puguis posar i facis el ridícul. Això és crear necessitats que no ens fan falta, quan la base de l’economia hauria de ser l’agricultura. La societat hauria de mirar més les coses necessàries i tenir just allò que necessita, bàsicament per tenir temps per dedicar-se a un mateix, a l’espiritualitat.

–El que et va fer decidir a deixar la vida que duies i anar a estudiar ioga va ser aquesta manca de temps per a tu?
–Més que res va ser per una antiga nòvia que tenia, que anava bastant a l’Índia i sempre em recomanava que fes ioga. I vaig decidir provar-ho. Va arribar a les meves mans un anunci que a Escòcia hi havia el projecte d’un nou temple budista amb gent voluntària. I vaig pensar que era una oportunitat i ho vaig deixar tot.

–Per deixar-ho tot, però, ja deuria venir de lluny l'interès…

–De petit sempre tenia força afició pels cromos de la Bimbo i encara tinc els cromos dels budes de l’Àsia, i els tenia molt presents. Llavors ja m’agradava està retirat. Ja hi havia una cosa interior que em portava cap aquesta direcció.

–I vas començar pel ioga. Ara està de moda, oi?

–Ara és un producte més del gimnàs. Jo hi havia treballat, però ho vaig deixar perquè no és l’espai adient i la persona no ve amb la motivació correcta per fer ioga. Hi ha una dita que diu “salut és riquesa; pau mental, felicitat”, i el ioga t’ajuda a aconseguir-ho. És el mètode que aporta salut física i pau mental, perquè és un treball que integra cos i ment. A més, sempre es recomana una dieta adequada, basada en productes vegetals. També forma part del ioga.

–Sembla complicat, però, dur-ho tot a la pràctica.

–És una cosa progressiva. La persona que comença es va enriquint.

–I com resumiries què és el ioga?

–Serien cinc punts: exercici adequat amb bones postures, respiració per arribar a la respiració completa, que és la natural que no fem per males postures i roba massa ajustada; relaxació, que fa ús de l’autosuggestió en què fas una neteja del teu subconscient; la dieta vegetariana amb tots els elements necessaris, la proteïna, hidrants de carboni, vitamines i minerals i greix, i el pensament positiu i la concentració que s’assoleix per mitjà de la meditació.

–El ioga, doncs, és una mena de pas previ per arribar a la meditació?
–És fonament i complement. Gràcies a la pràctica del ioga es té més serenor i pau mental, i a mesura que vas aprenent a concentrar la ment, les postures et surten millor i són més efectives. No només treballa el cos físic, sinó també el subtil, que és el nexe d’unió amb la ment. S’alliberen moltes energies que bloquegen.

–Per a qui no coneix aquest món, la meditació sembla que hauria de ser pensar sobre un mateix, quan en realitat és centrar la ment en un punt concret per entrenar-la.

–Sí, això costa. A vegades, s’agafa un llibre i quan s’han llegit tres o quatre línies ja es pensa en una altra cosa. La ment s’escapoleix. No tenim la capacitat de concentració plenament desenvolupada. I per això serveix el ioga. Serveix per muscular la capacitat d’atenció. A mesura que practiques, de manera continua, la ment té la capacitat de mantenir-se allà on tu vols. Fer amb la ment allò que realment vols, no deixar que segueixi els seus paràmetres més o menys automàtics. La ment descontrolada té el perill que moltes vegades es pot fixar en coses negatives. Quan la pots conduir, sempre la portaràs en direcció positiva. Per exemple, a vegades ens concentrem molt en l’enuig i ens dura dies i dies perquè no sabem treure la ment de l’enuig, encara que aquest sentiment et fa mal a tu i als altres. I veuràs que és molt millor concentrar-te en l’amor que no pas en l'ira. I ja ho tindràs tot solucionat.

–Però sembla que s'intenti anar contra allò que se sent.
–No, perquè si analitzem la nostra ment veurem que l’enuig i altres aspectes negatius no formen part de la nostra naturalesa. Quan intentem acabar amb una emoció perturbadora que ens afligeix, no acabem amb la nostra consciència ni amb la nostra ment, que llavors tindrà altres coses per fer més positives. No destrueixes, sinó que enriqueixes. No deixes de ser una persona emotiva, sinó que elimines allò que crea malestar i sofriment. Llavors podràs tenir allò que et fa bé a tu i als altres i ser responsable, que és molt important.

–Amb aquest entrenament de la ment, suposo que pots pair millor certes coses. Tu has participat en un llibre sobre la mort. És més fàcil d’assumir per a un budista?

–El procés de la mort és molt important dins l’ensenyança budista, perquè és innegable. Per exemple el Moises Broggi diu que no té por a la mort perquè ha viscut la vida plenament. Sense saber-ho, és bastant budista. Ja que més tard o més d’hora moriràs, estigues preparat.

–Però una cosa és acceptar la pròpia i una altra, la d’éssers estimats.
–El sentiment és el mateix, tot i que colpeix molt. Quan van morir els meus pares ho vaig entomar molt diferent. Evidentment que has de seguir un procés, perquè saps que perds una persones important al teu costat. És més que res l’aferrament que pots tenir a la persona. Però si ho treballes, és menys dolorós, perquè ho entens millor.

–Els teus pares eren religiosos?
–La meva mare, una mica, més que res per tradició familiar, perquè era el que hi havia i en aquella època l’Església encara tenia molt poder i semblava que quedaves bé. Però el meu pare, absolutament no; era una mica anarco. El meu pare era pintor, de marines de Calella, i tenia un tarannà diferent. I la meva mare era pianista i estava més per la música que per la religió.

–I què en penses de la religió catòlica?
–Que malauradament és massa... Quan escoltes un teòleg, no entens res. I, en definitiva, no és gaire útil. De què et serveix que hi hagi un Déu. No t’ajuda a fer un canvi. Persones molt religioses se’n van a caçar animals i diumenge van a missa a confessar-se i se suposa que el capellà els allibera de tota responsabilitat. Això no té res a veure amb la realitat de la vida. Aquella persona està matant un animal i aquell ésser pateix dolor. I això hauria de comportar un càrrec de consciència. I per alliberar-te el que cal és fer el bé, cuidar dels altres. A l’Església catòlica li falta més contemplació, més mirar cap a un mateix i no està tan preocupat de l’estatus. Semblen una empresa, en què s’ha d’escalar posicions. Tot i així, el budisme i el cristianisme es troben. Per exemple, el pare Basili de Montserrat, que vivia en una ermita, feia fer meditació. De fet, el Dalai Lama en fa esment a diversos llibres, com un exemple d’autèntica espiritualitat religiosa. Així, que segur que hi ha una vessant mística que segueix el llenguatge de Jesús, que va dir “estima a tots els éssers com a tu mateix”. Però en el temps ha degenerat, tot i que això passa a totes les religions.

–També en el budisme?
–Hi ha qui no practica adequadament la religió. A Catalunya tenim un mal exemple, que és el temple del Garraf, que és una comunitat amb molts problemes perquè hi han molts egoismes. Però el missatge de les religions és vàlid, perquè totes busquen que la persona millori. Però que les persones que l’adopten ho facin o no, no és qüestió de la religió en sí.

–No cal ser religiós, però, per ser espiritual.

–Evidentment. El Dalai Lama diu sovint que l’ésser humà pot sobreviure sense cap religió, però no sobreviuria sense amor i compassió, perquè acabaria destruint-se els uns als altres.

Edicions locals