Laura Ortiz

–Abans d'incorporar-te al cercle de Podem, no havies militat en cap partit. Què et fa entrar en política?

–A mi m'agradava la política, de fet he estudiat Ciències Polítiques, però vaig estudiar-ho per analitzar la política des de fora. Havia estat molt lligada al món de l'activisme, a la universitat vaig estar molt vinculada al sindicat d'estudiants i al moviment Aturem la Guerra, també he col·laborat amb ONG que treballen amb refugiats. Vaig orientar els meus estudis a la política internacional i el meu postgrau va ser sobre cultura de pau.

–I què et va empènyer a entrar activament en la política de partit?

–En la política nacional i autonòmica no acabava de trobar el partit on encaixés. Era una de les desencantades amb la política. Quan estudiava, contra més informació més rebuig tenia cap al sistema.

–Mai t'havies sentit propera a cap partit?

–Sí. A ICV. En aquest cas m'agradava el discurs però seguia pensant que tots els polítics eren el mateix... A l'època d'universitat també vaig tenir contactes amb ERC. Però mai vaig trobar que els meus ideals encaixessin suficient amb aquests partits. I sobretot, el que em tirava enrere era el sistema.

–Ara, però, també formes part del sistema...

–Les reticències envers el sistema estan més accentuades quan ets més jove, però és cert que amb l'edat et vas moderant i crec que m'ha passat això. T'adones que potser la manera d'aconseguir les coses no és assaltar el poder sinó intentar entrar en el sistema i canviar-lo des de dins, que és una idea que Podem identifica molt bé.

–En la teva trajectòria de set anys a l'Ajuntament de Mollet has estat a l'oposició i al govern. Què t'han aportat aquestes dues posicions?

–Començar en política des de l'oposició em va anar molt bé. Vaig aprendre com funciona el sistema, l'administració pública local, des de la tranquil·litat que et dona poder fer-ho des de l'oposició. Ara des del govern tinc l'oportunitat de veure la política local des d'un altre escenari: el de gestionar.

–Et fa veure les coses diferents estar al govern? Et fa rebaixar el discurs?

–No és rebaixar el discurs però sí ser més coherent. Des de Podem sempre hem dit que no volem enganyar ningú i volem fer pedagogia i que la gent entengui què és la política. I a vegades hi ha discursos que són malintencionats perquè des de dins sabem el que costa. No es tracta de canviar l'objectiu, però la via per aconseguir-ho potser l'has de canviar. Tenir l'accés a les dades, tenir la informació de com s'aconsegueixen les coses a vegades et fa prendre un altre camí per aconseguir-ho.

–Quan estàveu a l'oposició no teníeu aquest accés, doncs...

–El 2015, un dels temes que es va negociar quan es va conformar el ple municipal va ser precisament el de l'accés a la informació i els recursos que tenia l'oposició. Ho vam treballar molt i hem anat evolucionant en els recursos i els tempos de què disposa l'oposició. 

–Quina valoració fas de la tasca que va fer Canviem Mollet?

–Si he de fer un balanç crec que va ser positiu. Vam irrompre a Mollet i vam aconseguir uns resultats boníssims, amb set regidors igual que el PSC i no vam poder governar per qüestió de vots.

–Creus que es va perdre una oportunitat?

–Potser sí, però en aquell moment hi van haver moltes variables que van fer que no poguéssim governar. Canviem era qui liderava el projecte però no va ser tant culpa de Canviem sinó de la resta de grups que havien de donar suport a aquesta candidatura.

–De qui va ser culpa?

–El PDECAT d'aleshores no veia clar que hi hagués un alcalde de Canviem i en concret de Podem. Al principi, Podem feia molta por al Consistori. Amb el temps hem anat guanyant la confiança en el nostre partit, i els hem fet veure que no som diables amb banyes que venim a rebentar-ho tot, sinó que som persones raonables.

–En cap moment Podem es va plantejar renunciar a l'Alcaldia per poder tirar endavant un govern alternatiu al del PSC?

–No, perquè nosaltres simbolitzàvem el canvi aleshores. S'ha de mirar el context polític del moment. Veníem de la indignació del 15-M i qui millor simbolitzava això era Podem i com a partit no vam considerar renunciar al nostre candidat perquè lideràvem aquell projecte de canvi.

–El balanç amb Canviem dius que va ser positiu. Què és el que va provocar la trencadissa?

–Potser que nosaltres no portàvem motxilles, no portàvem història passada. Irrompíem persones noves, sense una trajectòria política anterior. Això va fer que no hi hagués consens a l'hora de prendre segons quines decisions i hi havia postures que es prenien perquè "sempre s'havia fet així" i no pas per haver avaluat la situació i veure si realment ens convenia o no.

–A quines motxilles et refereixes? Alguna que pesés especialment?

–Es va pecar molt de personalisme. No és que a Podem estiguéssim satisfets amb la figura de Josep Monràs perquè portava molts anys d'alcalde i calia un canvi, però nosaltres no ens focalitzàvem tant en ell. Per exemple, la negociació dels pressupostos va fer que tot esclatés. No enteníem arribar a un acord amb el govern perquè acceptés 50 propostes de Canviem i que els regidors d'ICV i EUiA diguessin que s'havia de votar que no. No era raonable.

–La ruptura de Canviem i la manera en què es va acabar la relació és el que està frenant un possible acord perquè comuns i Podem conformin una candidatura única de cara a les eleccions de 2023?

–És un dels motius, però no és el principal. Des de les direccions dels partits ens han donat la directriu que hem d'anar junts i a molts municipis la confluència s'està donant de forma natural. Nosaltres tenim una relació que segueix no sent bona a nivell personal amb alguns membres de comuns. Vam trencar Canviem perquè la nostra assemblea no se sentia còmoda en aquella coalició, però no ens vam tancar a, en un futur, fer acords postelectorals. Des de la nostra direcció se'ns ha demanat i, a nivell intern, des del cercle de Mollet hem paït aquesta decisió. Si el partit t'ho demana, ho fas o te'n vas del partit. Per tant hem decidit que tirem endavant, però ha de ser un pacte i una negociació en igualtat de condicions de respecte, de programa, de reconeixement mutu i això encara no s'ha donat.

–Què demaneu en concret? Què fa que la negociació s'allargui tant?

–Creiem que no s'ha fet un exercici per començar de zero i veure un projecte futur. Quan hem tingut contactes ha estat per retreure'ns coses mútuament. El que demanem és respecte i reconeixement com a forces iguals i que, en totes les decisions de la coalició, ens tractem d'igual a igual. Hem de tenir 50-50.

–Que Podem sigui al govern és un escull?

–Per ells sí, però nosaltres no creiem que sigui un inconvenient i de fet volem acabar la legislatura. Sabem que no és fàcil fer una campanya electoral estant dins un govern però creiem que la campanya ha de ser en positiu i hem mostrat el nostre objectiu i tot el que podem aconseguir. Explicant això la gent pot confiar en nosaltres i votar-nos per veure què som capaços de fer en solitari.

–Però hi ha elements programàtics que són totalment divergents amb els comuns. De quina manera es pot conjugar això?

–Amb el PSC també tenim punts en concret en què no coincidim i estem governant junts.

–Però amb els comuns hi ha projectes tan decisius com el Calderí o el POUM en què no hi esteu d'acord.

–Del Calderí em sorprèn molt la postura que té comuns. És una zona de propietat privada, no és un entorn protegit, i si els propietaris decideixen que volen construir, i l'Ajuntament no els deixa, s'haurà de pagar una compensació que seria molt negativa per a la ciutat. Recordem que la nostra economia no és la que hauria de ser perquè estem pagant sentències com la de la Vinyota. D'altra banda, és un projecte amb un 90% de zones verdes i gran part d'habitatge protegit. No entenem com comuns, en altres municipis com el Prat de Llobregat, on governen, sí que aposten per un projecte que és exactament igual que el del Calderí. L'Ajuntament ha dissenyat com vol que sigui el futur barri i aprofita oportunitats per tenir nous equipaments, desviar el trànsit de l'avinguda Burgos i disposar d'habitatge assequible. Crec que hi ha una oposició per qui és l'equip de govern que ho tira endavant. En debats sobre el tema jo he sentit els comuns dir que ho desenvoluparien, però no d'aquesta manera, però no diuen pas que deixarien el Calderí intacte.

–Sentint-te sembla difícil arribar a un acord amb comuns...

–Però és que encara no hem tingut l'oportunitat de parlar de programa amb els comuns. Allò que ens separa és un dels temes que ha sortit sovint, però encara no hem fet l'exercici de com allò que ens separa no sigui un problema. És un exercici que s'ha de fer.

–Si no s'arriba a un acord, què passa?

–El que ens han dit des de les direccions és que si no s'arriba a un acord no es pot presentar cap de les dues forces amb els noms de comuns o Podem, ni cap fórmula similar. Hauria de ser un nom radicalment diferent.

–En aquest supòsit, què faria Núria Muñoz?

–Jo estic tranquil·la. Des del cercle de Podem ho hem debatut molt i si tirem endavant ha de ser un projecte que ens il·lusioni i que tinguem uns companys de viatge amb qui ens sentim còmodes. I si no, Podem no morirà, continuarem, però si no ens hem de presentar a les eleccions no és cap problema.

–No descartes, doncs, que Podem no es presenti si no s'arriba a un acord amb comuns?

–No ho descarto.

–I presentar-vos en solitari amb un altre nom?

–Seria molt complicat perquè hauríem de tenir un nom que estigui sota un paraigua i, si no, ser una agrupació d'electors aconseguir moltes signatures. El procés no és fàcil... El que tenim clar és que no acceptarem un acord en què no ens trobem còmodes per obligació des de dalt. No acatarem cap imposició ni de la direcció del nostre partit ni de ningú i això ho hem parlat amb la direcció, no és una sublevació, és que no entenem la política així i, ara per ara, la gent del cercle no s'hi sent, de còmode.

–Doncs queda poc temps per arribar a un acord...

–Veurem a veure com desencallem això, però hi ha coses en política que canvien d'avui per demà.

–En un hipotètic acord, Núria Muñoz no seria la cap de llista, però, en tot cas, que aportes tu com a candidata de Podem?

–La gent del cecle confia en mi per intentar explicar les coses de la manera més coherent i senzilla possible, sense enganyar ningú. Quan es pot, es pot, i quan no es pot, s'explica i això no vol dir que hi renuncïis. Jo poso molt l'exemple de l'obertura del bingo a Mollet. No és la nostra política, no és el nostre model, però la llei no ens permetia oposar-nos-hi. Què hem de fer? Treballar perquè no n'hi hagin més. Aquesta manera de fer i l'experiència de govern és el que puc oferir. Hem demostrat que podem governar i que podem fer-ho bé, i que, com a partit haguem estat en el govern ha estat positiu perquè ha permès fer coses que si no hi haguéssim estat potser no s'hagués posat l'accent en això. Hem demostrat que es pot governar posant l'accent en les persones i protegint-les, obrint l'Ajuntament, donant informació, i que no som el dimoni que ve a trencar-ho tot.

–Et veus en un altre partit?

–No. Podem em va donar l'oportunitat de poder encaixar en la política i em va donar l'espai en què més còmoda em sento. A més, soc de conviccions fermes i si aposto per una cosa, encara que perdi, seguiré apostant-hi.