"Espanya ens obliga a una solidaritat excessiva que impedeix que Catalunya pugui intentar sortir-se'n"

Montserrat Tura i Camafreita Diputada del PSC al Parlament de Catalunya, exconsellera i exalcaldessa de Mollet del Vallès

"Encara que no ho vulguin, aconseguirem canviar la Constitució perquè el camí reivindicatiu és molt potent"

Després de cinc legislatures com a diputada al Parlament de Catalunya, Montserrat Tura (Mollet, 1954) anunciava diumenge que no anirà a les llistes del PSC a les eleccions del 25-N, just després que el Consell Nacional dels socialistes catalans triés Pere Navarro com a candidat a la presidència de la Generalitat. Alcaldessa de Mollet de 1987 a 2003 i diputada des de 1995, el 2003 entrava al Govern de la mà de Pasqual Maragall, que li confiava la cartera d’Interior. Posteriorment va ser consellera de Justícia. Ara, després d’una excedència renovada durant dues dècades, ha demanat reincorporar-se al Consorci Hospitalari de Palamós i, de moment, mirarà el curs polític des de la barrera. -per Montse Eras

–Després de cinc legislatures, aquest cop no es presenta a les eleccions al Parlament. I ara?
–Encara que torni a la medicina, que és on tinc la plaça en excedència, no deixaré de dedicar-me a la política en el seu sentit social. 

–Després de deixar clar que no anirà a les seves llistes, ha parlat amb Navarro?
–No, però és normal. Està molt ocupat; amb unes eleccions que el president Mas ha convocat sense marge i fetes a la seva mida.

–I de les que apunten les enquestes que el PSC en sortirà molt mal parat. 
–El PSC va néixer per agafar les dues vessants de la política catalana: la de les llibertats nacionals i la de la igualtat social. Aquesta és la gran importància del meu partit, que ha fet molta feina perquè moltes persones vingudes de fora de Catalunya se sentin catalanes i també hagin tirat endavant la nostra nació. Aquest paper de pont l’hem de continuar fent, i fer entendre que la demanda de més llibertat nacional de Catalunya és en benefici de tots i en contra de ningú.

–La direcció del seu partit no ho entén així.
–El meu projecte era que el PSC tornés a posar èmfasi en aquesta vessant nacional i la direcció ja fa temps que ha optat per no fer-ho.

–Així, ara mateix se sent identificada amb el PSC?
–És el meu partit; el que m’ha permès i m’ha ajudat a poder ser alcaldessa de Mollet, consellera de Govern i diputada. Estic molt agraïda al meu partit i no hi hauran paraules negatives per molt que hagi perdut una votació.

–I què li albira en aquest 25-N?
–Estic molt preocupada pels resultats d’aquestes eleccions i, més, quan CiU surt dient que les retallades només són culpa de l’Estat i que ells no tenen cap responsabilitat. Per tant, el meu adversari polític clarament és el nacionalisme conservador que, a més, ha governat amb el PP, el partit més negador de la pluralitat d’Espanya. CiU també va fer activisme nacional amb l’esquerra, fins que el 12 de setembre va decidir prendre-li l’espai polític i, ara, qui té un autèntic problema és ERC.

–Vostè ha explicat que va rebre una oferta d’Esquerra. En les converses, deu haver exposat aquesta tesi.
–Sí, i els hi he mostrat la meva preocupació. Esquerra, en moments determinats, s’ha mostrat clarament d’esquerres i altres cops ha tingut només plantejaments nacionals i la defensa dels serveis públics ha estat més diluïda. L’Esquerra d’Oriol Junqueras necessita més que mai definir una posició d’esquerres perquè el nacionalisme conservador li ha envaït l’espai.

–Si hi ha hagut una oferta, deu ser, però, que han trobat punts de comunió en aquest aspecte.
–Jo sempre he tingut proximitats amb ERC, ja genèticament i sentimentalment. El meu pare va morir fa 11 anys i es va fer enterrar amb el carnet d’ERC a la butxaca.

–Vostè assegura que mai canviarà de camisa per un càrrec.  S’ha plantejat, però, la posibilitat de deixar la militància al PSC?
–Jo ara em vull centrar en la meva reincorporació a l’Hospital de Palamós i m’he de posar al dia. D’aquí a uns mesos, ja veurem quina implicació tinc al partit […]. El meu pare em va ensenyar a no tenir por i a no canviar d’opinió amb facilitat. Però, tot i tenir les teves raons, també em va ensenyar a admetre quan els altres et convencen amb les seves. Sobretot, anar a dormir tranquil·la amb la teva consciència.

–I l’han convençuda que el federalisme és fallit?
–No és que m’hagin convençut. Hi ha un moment importantíssim, que és la sentència de l’Estatut i això ho desencadena tot. El problema també és que no s’ha descrit el federalisme espanyol. Tots els federalismes són diferents: Regne Unit, per exemple, té una unió lliure i voluntària de les nacions i, per això, el cas escocès és tan diferent al nostre.

–Cal canviar la Constitució, doncs, abans de plantejar una consulta?
–No, la modificació de la Constitució és l’objectiu.

–L’objectiu final?
–Clar. Si España reconeix que és una unió lliure i voluntària de pobles i nacions i regula aquesta voluntarietat, està regulant el dret de secessió.

–I algú fora de Catalunya vol aquesta modificació?
–Si no ho volen, ho aconseguirem igual, perquè el camí iniciat de reivindicació és molt potent.

–El full de ruta de l’ANC i alguns partits no és tan legalista.
–Però la legalitat és important. La pots forçar perquè vols que la canviïn, però finalment n’estàs buscant una de nova.

–Així, si no hi ha aquest canvi no hi pot haver una secessió?
–Que sigui reconeguda internacionalment, no. La declaració unilateral que propugna una part de l’independentisme pot tenir un inconvenient; que tinguis un DNI que no et permeti entrar en un altre Estat perquè no et reconeix. Per tant, interessa fer un procés que tingui reconeixement internacional que, com a mínim, hagi insistit a canviar el marc legislatiu. Per aconseguir això, pots fer les consultes que vulguis.

–Encara que l’Estat no les reconegui.
–Parlo de consulta, no de referèndum, perquè per convocar-ne no cal autorització d’Espanya. I la consulta tindrà un caràcter reivindicatiu que haurà de fer canviar el marc legal perquè la gent opina que cal fer-ho. I això ha d’acabar portant a l’acceptació de l’evidència per part de la comunitat internacional i de la política espanyola, que ja sé que els hi costa molt entendre l’Espanya multinacional. Igual que les coses han canviat molt després de l’11-S, també canviaran a mida que les evidències siguin tan clares que ningú les pugui ignorar.

–Aquests canvis fan que Montserrat Tura ara es defineixi com independentista?
–Em defineixo com ho he fet sempre. Formo part d’un partit que els seus valors suprems són la igualtat i la llibertat i, per tant, ara tinc tot el dret de dir que, malgrat estar contenta amb haver estat solidaris amb la resta dels pobles i reequilibrar l’Espanya desigual del franquisme, crec que la solidaritat que ara se’ns obliga és excessiva per tenir possibilitats perquè Catalunya amb els seus propis recursos pugui intentar sortir-se’n per fer de locomotora d’Espanya o per ser independent. La gent ho ha de decidir i la llibertat s’ha de poder expresar. Però jo no he canviat de principis. 

–I quin li agradaria que fos el resultat de la consulta?
–Com a demòcrates hem de respectar el sí, el no i l’abstenció. No pot ser que es plantegi una consulta predeterminada, pensant que només seran bones persones aquelles que votin sí a la secessió.

–Creu que el president no impulsarà la consulta si no preveu un resultat afirmatiu?
–Crec que Mas ha canviat la postura des del dia després de l’11-S a ara, que està començant a dir que no n’hi ha prou amb un 51%. S’ha adonat de l’impacte que això hauria de tenir a la comunitat internacional per entendre el problema de Catalunya.

–Tot s’ha mogut des de l’11 de setembre.
–Sí, moltes coses. S’ha mogut un espai ideològic que era del nacionalisme conservador que ha ocupat una part del nacionalisme d’esquerres  i una part del programa d’ERC. I aquells que hem defensat sempre el dret de l’autodeterminació dels pobles, en aquests moments ens volem continuar manifestant d’esquerres i diem que no tot ho podem deixar pel dia que siguem independents, que és una cosa que ens planteja una part de l’independentisme.

–L’Estat propi, però, no pot facilitar el manteniment dels serveis públics?
–Catalunya, sigui o no independent, ha de tenir un bon servei d’Educació i Sanitat. Si renunciem a això i caiem en la temptació de pensar que ja ho farem quan siguem intependents, estem caient en un dels pitjors errors. No podem permetre que es desmantelli el patrimoni públic, i qui ho ha començat a fer és el nacionalisme que avui pretén instrumentalitzar electoralment un sentiment de menysteniment i, fins i tot, escarni que existeix respecte Catalunya i que jo he viscut en pròpia carn.

–Ho ha viscut en pròpia carn… També dins del PSC?
–Hi he tingut moments de tot. En alguns, les meves tesis eren majoritàries. Ara estic en minoria. Però crec que sempre he sabut guanyar i perdre. En aquest darrer any i mig, he perdut dues ve-gades per intentar reconduir les posicions del meu partit. Vull fer-ho obertament, expresant la meva opinió.

"Monràs no va avalar la meva candidatura"
–Malgrat no haver-hi procés de primàries i sabent que estava en minoria, va mantenir la seva candidatura. Per què?
–No volia callar. Com a demòcrata i com a socialista em dol no haver fet el  procés de primàries promès a la ciutadania. Però no em dol haver tingut la  gosadia d’explicar-me davant de tothom, en un moment en què una part de la política torna a connectar amb la part més dinàmica de la societat.

–Hi ha molta gent que calla al seu partit?
–Hi ha qui calla i, si és un silenci lliure, és respectable. Si es calla per temor a veure modificada la posició en l’estructura de partit, llavors em preocupa més. He de pensar que la votació d’una persona al Consell Nacional és lliure.

–La votació és secreta. En canvi, vostè sap qui l’ha avalada per presentar la candidatura. Ha rebut el suport de la comarca?
–D’una part de la militància, inclosos alguns alcaldes, sí.

–I del de Mollet?
–No, no he rebut cap aval de Mollet.

–I com s’ho ha près. S’ha sentit traïda?
–Si demano que es respectin les meves posicions, jo he de poder respectar la dels altres. I, per tant, els hi respecto que considerin que no havien d’avalar el fet que jo pogués ser la candidata a la presidència de la Generalitat.

–Té alguna cosa a veure amb posicions crítiques a l’Executiva local?
–La vida política és ciclica, i jo ara porto uns quants anys en minoria i en sóc conscient, i no hi tinc cap problema. El que no faré mai és deixar d’expressar les coses com les veig. També estic en minoria a la comarca i a Mollet.

Edicions locals