“L’educació ha de canviar per promoure adults més crítics”

Àlex Letosa Llicenciat en Psicologia i orientador educatiu ha estat el número 1 de la promoció del curs de directors d’institut a Catalunya

Nascut ara fa 38 anys, aquest santfostenc llicenciat en Psicologia i orientador educatiu a un institut de Cardedeu ha estat el número 1 de la promoció del curs de formació en direcció de centres docents públics que enguany s’ha fet a Catalunya i en què han participat 90 docents. Constant i treballador, reclama rigor i passió en la feina de director d’institut.

–Què és un orientador educatiu?
–És un professor que té les tasques dels antics psicopedagogs. Fa docència, assessora i orienta els alumnes.
–Per què et planteges fer el curs de director?
–Igual que hi ha gent amb vocació docent també n’hi ha amb vocació directiva. Liderar un projecte educatiu és molt motivador.
–Un director d’institut ha d’estar fet d’una pasta especial?
–Sí, ha de tenir habilitats concretes com la capacitat de lideratge i d’organització. També ha de tenir vocació docent i motivació per l’educació.
–Actualment es compleix aquest perfil als centres catalans?
–No. Fins fa poc el 70% dels directors no havien triat ser-ho, no ho eren per vocació. Ho eren perquè no hi havia ningú altre que ho volgués ser. La gent tenia por d’estar en aquests llocs directius.
–Per què?
–Perquè els avantatges en la remuneració són mínims en comparació amb les responsabilitats que es tenen i perquè la formació que es rep ha de ser molt específica i fins ara no existia. Això amb aquest nou curs canviarà perquè la gent que vol accedir a funcions directives rebrà les eines i la formació necessàries.
–El director té poder real?
–És el nexe entre centre i administració i hi ha condicions que limiten les seves tasques, que, a nivell normatiu, estan molt marcades. A nivell de triar el personal del centre cada cop hi ha més atribucions però està molt fixat pel Departament d’Ensenyament, igual que la gestió econòmica, en la que hi ha moltes mancances. Hi ha més llibertat en el projecte educatiu però cal que estigui molt d’acord amb les característiques de la plantilla.
–Com seria el centre que tu dirigiries?
–Un objectiu seria la millora dels resultats educatius però no només en les qualificacions sinó en els processos, amb respecte cap al desenvolupament dels alumnes i professors i creixement de tota la comunitat educativa, això lligat amb l’obertura de l’institut a l’entorn, que formi part del dia a dia del municipi.
–Quines mancances veus en l’actual sistema educatiu a Catalunya?
–És molt tradicional, amb el coneixement molt compartimentat i poc transversal. El que es necessita és un procés d’aprenentatge més autònom per part dels alumnes.
–Poden haver frens a sistemes més innovadors...
–Si el projecte té el rigor suficient i bons indicadors d’avaluació de resultats ha d’engrescar perquè la idea és millorar resultats i ampliar la competència de l’alumnat.
–En el teu discurs de cloenda del curs advocaves per un sistema educatiu més humà, més empàtic i més sostenible.
–Sí, més humà perquè no ha d’estar tan basat en la punició i en un sistema extern que imposi normes sinó més basat en la coresponsabilitat. Més empàtic perquè cal conèixer els canvis en el desenvolupament dels alumnes adolescents i aprofitar-los sense que siguin un problema sinó una possibilitat. I més sostenible perquè a nivell econòmic cada cop hi ha menys opcions i cal valorar els recursos i disminuir el consum pel consum.
–Això és extrapolable al canvi de model de societat.
–Sí sobretot es necessita un model més empàtic. Necessitem una societat que pugui reaccionar davant el patiment dels altres. I l’escola ha de ser el motor d’aquest canvi social
–Amb adolescents formats en aquests valors, quins adults trobarem en un futur?
–Adults que siguin crítics, que, a l’hora de crear opinió tinguin la capacitat i la motivació de cercar informació a diferents llocs i que puguin relacionar-la amb les seves experiències per crear una opinió pròpia, i que els empenyi a fer accions desdel punt de vista de respecte als altres.

Edicions locals