Laura Ortiz

Empresària de 54 anys –regenta una botiga familiar de roba al Centre de Mollet– Carme Olaria reprén la participació activa en la política institucional com a cap de llista de Junts per Catalunya a Mollet. La candidata reivindica la política de carrer sota el paraigua de l'independentisme del partit de Carles Puigdemont.

–Fa uns anys, ja va estar dins de la política municipal com a regidora independent a les llistes de CiU. Per què va deixar la política en aquell moment?
–Era un moment de fer política en petit, era un moment personal en què feia els primers passos per saber què podia esdevenir la política. Vaig aprendre molt del que m'agradava i del que no em va agradar. Però mai m'he retirat de la política perquè sempre l'he portat amb mi. L'altra cosa és que oficialment se't vegi a un lloc o un altre. No és que m'hagi retirat o no, sinó que cada moment té el seu lloc per fer política.
–Diu que va veure què li agradava i què no de la política. Què no li va agradar?
–Totes les coses que penso canviar ara, com el tarannà dels polítics. Nosaltres –jo i el meu equip– hem esdevingut un grup de gent sense complexos, no alliberats, que creiem en la política del carrer, que som al carrer, que realment tenim el sentiment de sentir-nos a casa i des d'aquella política d'aquell moment, aquest sentiment no el vaig trobar. Vaig veure una diferència molt gran entre la manera de funcionar que hi havia al Consistori i el que realment era el carrer. I jo soc carrer i la institució n'estava molt allunyada.
–I què li ha fet tornar-hi i presentar-se com a candidata?
–La maduresa. Ara em sento en un moment bo com a dona, com a mare, com a molletana i el que m'hi ha fet posar és l'equip que tinc al darrere. No és una decisió única i personal sinó que és conjunta i no només ho faig per tots els molletans sinó també per l'equip que em segueix a tot arreu.
–Li va costar decidir-se?
–Sí. Són decisions que no es poden prendre a la valenta perquè la responsabilitat d'un càrrec públic significa un servei a la ciutat i és una cosa que l'has de tenir molt consensuada amb tu mateix. Has de saber allà on et poses. Hi ha entorns i estructures, com la família, que es poden moure amb aquest fet, i per això em va costar.
–Va ser regidora de CiU com a independent. Per què ara es presenta amb Junts per Catalunya?
–Perquè jo soc Junts per Catalunya. Un partit transversal, on em reconec, on la gent que està al meu costat és com jo vull i com ells volen que jo sigui. És el partit que realment em dona el que jo realment desitjo de la política.
–Però que aporta Junts per Catalunya al municipalisme?
–Tot allò que sigui municipalisme és país i el país necessita el municipalisme. Si nosaltres creixem al nostre carrer, al nostre barri i al nostre municipi, creixem com a país, i Junts per Catalunya és un partit de país. I evidentment necessitem tenir força a cadascuna de les ciutats.
–Quan Junts estava al Govern de la Generalitat vau treballar molt amb alts càrrecs que van venir a la ciutat a explicar què feia l'executiu català en àmbits que afectaven la ciutat. En quina posició us deixa el fet que Junts hagi sortit del Govern?
–La posició és la mateixa. Nosaltres portàvem gent de Junts a la ciutat quan eren Govern perquè donessin explicacions, i continuem demanant responsabilitats al Govern siguin del partit que siguin, perquè nosaltres posem per davant Mollet i això implica portar, com vam fer en el seu moment, càrrecs de Territori, gent vinculada a àrees que afecten la nostra ciutat.
–Posar per davant Mollet amb un partit d'àmbit nacional, no és difícil? No entres en contradiccions?
–No. Això suposo que anirà en funció de cada partit, però en el nostre cas, tenim uns eixos i aquests els seguim i ens hi sentim tots reflectits, i, per altra banda, tenim molt clar que Mollet i els municipis per davant de tot. El que podem fer és ajudar-nos, però les decisions que prenem nosaltres aquí seran decisions presses per nosaltres i consensuades a nivell de partit i no hi haurà cap mena de problema.
–Quins són els eixos de partit? I a nivell de Mollet?
–El més important és que cada municipi té la llibertat per actuar en benefici del seu municipi. A partir d'aquí ens hi cap tot. A Mollet tenim un ampli ventall d'eixos a treballar en molts àmbits, perquè Mollet està desestructuradament malmès. Això trontolla i Junts per Catalunya ve per canviar-ho.
–Quan diu que trontolla, quines mancances són les que trobeu a la ciutat? Què voleu canviar?
–Ens ha quedat una ciutat grisa, i aquesta grisor la fa trista i aquesta tristor fa que els molletans i molletanes estiguin vivint a un lloc que no els aporta il·lusió i per a nosaltres la il·lusió és la clau, perquè és el que permet que la ciutat creixi, sigui més viva, més dinàmica i més feliç. Aquesta grisor és el que nosaltres volem canviar.
–I de quina manera ho penseu fer?
–Estem treballant en un gran programa que us presentarem més endavant.
–Però hi ha alguns grans temes que afecten el futur de la ciutat com el desenvolupament del Calderí o la redacció del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM)? Quin és el vostre posicionament en aquests punts?
–Ens hem posicionat en molts moments, i hem anat a moltes manifestacions i hem treballat molt amb persones que hi havia al Govern, amb qui tractàvem tots aquests temes. No volem pisos a Santa Rosa, no volem que es construeixi Gallecs, no volem que es faci el Calderí. Volem una ciutat per viure-hi, una ciutat adaptada al nombre d'habitants, sostenible i feliç. No podem créixer per enlloc més, hem de créixer d'una manera cultural, d'una manera que ens faci sentir bé allà on vivim.
–L'antic PDECAT ha anunciat que es presenta i ho fa amb la marca Junts per Mollet, que és la que tenen com a grup municipal a l'Ajuntament. Quina lectura en feu?
–Nosaltres vam dir que parlaríem amb els partits polítics, ho hem fet i en el seu moment també ho vam fer amb ells.
–Va ser impossible arribar a un acord per presentar-vos de manera conjunta?
–És que nosaltres ja vam dir que no buscàvem acords, sinó que fèiem converses. Hem conversat i  ells van per un costat i nosaltres per un altre, això ja fa temps que va així.
–Però tenint en compte que Mollet és una plaça difícil per a l'independentisme i per un perfil de votant proper a les dues formacions, no creieu que anant plegats s'aconseguirien més suport ciutadà i no es perdrien vots?
–Nosaltres sumarem amb qui calgui en el moment que calgui. La gent ha de votar i quan hàgim votat aleshores sabrem com podem sumar.
–Per tant, pel que fa a pactes postelectorals, quins us plantegeu, o quines línies vermelles us marqueu?
–Amb els partits que no pactarem serà amb els socialistes, tampoc amb Vox, ni amb Ciutadans ni amb el PP. Amb la resta ja hi hem parlat. El que realment hem de pensar de la política, i això em surt de dins, és que hem de deixar que la gent voti. Si ha de votar per un partit o altre, ho ha de poder fer votant un partit en la seva integritat, que es mostri tal com és en essència, que és el que nosaltres pretenem. Nosaltres som el que som, som així i la nostra ideologia és aquesta, d'ara fins que acabi. No intentem començar a moure escacs abans d'hora. Volem que la gent senti que Junts per Catalunya a Mollet és el seu partit, on se sentin reflectits.
–Patiu pel fet que la disgregació del vot us deixi sense representació?
–No patim, estem tranquils. Per a nosaltres això que hem fet ja és un èxit perquè hem creat un partit en plena pandèmia, amb gent molt d'aquí, lluitant i treballant com hem pogut perquè continuàvem amb les nostres feines... Tenim un equip cohesionat, un equip potent, transversal i, el més important, un equip lliure. Cadascú està fent la seva vida i aportem allò que podem per sumar.
–Com us plantegeu la campanya? No teniu drets electorals, econòmicament no teniu els recursos que pot tenir un grup municipal que ja estigui al Consistori...
–Nosaltres farem una campanya molt com som. La gent que ja ens està seguint ens coneix perquè som propers, estem al carrer, i la campanya serà extremadament normal, de mostrar-nos com som. Potser així també veuran la diferència del que és tirar endavant un projecte des de la situació en què està Junts per Catalunya a Mollet.