"A twitter bloquejo les persones ideològicament malaltes"

Jaume Barberà Director i presentador del programa d\'entrevistes \'Singulars\'

Jaume Barberà (Mollet del Vallès, 1955) és director i presentador del programa d'entrevistes “Singulars” que s'emet al Canal 33. L'espai televisiu vol donar veu a personalitats de tots els àmbits que, amb la seva experiència i coneixements, expliquen el món que ens envolta. L'objectiu de “Singulars” és que el telespectador entengui millor els moments que vivim i que també pugui trobar respostes davant els dubtes i les dificultats del seu dia a dia.

–Si hi hagués més "singulars" al món podríem haver evitat la crisi?
–Sí. Potser no es tracta de singulars, es tracta de persones amb valors. Jo critico molt les pesones que no han fet bé la seva feina, els professionals que no han fet bé la seva feina, i a alguns els anomeno o els poso en un grup que jo anomeno golferia i és la gent que avui és més rica que ahir. És la gent que va permetre que els bancs es convertíssin en casinos, són els polítics que es van beneficiar d'això. Molta gent que veus a la llotja del Bernabeu i alguns quants a la llotja del Barça... Sí, si hi hagués gent amb més valors possiblement no seríem aquí.

–El programa l'ha fet canviar com a persona?
–Sí. El programa et canvia però també et canvia un llibre, també et canvia una persona que no coneixes i coneixes, també et canvia descobrir un paisatge que no sabies que existia a prop de casa teva, també et canvia un amor o un desamor o una desgràcia. No som avui els mateixos que ahir, això és cert, i home... tenir el privilegi de compartir una estona llarga amb gent de la vàlua dels que han passat pel programa “Singulars” és extraordinari.
Són coses que t'han de canviar. Et canvien, és clar que sí, perquè t'ensenyen una altra realitat, perquè et diuen el que no et diuen els mandataris, et diuen el que no et diu la majoria de la premsa i a partir d'aquí tu reps unes influències. I et canvia. A mi, per exemple, m'han fet sortir de l'armari en el sentit d'expressar clarament el que penso. I jo, pel que sé, a molts espectadors del programa “Singulars” des del principi també els ha passat el mateix. Per tant, fantàstic.

–Algun dia veurem el “Singulars” a TV3?
–No ho sé... Si vols que et digui la veritat, abans de l'estiu em vaig posar una mica tonto amb això perquè considerava que les persones que passen per “Singulars” són úniques i no hi ha tants cartutxos, saps? I cada vegada gastes un cartutxo i vols que aquella persona la vegi el major nombre possible de telespectadors, no?
Mira, els canals tenen audiències residuals. Hi ha una audiència residual a TV3 que moltes vegades és superior a una audiència que pugui tenir un programa en una mitjana del 33. Per tant, vol dir que passar a TV3 significa que tens molta més visibilitat i, per tant, pots arribar a molta gent. Ja et dic, a l'estiu em vaig posar una mica tonto amb això però, si vols que et digui la veritat... m'és igual.

–Les xarxes socials del programa estan funcionant molt bé. Quina relació hi té?
–Tot ha estat molt ràpid. Potser fa uns 10 mesos que companyes de l'equip que ja no hi són a causa de les retallades em van començar a pressionar i a dir que no podia ser que els discursos que feia al menjador de TV3 tot dinant no els fes a la xarxa i que m'havia de fer una pàgina de Facebook, que m'havia de fer una pàgina al Twitter... I ho vaig fer i ha estat una bogeria. Intento respondre totes les persones que m'envien missatges a través del Facebook, intento respondre, també, a totes les persones que m'envien missatges a través del Twitter i que siguin educats i respectuosos i bloquejo als qui jo considero que són persones ideològicament malaltes. Penso que un ciutadà, que, a més a més, és un contribuent i que paga el meu sou, té tot el dret del món de poder fer-me algunes preguntes i jo he de respondre-les.

–Quin és l'estat de la televisió pública actual?
–La televisió publica, com tot allò públic, avui és diana. És diana dels qui van convertir el sistema fincancer en un casino. És diana dels qui es van jugar el nostre futur en una ruleta. És diana d'un capitalisme depredador. És diana d'un mercat que en diuen lliure i no ho és. Som diana. Molestem.
Bé, els ciutadans d'aquest país, de Catalunya, haurem de ser nosaltres els qui decidim si volem que tot es privatitzi i si volem també polítiques neolliberals que són una patologia social perquè s'ha d'estar molt malalt, però molt malalt, per considerar que la desigualtat, com fan els neolliberals, és un valor positiu.
Per tant, el sector públic està amenaçat. Això no vol dir que tot el què s'ha fet en el sector públic sigui acceptable. Això no vol dir que el sector públic no pugui ser més ben gestionat. Això no vol dir que en el sector públic també hi pugui haver més austeritat. No vol dir res d'això. El sector públic pot ser més auster i més ben gestionat però hi ha una ideologia que és el neoliberalisme que destrueix tot allò públic.

Text: Georgina Altarriba /ACPG

Edicions locals