“La bicicleta ens connecta amb la criatura que duem a dins”

Albert Adami Nét de Simeó Rabasa, ha recuperat la mítica marca de bicicletes

El món de la bicicleta és innerent a Albert Adami. Nascut el 1969, és nét de Simeó Rabasa, creador de la mítica marca de bicicletes nascuda a Mollet. Va estudiar art a l’Escola Massana de Barcelona i té estudis d’empresarials. Durant molts anys s’ha dedicat a la gestió patrimonial de naus industrials. Ara fa tres anys va iniciar el nou projecte empresarial que recupera la marca Rabasa, amb un concepte artesanal de la producció de bicicletes.

–Quin és el teu primer record d’una bicicleta?
–De molt petit. Segurament el que hem tingut tots, un dels regals de Reis més macos.
–Però hi havia el taller familiar...
–Sí, els meus pares sempre estaven molt ocupats i tenia temps per passejar per la fàbrica, córrer per les naus, enmig dels treballadors.
–Ja de petit t’agradava aquest món o li has donat valor més tard?
–Sí, ja m’agradava. La bicicleta em permetia moure’m sense necessitat que ningú m’hagués d’acompanyar, em donava molta sensació de llibertat, però també era un món que formava part del meu dia a dia.
–Què ha implicat créixer en una família dedicada a aquest sector.
–Ha implicat conèixer molta gent de fora, d’Europa, d’Àsia, viatjar a l’exterior a fires... Com era una fàbrica gran però ho portava la família em tocava viure-ho. Això ha penetrat molt en mi, i m’ha fet conèixer coses que es feien a fora que després jo he volgut aplicar aquí.
–Què creus que va significar l’empresa Rabasa per a Mollet?
–Són moltes famílies i molts anys d’empresa i dedicació de moltes persones i, fins i tot, de generacions. Són molts èxits viscuts perquè va funcionar mot bé durant uns anys i és una cosa que està a la retina de molts molletans. El tipus de producte ajuda, perquè no és el mateix fabricar cinta adhesiva que bicicletes. La bicicleta és un producte que té un esperit en sí mateix, té una connexió molt directa amb la criatura que tots portem a dins i això influencia la gent que hi treballa.
–Com vas viure la desaparició de Rabasa?
–Va ser una experiència difícil, però jo veia que allò era inviable perquè hi havia unes estructures fabrils molt grans que no podien competir amb un negoci molt més lleuger com era el d’importar i vendre. No ho vaig viure bé, perquè jo creia en aquell producte.
–Suposo que aquest creure en el producte ha portat al renaixement de la marca.
–Sí, ha tornat a superfície. La bicicleta com a producte sempre m’ha agradat i sempre l’he tingut a dintre, però fa uns quatre anys, arrel d’alguns viatges a Nova York i a Londres, vaig veure molt clar que hi havia un retorn de la bicicleta i va ser el moment en què vaig decidir fer el pas i tirar endavant el projecte.
–Hi ha hagut algun moment en què hagis volgut tirar la tovallola?
–Sí, hi ha hagut moments complicats. Sobretot perquè no comptem amb un múscul financer gaire fort i és una aposta arriscada.
–Quins creus que són els valors de la bicicleta?
–Seria difícil trobar defectes a un producte com la bicicleta. És un producte efectiu; un vehicle lleuger; és molt sa a nivell físic i espiritual perquè és una manera de moure’t molt agradable; pots transportar nens,  t’hi cap en el transport públic i pots fer viatges magnífics; et permet entendre el paisatge i respectar les persones...
–Seria tot el contrari d’un cotxe...
–Sí. El cotxe ocupa molt espai, fa molt de soroll, contamina moltíssim, et tanca dins un espai reduït i et desconnecta totalment de l’entorn. La bicileta, en canvi, et connecta amb l’entorn, ja sigui urbà, sigui la natura o sigui a les altres persones.
–Mollet està preparada per anar amb bici?
–No, però qui ha d’estar preparat per la bicicleta hem de ser els ciutadans. Mollet està molt aïllada i s’hauria de connectar més amb el seu inmediat entorn. Tenim el Besòs que, si pogués ser transitable, permet desplaçar-te en planura fins a Barcelona. No està preparada, però es pot anar en bicicleta millor que en cotxe. n laura ortiz

Edicions locals