"En aquest país la música no es considera una professió"

Anna Valls Músic, mezzosoprano i professora de música a Sant Fost

Anna Valls ha fet de la seva passió per la música la seva manera de viure. És directora de cor, canta i fa classes de música a Sant Fost. Ha estat membre del Cor Madrigal i ara ho és del Cor de Cambra Francesc Valls. Porta formant-se musicalment des dels 4 anys i enguany acaba el grau superior de cant a l'ESMUC. Valls és llicenciada en Magisteri musical i en Història i Ciències de la Música.

–Ets mezzosoprano i has fet de la música la teva professió. Com va néixer la teva passió per la música?
–Vaig començar a l'escola de música de Martorelles ha estudiar llenguatge musical i piano i m'agradava la música com a una nena més. Anava estudiant i als 13 o 14 anys vaig començar a fer flauta, però a l'institut no tenia ni idea de quina carrera fer. Com la meva mare és pedagoga em va dir que ja que m'agradava la música i fer classes, provés de fer magisteri musical.
–I des de llavors no t'has parat de formar en aquest àmbit.
–Vaig començar a estudiar la carrera i només entrar vaig participar en la Coral de Ciències de l'Educació de la Universitat de Barcelona, que la dirigia Manel Cabero, tot un símbol del cant coral català. Ell em va preguntar si voldria cantar i vaig dir que sí, llavors tenia 18 anys i em va dir que era el moment de fer classes de cant. I així ho vaig fer, vaig començar a fer classes de cant amb l'Elisenda Cabero, filla d'ell. Ella era professora al Conservatori de Sabadell i allà vaig estudair tot el grau mitjà de cant. Paral·lelament anava estudiant magisteri musical i quan ho vaig acabar, vaig fer Història i Ciències de la Música (musicologia) a la Universitat Autònoma i cantava a diferents cors, com el Cor Madrigal. Ara, estic acabant el superior de cant a l'ESMUC.
–Fas, també, classes de música a nens.
–Sí, a Sant Fost. Dono cant, llenguatge i piano.
–És més difícil viure de la música que d'altres sectors aquí?
–Jo a més de les classes, també sóc membre del Cor de Cambra Francesc Valls, que actua a la Catedral de Barcelona, principalment. No em puc queixar, m'he guanyat la vida de seguida i sempre, però amb molt d'esforç i molta dedicació. El que passa que aquest és un país que és difícil que valori la cultura, -i no estic dient que sigui inculte, hi ha gent tant sensible com a qualsevol atre lloc-, però costa molt de valorar la cultura. Per exemple, si se m'espatlla la persiana i truco algú perquè l'arregli, encara que sigui un amic, mai pensaré que no l'he de pagar. En canvi, amb un músic és diferent. Sempre has de dir "em dedico a això i cobro", la gent no ho considera com una professió, és una qüestió cultural. Jo vaig a donar classes a Suïssa i allà és una feina més, igual que un altre obrer. Aquí no s'acaba de diferenciar entre amateur i professional, per dir-ho així. És fantàstic que la música arribi a tothom, però és difícil de finançar, i molt difícil guanyar-te la vida aquí si no paguen, perquè no existeixen gaires cors professionals. N'hi ha uns 6 de cors professionals a Espanya amb els que et puguis guanyar un sou, i amb les orquetres es repeteix bastant aquest patró. Costa que la gent entengui que la cultura es també una professió i que costa un eforç.
–Centrant-nos en la teva experiència amb els infants, a partir de quina edat es pot començar a aprendre música?
–Ara tinc nens de 2 anys, que és una expriència nova, però és una iniciació musical per desenvolupar motriument el nen i d'acompanyar-lo en el creixement amb la música. Als dos anys no hi ha continguts, sinó que a través de la música es desenvolupen com a infants.
–Quins beneficis aporta als nens la música?
–La música és molt completa, hi ha la part de ritme, la melodia, escoltar les cançons, el so... treballes moltes coses. Amb els petits el que es fa molt és identificar sons per aprendre a distingir-los. La música els ajuda a desenvolupar-se completament. Hi ha diferents estudis que expliquen com les arts fan desenvolupar el cervell. Una de les coses que més ajuda, per exemple, és tocar amb públic al davant, perquè pels nens és difícil, però aprenen una part d'escena que després els servirà per reunions de feina, per saber parlar sense haver preparat res... és una cosa que si es desenvolupa de petit, surt sol. Els més petits desenvolupen la lateralitat, la motricitat, etc., ja que la música els hi permet observar, moure's, escoltar, treballar-ho tot.
–El músic ha de néixer amb unes aptituds o es poden adquirir entrenant-se?
–Crec que les coses es poden adquirir entrenant-se. Òbviament, si tens facilitat o aptituds vas més ràpid, però si tu t'entrenes, treballes, tens interès i un bon professor -això és important, la persona que t'ensenya ha d'estar mot formada-, ho pots aconseguir.
–L'oída musical es pot desenvolupar o és una herència?
–Les dues coses. Hi ha gent que li costa més, si tens més dificultat amb l'oída et pot anar millor tocar uns instruments o uns altres, però ara ja tampoc és així. Segons la meva experiència amb nens que tenen problemes d'oída i porten aparells, toquen perfectament i treballen molt bé. Abans es posaven fronteres que no existeixen. Ara, sempre es necessita un bon professional que ho pugui treballar amb el nen, perquè si no saps com fer-ho pot ser un desastre, jo també tinc els meus límits, però és important. Quant més petits els nens, és més complicat.
–Són els pares que han de despertar l'interès del nen?
–Quan són petits sí. En el meu cas, jo tenia 4 anys i els meus pares m'hi van apuntar, jo no en tenia ni idea. I als que jo faig classe que són tan petits els passa el mateix. Després quan creixen sí que poden demanar-ho ells, però és difícil perquè hi ha molta quantitat d'oferta per fer. A més, és una activitat que necessita molt dels pares, que s'impliquin, perquè si el nen o nena no s'esforça, no acaba de sortir.
–Creus que els adults s'obliden de la música o que ignoren que pot ser beneficiosa?
–Torna una mica a com està valorada dins d'un país la música. La trobem a tot arreu, si treiem la música d'una pel·lícula, per exemple, la trobem a faltar; a les botigues n'hi ha, als súpers... perquè el que està clar és que ens influeix. El que passa és que fins i tot els meus pares, que sempre m'han recolzat, tenien dubtes que pogés viure de la interpretació. I sí ho fas ben fet, es pot fer. Si t'agrada el que fas, ho pots fer. El que passa que aquí no té un valor, el músic està considerat com un bohemi.
–Què prefereixes, les classes o la interpretació?
–Quan dic que sóc músic, em diuen "ets professora", i a mi m'encanta i dic, sí també. Però, si he de dir amb què facturo més, és amb la interpretació. Sóc professora, perquè també ho faig i m'agrada molt, però sóc directora de cor i faig música, toco el piano i el clave. Ara bé, sempre em presentaran com a professora -que és una cosa amb la que aprenc molt- encara que digui que sóc músic. Al final tant m'és, però és molt curiós.
–Quins projectes tens de cara al 2013?
–Continuaré amb la meva formació, perquè si no et formes continuament, no és que deixis de ser músic, però deixes d'estar actiu i jo vull estar-ho. Encara no hi ha res clar, m'encanta treballar amb nens i continuaré fent-ho. A més faig el projecte final del superior de cant i després ja veurem.

Edicions locals