“Molts dubtaven que una dona pogués dirigir el Centro Cultural Andaluz”

Charo García Deixa el càrrec de presidenta del Centro Cultural Andaluz després de sis anys

Nascuda a Antequera el 1964, amb només 9 anys arribava amb la família a Mollet, al barri de la Plana Lledó, com milers d’emigrants que aquells anys buscaven prosperitat econòmica. Després de més de 30 anys al Centro Cultural Andaluz, gairebé des dels seus orígens, i de 6 com a presidenta de l’entitat, García deixa el càrrec per dedicar-se més a la família.

–Què recordes del Mollet dels 70?
–Era un Mollet acollidor, la gent s’ajudava perquè molts estàvem en la mateixa situació i a Plana Lledó encara més. Ara ha tornat a passar el que als anys 70, i, malgrat que ara són gent d’altres països, estan més o menys en la mateixa situació que nosaltres.
–És diferent la nova immigració?
–Sí. Nosaltres ens vam integrar en la nova cultura, la llengua, o si més no, ens vam intentar adaptar. Ara els costa més, mantenen les seves tradicions i cultura, però tancats en les seves comunitats, sense obrir-se.
–Això afecta a la convivència?
–No té perquè sempre que hi hagi respecte. Hi ha d’haver entesa mútua perquè no hi hagi conflictes.
–En el teu cas, la llengua va ser una dificultat per a la integració?
–No, la gent et donava facilitats per integrar-te. Tinc amics catalans que sempre em parlen en català tot i que jo només el xampurregi.
–Com comença la teva relació amb el Centro Cultural Andaluz?
–Farà 31 anys. L’entitat naixia en fa  34 i va voltar per diferents indrets (al bar Avenida, a Gaietà Vínzia, a Can Pantiquet), fins que l’Ajuntament ens va cedir l’actual seu a Can Gomà. És aleshores quan jo m’hi vinculo. La meva inquietud era la cultura andalusa, i els vaig conèixer. Un any després ja em van nomenar padrina. El centro ha format part de la meva vida des de jove, i amb els meus fills, que també hi estan vinculats, ha continuat el cordó umbilical que m’uneix a l’entitat.
–Què ha significat el centro per a la ciutat?
–És una entitat més, però és cert que durant tot l’any té molta activitat oberta a tothom; està present en les principals festes de la ciutat i és molt reconeguda fora de la ciutat.
–El centro va néixer de la mà d’immigrants nascuts a Andalusia. Ara, quin futur té l’entitat?
–És una entitat amb una llarga vida, hi ha molts joves implicats i gent que no té arrels andaluses molt activa.
–Has estat la primera dona en presidir l’entitat...
–Quan vaig entrar fa sis anys per a mi era un repte perquè sempre havien hagut homes al capdavant de l’entitat. En la cultura andalusa segueix havent-hi molt masclisme i sobretot el nucli fort de l’entitat posava en dubte la meva capacitat.
–Què hi has aportat?
–La confiança perquè una dona pugui tirar endavant amb l’entitat. A més, el toc femení, més subtilesa, un vessant més humà. 
–Per què deixes la presidència?
–Ara he de fer una parada en el camí, vull retirar-me del primer pla i dedicar més a la meva famÌlia. A més, crec que els mandats a les entitats mai haurien de ser molt llargs perquè la il·lusió i les ganes dels primers anys es va deteriorant pel desgast, perquè és molt temps de dedicació i responsabilitat.
–Com vius l’actual situació política catalana?
–És una etapa diferent en la vida de Catalunya i ens haurem d’adaptar als nous temps. El que no m’agradaria és que es trenqués el vincle entre Espanya i Catalunya. Quan s'intenten trencar vincles tot s’esquerda i ha costat molt l’actual convivència que hem creat entre tots. Crec que ha d’haver més diàleg, haurà d’haver un consens per tirar endavant, potser no ser un territori independent total, perquè això també crea un cert desconcert sobretot a la gent gran.
–La crisi ha afectat l’entitat?
–Les entitats hem hagut de ressorgir, reinventar-nos i adaptar-nos, tot buscant recursos d’on abans no havíem tirat per mantenir les activitats amb menys diners.
–Quines solucions heu trobat?
–Hem buscat patrocinadors, hem fet rifes, hem retallat pressupost d’activitats... Les subvencions del 2011 encara no les hem rebut, però la nostra font d’ingressos més important és la quota dels socis, que, malgrat les circumstàncies, no han baixat.
–Què li demanes al nou president del Centro Cultural Andaluz?
–Que segueixi treballant com fins ara i que lluiti per seguir sent el que som, una entitat forta, amb una gran trajectòria gràcies a l’esforç de molts anys. 

Edicions locals