"És un cas de censura flagrant". Així de contundent ha estat el comissari del cicle de l'Aparador del Museu Abelló, Oriol Fontdevila, arran de l'aturada d'un projecte artístic que amb la creadora Núria Güell va iniciar aquest any sobre la formació dels Mossos d'Esquadra a l'Institut de Seguretat de Catalunya, emplaçat a Mollet.

El cas ha sortit a la llum arran de l'exposició col·lectiva Jo em rebel·lo, nosaltres resistim, que ha organitzat la Fundació Palau de Caldes d'Estrach, en què Güell participa amb La síndrome de Sherwood 2, "un projecte que ha consistit en transformar un acte de censura en un projecte artístic", explica Güell. L'artista considera que "la policia de Catalunya, amb la complicitat de l'alcalde de Mollet, van pressionar al Museu perquè anul·lés una exposició que repensava el paper de la policia en la democràcia a partir de l'anàlisi de l'educació que reben els agents del cos d'antidisturbis".

Fontdevila corrobora aquesta versió, mentre que la directora del Museu, Pepa Ventura, assegura que "el projecte està aturat, però encara n'hem de parlar amb l'artista. No ens hem vist", i reconeix que l'alcalde de Mollet va rebre una trucada de la Direcció General dels Mossos d'Esquadra, "que no acabaven d'entendre la intervenció artística", en un moment "delicat" amb el debat obert de l'ús de pilotes de goma.

Segons ha explicat Fontdevila, l'Aparador s'havia d'inaugurar al març, però les negociacions amb l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC), institució que volien implicar en el projecte, el va endarrerir. La intervenció constava de tres parts: un debat públic sobre com s'entén la policia, amb personal i alumnes de l'ISPC, activistes i professors de ciències socials; la pròpia exposició a l'Aparador en què es va convidar als Mossos a posar-hi el seu material educatiu, i la publicació de la tesina La síndrome de Sherwood de David Piqué, actual comissari general de coordinació territorial dels Mossos d'Esquadra, que plantejava com acabar amb els antisistemes de Gràcia i recomana mètodes com provocar aldarulls per justificar la violència, imputar càrrecs menors a manifestants i desinformar els mitjans de comunicació. "Vaig arribar a aquesta tesina, que ja feia un parell d'anys que circulava però sense gaire ressò, quan investigava sobre la formació que rebien els agents antidisturbis", explica Güell, que finalment l'ha reeditat, tot subratllant els aspectes que "segons l'assessorament dels advocats poden constituir delicte", afegeix Fontdevila.

Per cercar la implicació de l'ISPC es van mantenir diverses reunions i es van acordar alguns aspectes de la intervenció artística, però "estàvem disposats a negociar, però vam passar el límit", assegura Fontdevila. Segons el comissari, al cap d'una setmana d'haver arribat a un acord amb l'ISPC, la direcció general dels Mossos va trucar a Alcaldia per dir que no participarien en el projecte i, "a més, que a l'Aparador no és parlarà dels Mossos", diu Fontdevila.

"He après que en un museu, tancadet, s'hi poden fer moltes coses, però no en un espai fora", conclou Fontdevila, que aquest divendres inaugurava la penúltima intervenció del cicle que ha comissariat durant quatre anys.