Pere Fortuny declara al jutjat per l'afusellament del seu pare el 1939

El fill de l'alcalde republicà de Mollet ha prestat declaració en requeriment de la jutgessa argentina que instrueix la causa contra els crims del franquisme

Societat

"Avui és un dia important per donar exemple als governants espanyols que no han volgut rehabilitar la memòria dels assassinats pel franquisme. És vergonyós que ho hagi de fer un país estranger". Així s'expressava el fill del darrer alcalde republicà de Mollet Pere Fortuny aquest dimarts a la porta del jutjat de la ciutat, on anava a declarar en compliment del requeriment de la jutgessa argentina María Servini, que instrueix la causa per crims de genocidi i contra la humanitat comesos pel franquisme.

La declaració, doncs, s'emmarca en el procés de la querella que ERC va presentar contra l'Estat espanyol pel Crim contra la Humanitat que va representar l'afusellament del president Companys i de 45 alcaldes, entre ells, els paretans Antoni Arimon i Joan Brunat, i el molletà Josep Fortuny.

Així, Pere Fortuny va denunciar a l'Argentina l'afusellament del seu pare, Josep Fortuny, el 17 de juliol de 1939, tot buscant "la justícia –no la venjança– i la reparació negada a l'Estat espanyol a les víctimes del franquisme", deia Fortuny. "Si això és un país de dret, ja podem plegar", afegia el molletà, que també és president de l'Associació Pro Memòria als Immolats per la Llibertat de Catalunya.  

Donant suport a Fortuny, al jutjat de Mollet també hi acudien Felipe Moreno, de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina; Toni Bou, la persona que porta la querella des d'ERC, i Oriol López, el portaveu del grup municipal d'Ara Mollet-ERC-MES, qui considerava "molt emocionant que per primer cop en 75 anys, el fill del Josep pugui explicar què va passar amb el seu pare", de qui ERC Mollet es considera hereu polític.

Per la seva banda, Bou recordava que no es tracta de crims de guerra sinó contra la humanitat, perquè es van produir del 17 de juliol de 1936 fins al 15 de juny de 1977, quan la Guerra Civil havia acabat. "Van afussellar el poble", diu Bou.

Tant ERC com la Xarxa de Suport a la Querella Argentina volen promoure que la jutgessa Servini vingui a Catalunya, "però ha rebut pressions de l'ambaixada espanyola per no fer-ho", indica Bou, qui recorda que seria simbòlic que ho fes aquest any, quan es compliran 75 anys de l'afussellament de Lluís Companys.

Moreno recordava que sense cap rescabalament "ara les víctimes encara són delinqüents". "La memòria històrica és un tema que la propera república catalana no pot oblidar", deia.

Els alcaldes afusellats al Camp de la Bóta
Josep Fortuny (Mollet del Vallès, 1902 – Barcelona, 1939) va ser batlle de Mollet del 10 de gener de 1937 a 3 de juliol de 1938. El gener de 1939 es va exiliar a França i va ser reclòs al camp de concentració de la platja d'Argelers, juntament amb altres companys de consistori, entre els quals Feliu Tura. El 9 de febrer va passar la frontera per Hendaia i va entrar a l'Espanya de Franco per Irun. Va ser detingut i confinat en dos camps de concentració, el mes de maig el van traslladar a la presó Model de Barcelona, on va ser sotmès a judici sumaríssim i condemnat a mort. Va ser executat el 16 de juliol de 1939 al Camp de la Bóta de Barcelona i enterrat a la fossa comuna del cementiri de Montjuïc.

Antoni Arimon (Parets del Vallès, 1896 – Barcelona, 1939) va ser alcalde de Parets des del 25 de maig de 1933 fins al 31 de gener de 1934, i tornarà a ser alcalde del 30 de novembre de 1937 al 7 d'octubre de 1938. En acabar la Guerra Civil, va ser detingut i empresonat a can Rajoler. Traslladat a Granollers el 19 de juny de 1939, va ser classificat i traslladat al Palau de Justícia de Barcelona per ser sotmès al consell de guerra que el condemnà a la pena de mort, sentència que es va executar el 17 d'octubre de 1939 al Camp de la Bóta del Poble Nou.

Joan Brunat (Montmeló, 1891 – Barcelona, 1939) va ser alcalde de Parets del 16 d'agost de 1936 al 21 d'octubre del mateix any. En acabar la Guerra Civil va ser detingut i portat al jutjat militar de Granollers i d'allà a la presó Model de Barcelona el dia 5 de maig de 1939. Va ingressar a la presó cel·lular de Barcelona en qualitat de detingut a disposició del consell de guerra sumaríssim que va dictar pena de mort, i va ser executat el 31 de maig de 1939 al Camp de la Bóta.

Edicions locals